Irene Martínez és llicenciada en Educació Primària i ja fa tres anys que participa en el programa de voluntariat a les presons de la FAS (Fundació Autònoma Solidària). Té experiència en l'àmbit educatiu i aposta pel tarannà positivista a les aules. Amant de la música i sobretot de la natura, creu incondicionalment en l'educació i, especialment, en la reeducació.
Quan vas començar a pensar en fer-te voluntària?
Sempre havia pensat en marxar un estiu a una ONG a fer de voluntària però va ser el segonr any de carrera quan van venir a explicar-nos en que consistia la FAS (Fundació Autònoma Solidaria) i em va interessar molt. Després d'això vaig anar a informar-me dels projectes que estaven fent i fins a les hores.
Quina és la teva tasca a la presó?
Depèn del moment i de la presó. Allà hi pots anar a fer diverses tasques: tallers o reforços. El primer any vaig estar a la presó de Brians fent un taller de música amb els interns, el segon any a l'Alzina (centre de justícia juvenil) fent reforç, i aquest any encara estic a l'espera de què fer, però segurament també serà reforç.
Recordes el teu primer dia?
I tant! Va ser una experiència dura. El primer dia, però, no va ser pas per fer el taller ni anava sola, va ser el primer dia que vaig entrar per primera vegada a la presó. Encara recordo el soroll de les portes de ferro tancar-se. La primera vegada, si no hi has estat mai, impacta bastant, tot s'ha de dir. El primer dia del taller estava una mica nerviosa perquè no sabia què em trobaria, però després tot va anar sobre rodes i els interns (presos, però els diuen interns) molt agraïts.
Què creus que els pots aportar tu als presos?
Un moment de distracció, en el cas del taller de música, per exemple, i sobretot que puguin fer alguna cosa que els agradi (ja que ells també venien al taller voluntariament), els motivi, els faci passar l'estona i a més a més aprenguin alguna cosa. Pel que fa als reforços, ajut en l'àmbit escolar. Els joves també venien voluntàriament al reforç.
Penso que a més de la tasca concreta que puc anar a fer com a voluntària, també els aportem altres coses com habilitats socials, moments de parlar amb ells i compartir coses, etc.
Què t'aporten ells a tu?
Ells també m'han ensenyat moltes coses, coses que no entens i sobretot la visió que tenim d'ells. Et fan treure la visió errònea que tenim de les presons i de la gent que hi viu allà dins.
Què és el més satisfactori del voluntariat?
Veure que estàs fent una cosa que t'agrada, que a més a més estàs aprenent, que els estàs aportant i col·laborant amb ells en alguna que altra cosa i que a més a més ells t'ho agraeixen.
Les presons d'avui, són centres de reeducació o corrompen encara més les persones?
Es un tema força dificil. Jo crec que a les presons fan una tasca important de reeducació però potser no n'hi ha prou i un dels temes importants és el tema econòmic. Potser farien falta més educadors socials, més psicòlegs, etc... Dins de la presó cada intern té un programa a seguir depenent del delicte que hagi comès i això és el que l'ajuda a reebilitar-lo. Ara bé, molts d'aquests interns quan surten al carrer es troben amb la mateixa "merda" (en el mateix entorn, parlant bé) en la que es trobaven abans d'entrar-hi: famílies desestructurades o sense familia, sense casa, sense feina, etc. I per tant la reeducació no ha servit de res.
Creus en la reeducació dels presos?
Jo sí hi crec, i molt, i és un dels motius pel que faig voluntariat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario