Obstacles: Gitanos universitaris

Quants universitaris d'ètnia gitana té l'estat espanyol? Aquesta és una dada que no es pot conèixer per motius constitucionals, però és evident que el poble gitano no gaudeix d'excessiva presència a les aules universitàries. Espanya en general, i Catalunya en particular, són conscients del paper cabdal de l'educació per millorar la inclusió social de totes les cultures i de fet, s'està treballant per eradicar l'absentisme escolar i aconseguir l'èxit escolar dels gitano en l'educació obligatòria. Però trobem a faltar un impuls en la post-obligatòria que camini en direcció a una major afluència de gitanos a batxillerats, universitats i formació professional.

El problema, malgrat tot, no és només del sistema educatiu. La relació mai ha acabat de rutllar i ha comportat un problema que arrosseguem des de fa molts anys. Les famílies gitanes tampoc ho han posat fàcil. En moltes ocasions, aquestes, tenen por que els seus fills s'endinsin en ambients d'educació post-obligatòria. Els motius són diversos: la soledat per falta de companys d'ètnia gitana, la por a la pèrdua de la identitat cultural i en definitiva, que s'allunyin de l'ambient proper i familiar tan important per aquest poble. 

Tot plegat comporta un doble aïllament pels universitaris gitanos: a les respectives aules perquè són els únics d'aquest col·lectiu que hi estudien. I al seu entorn familiar perquè són també els únics que cursen una carrera i afronten uns estudis superiors.

En qualsevol cas, hi ha la positiva sensació que cada vegada trobem més gitanos universitaris (dels quals es calcula que un 80% són dones). Uns alumnes que alhora hauran de ser referents per les noves generacions. Tot per ajudar a trencar tòpics i prejudicis d'una cultura que ha de sumar. El camí fins la plena integració encara és llarg, però s'està caminant a pas ferm.