martes, 27 de diciembre de 2011

Bones Festes!



Tornem el dia 9 de gener amb noves actualitzacions i reflexions sobre l'educació al nostre país.

Bones festes i feliç 2012!

viernes, 23 de diciembre de 2011

Família: activitats familiars per Nadal



I avui, a les portes de Nadal, us apropem totes aquelles activitats que podeu fer en família aquests dies de vacances.

Caixa Fòrum
Del 23 de desembre al 5 de gener al Caixa Fòrum s’hi faran tallers de creació de motius nadalencs, amb la natura com a model. És una activitat gratuïta.
Fins el 9 de gener podeu veure l’exposició “La solitude organisative”, dedicada a l’artista Miquel Barceló. De 10 a 20h es faran activitats, jocs de pistes i tallers a l’entorn de la figura de Barceló. És una activitat gratuïta.
Del 27 al 30 de desembre i del 3 al 4 de gener, a les 17:30h. “Skribo. Una aventura cal·ligràfica”, de Comediants. És una activitat adreçada a nens a partir de 4 anys. L’entrada val 4€.

Cosmo Caixa 
Els dies 23, 27, 28 i 29 de desembre es pot veure “El gran espectacle de màgia”, a càrrec del Rei de la Màgia, a les 18.00h És una activitat gratuïta.

Del 23 de desembre al 5 de gener, a les 11 i les 17h us recomanem  “Un bosc d’ombres i altres fantasies”, espectacle d’ombres xineses. A partir de 3 anys. L’entrada val 2€.

Del 23 de desembre al 5 de gener, a les 13h: “El xarlatà”, històries a través d’objectes quotidians i invents insòlits. L’entrada val 2€.

Festival de la Infància i la Joventut de Barcelona:
Del 27 de desembre al 4 de gener, a la Fira de Montjuïc, podeu assistir al Saló de la Infància, que enguany arriba a la 48ena edició. Allà hi podreu veure espectacles, tallers, manualitats, activitats esportives, etc., per gaudir en família. Les entrades valen 10  €tot el dia, 7 € només a la tarda i gratuïta per als menors de 3 anys. Trobareu més informació al web: www.festivalinfancia.com

I en època de Nadal, també podeu anar al cine en família. En especial, us recomanem:




jueves, 22 de diciembre de 2011

Obstacles: La generació Ni-Ni



Aquesta setmana hem sabut que el nombre de joves que actualment ni estudien ni treballen, coneguts popularment com “la generació ni-ni”, segueix augmentant. A Espanya, de fet, n’hi ha més de 800.000, el que representa un 22 % de la població. Segons un estudi del Centre Europeu pel Desenvolupament de la Formació Professional, a l’any 2008 hi havia un 13,8% de “ni-nis” a tot Espanya, mentre que a l’any 2010 aquesta xifra va augmentar fins el 22,4 %. 

Dins de la Unió Europea, Espanya és el cinquè país amb més “ni-nis”, per sota de Letònia, Irlanda, Itàlia i Bulgària. El catedràtic de Psicologia Social de la Universitat de València, José María Peiró estableix dos tipus de “ni-nis”: en primer lloc, aquells que no troben feina perquè han fracassat en els estudis, i també aquells de tipus “sabàtic”, que es prenen un temps abans de començar a treballar.
Aquesta classificació, però, pot resultar una mica redaccionista, ja que, a la realitat, hi poden haver molts matisos i variants diferents de "ni-nis". Per exemple, aquells joves que troben feina però la refusen per les males condicions laborals o per dificultats de desplaçament; també aquells que tornen a estudiar però s’agobien i ho acaben deixant; aquells que prefereixen esgotar l’atur abans de tornar a treballar o els qui es desanimen després de buscar feina durant molt temps. Sigui com sigui és evident que la dels “ni-nis” és una denominació massa generalitzada, que defineix els joves en sentit pejoratiu. De gent vaga i sense ambició n’hi ha hagut sempre i de totes les edats, i no és una característica exclusiva del sector juvenil de la societat. 


miércoles, 21 de diciembre de 2011

Actualitat: Cap a un batxillerat de 3 anys



Aquesta setmana ha estat marcada per la investidura de Mariano Rajoy com a president del govern espanyol. Un nou executiu que modificarà, per enèsima vegada la llei d'educació. Aquí a La Pissarra 2.0 ja us vam explicar els principals punts que portava el programa electoral del PP i avui volem repassar breument els primers apunts que va indicar Rajoy en matèria educativa durant el debat d'investidura. Tot en un dia en què es coneixerà el nom de la persona que s'encarregarà del Ministeri d'Educació. 

La proposta més destacada durant el discurs de Mariano Rajoy va ser la voluntat d'implementar un batxillerat de 3 anys. El nou líder de l'executiu es va limitar a enunciar la seva idea, que passa per allargar un curs més l'actual batxillerat amb l'objectiu de millorar els índex de rendiment escolar. El que no va explicar Rajoy és d'on s'ha de treure aquest curs, si escurçant un any l'Educació Secundària Obligatòria (ESO) o posposant l'entrada a la universitat fins els 19 anys. Tot fa indicar, però, que la idea del PP va més encaminada en la primera alternativa.

El plantejament passaria per separar els alumnes als 15 anys després de tres cursos d'ESO. A partir d'aquí es dividirien ja en les diferents especialitats de batxillerat i Formació Professional (FP). Un detall important, amb tot, és el fet que el PP pretén mantenir l'obligatorietat en els estudis fins els 16 anys. Així doncs, els alumnes estarien obligats a cursar el primer any de batxillerat o FP.

Altres propostes que vol introduir el nou executiu i que s'aniran concretant amb el temps són la llibertat en l'elecció del centre educatiu, potenciar el bilingüisme castellà-anglès - trilingüisme en el cas de les Comunitats Autònomes amb llengua pròpia cooficial i canviar el sistema d'oposicions per als professors entre d'altres mesures que anirem coneixent els propers dies.

martes, 20 de diciembre de 2011

Un pas endavant: Llegir més per comprendre millor



La Generalitat de Catalunya s'ha proposat augmentar l'índex de lectura entre els catalans. Una determinació, englobada dins el Pla Nacional de Lectura 2011-2015, que pretén que el número de lectors entre la població del país passi de l'actual 62% al 71% que marca la mitjana europea. Per complir aquest bon propòsit, el govern català ha assenyalat l'educació com el vehicle fonamental que l'ha de dur a l'èxit. Es tracta, doncs, d'un pla global que té en l'educació el seu estilet principal.

Ensenyament es centrarà en reforçar els hàbits de lectura en tots els aspectes de les aules de primària i secundària, tant en l'augment del temps dedicat a la lectura com el nombre de llibres que s'han de llegir anualment. Així doncs, l'objectiu de la Conselleria d'Ensenyament és que els centre d'educació primària facin llegir als seus alumnes un mínim de 25 llibres per any. El programa, quant a l'educació secundària, marca el llindar en 30 llibres per any, el que suposaria un gran avenç en comparació als 9 llibres anuals que llegeixen els estudiants de secundària avui en dia. En matèria temporal, s'aconsella que amb els més petits es sumin 10-20 minuts de lectura diària a casa a la mitja hora obligatòria que ja manté cada escola. A més, també hi ha la intenció de promoure que els estudiants elaborin arxius de les lectures que incorporin una sèrie d'anàlisis sobre la comprensió del text. 

Totes aquestes són mesures emmarcades en l'esmentat Pla Nacional de Lectura 2011-2015, però en cap cas tenen un caràcter obligatori. Més aviat són recomanacions que fa la Generalitat amb la voluntat de "reduir el fracàs escolar potenciant la lectura sistemàtica al llarg de tota l'escolaritat", tal i com ha declarat la Consellera d'Ensenyament, Irene Rigau. Serà un propòsit d'any nou, ja que el pla es començarà a implantar a 360 escoles (180 de primària i 180 de secundària) a partir de l'entrada de 2012 amb el desig que cada curs s'hi sumin 270 centres educatius més. 

lunes, 19 de diciembre de 2011

Entrevista: Laura Bergés, Professorade la UAB

"Hem d'exigir universitat pública i de qualitat dia a dia, en cada classe, en cada feina que fem"



Avui s'ha celebrat a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB una xerrada a càrrec de Laura Bergés, professora d'aquesta facultat, i de Maria Garcia, estudiant de la UAB i membre de l'Assemblea de la Facultat de Polítiques i Sociologia, sobre l'aplicació de Bolonya. Les dues ponents defensen que Bolonya ens afecta negativament a tots i a La Pissarra 2.0 hem volgut parlar amb Laura Bergés per saber els per quès



La xerrada d'avui l'heu titulat "EU2015 i l'aplicació de Bolonya, una gran ESTAFA!". Per què és una estafa Bolonya?

És una estafa en el sentit que el model Bolonya (o, si més no, el que es deia de Bolonya) és un sistema basat en el treball de l'alumne i en itineraris formatius flexibles. Això requereix un model pedagògic amb pocs estudiants per professor, on es passa del professor-orador en classes magistrals, al professor-tutor , que guia el treball de l'estudiant. També implica una major oferta d'optativitat i models de matriculació flexibles. En canvi, les retallades fan que s'hagi d'augmentar el nombre d'alumnes per professor, que es rebaixin els recursos dedicats a recerca (base de la docència universitària de qualitat), i es limita l'optativitat. I a sobre es fa pagar més a l'estudiant. Per tant, s'aplica Bolonia, ja no a cost zero, sinó a cost -15% (de moment), però apujant les taxes que paguen els estudiants. En definitiva, s'ofereix menys per més.

Com afecta Bolonya als estudiants?

El nivell dels estudis passa a dependre en major mesura de l'actitud de l'estudiant. Això podria ser positiu si hi ha un treball de tutoria adequat per part del professorat. Però, si aquestes tutories o seguiment del treball de l'alumne no es poden realitzar adequadament, acaba repercutint en un baixada del nivell dels estudis. Dit d'una altra manera, hi ha menys hores de classe, però el treball de l'alumne que havia de substituir aquestes hores de docència, és un treball poc tutoritzat, donada la ratio professor-alumne que s'estableix. En part per les mateixes raons, gran part del treball dels estudiants acaba sent treball en grup, que dificulta l'avaluació real del nivell assolit individualment. En canvi, penso que l'estudiant no s'està beneficiant d'una major mobilitat entre països i entre disciplines que suposadament havia de promoure l'aplicació del Pla Bolonya. L'aplicació de Bolonya reforça també la tendència a allargar els estudis universitaris amb post-graus o màsters, ja que hi ha una certa davaluació del títol de grau. Un altre efecte de Bolonya és una major dificultat per combinar els estudis universitaris amb la vida laboral.

I als professors?

Han de canviar el model docent, proporcionant eines a l'estudiant per a que assoleixi els coneixements que abans potser es transmetien durant les hores de classe. Implica més feina de seguiment dels estudiants, que en alguns casos resulta complicada de fer per l'elevat nombre d'estudiants. Hi ha una major exigència en la tasca de planificació que, tot i que en general s'ha de valorar positivament, tal com s'està aplicant suposa una certa burocratització, establint una relació contractual professor-alumne que deixa menys flexibilitat al professor per anar adaptant la planificació a la marxa del curs. Bolonya també requereix una major coodinació entre professors de les mateixes assignatures i matèries, cosa que pot atorgar més coherència als estudis, però que, per contra, limita la llibertat de càtedra i la diversitat de plantejament d'una mateixa matèria.
Més enllà de Bolonya, el que està passant ara amb la retallada de Bolonya, implica una reducció de la plantilla de professorat, que afecta sobretot al professorat amb contractes laborals i, més particularment, als associats (cosa que contradiu els objectius de mantenir la proximitat de la universitat amb el món laboral). Implica també una major càrrega docent per als que es quedin, amb la conseqüent reducció del temps disponible per a recerca. Això perjudica, a més de la qualitat de la docència i recerca universitària, la carrera acadèmica dels professors, ja que la recerca és l'aspecte més valorat en les diferents avaluacions a què se sotmet al professorat (per accedir a millors places, per obtenir trams de recerca...). A més, la carrera dels professors més joves també es veu compromesa per la congelació i/o alentiment en la convocatòria de places.

Ara que s'ha començat a aplicar, Bolonya és el que ens van dir que seria?

Com comentava abans, penso que no, per les raons que ja he anat apuntant. A més, tampoc ha acabat de servir per a una convergència amb els models educatius europeus, on predomina una organització dels estudis en un grau de 3 anys més màsters de 2 anys, enfront el model 4+1 (o +2) implantat a Espanya.

S'ha parlat molt dels aspectes negatius dels Graus de Bolonya. Però quins són els seus punts positius?

Alguns dels que ja he apuntat, i sempre segons el model d'aplicació real. Dotar de major autonomia i responsabilitat a l'estudiant és positiu, sempre que se li ofereixin els recursos per treure'n profit (la guia o tutoria per part del professor/a com a expert en la matèria; un feed-back personalitzat i àgil; recursos bibliogràfics i equipaments necessaris per desenvolupar aquest treball autònom...). L'exigència de major coordinació i col·laboració entre professors també és un aspecte positiu, sempre que es deixi espai també per a la diversitat de plantejaments. El model Bolonya també pot ser positu en la mesura que faciliti la convalidació de títols a nivell europeu.

Hi ha hagut moltes mobilitzacions, però des de dalt mai no se n'ha fet cas. Què ha fallat?

Difícil de dir. En part, perquè Bolonya es va vendre amb un discurs que sonava molt bé (tot i que s'hagi manifestat irreal). Comptava amb un ampli suport entre el professorat i, sobretot, entre els càrrecs amb capacitat de decisió. També perquè era un pla decidit i aprovat molt abans que comencessin les mobilitzacions, un pla que s'ha anat imposant de dalt a baix. De fet, el punt de partida estaria en l'Acord de liberalització dels serveis (GATTS), signat al 1995 en el marc de les negociacions de l'Organització Mundial del Comerç, i que s'incorpora després a la legislació europea i dels estats membres. O sigui que, quan comencen a sorgir mobilitzacions des de baix, el Pla Bolonya ja havia recorregut un llarg camí. També s'ha de remarcar la important tasca de lobby de sectors empresarials, especialment grans multinacionals que, agrupades en la Taula Rodona d'Empresaris Europeus (ERT-European Round Table of Industrialists), ja havien presentat un document en línia de Bolonya, tres anys abans de la declaració de Bolonya. Sense oblidar, és clar, altres errors o mancances internes dels grups oposats a aquest nou model.

Què hem de fer els estudiants i els professors a partir d'ara per tenir una veritable universitat pública de qualitat?

Suposo que moltes coses, i hi ha molta gent fent-se la mateixa pregunta davant la dificultat de capgirar les tendències de privatització, liberalització i retallades. Penso que cal valorar realment què és, què esperem de la universitat pública, i discutir-ho amb la societat (però no només amb comitès experts que s'autoproclamen representants de la societat, i que sovint només representen les societats mercantils). Sobretot, hem d'exigir universitat pública i de quailitat dia a dia, en cada classe, en cada feina que fem, sense conformar-nos amb les petites pèrdues de qualitat que anem deixant passar quotidianament. Assumir responsabilitats, més enllà de l'oposició a determinades postures o l'adhesió a determinats slogans, proposant alternatives i col·laborant a dur-les endavant (no esperar que sigui un altre el qui farà el nosaltres volem). Connectar-nos amb altres lluites en defensa del servei públic, en defensa d'activitats que no poden quedar reduïdes a la seva dimensió econòmica i més utilitarista.

viernes, 16 de diciembre de 2011

Família: Llibres per educar en família (II)

Fa unes setmanes en aquesta secció us recomanàvem un parell de llibres per educar en família. Avui us presentem dos llibres més que poden donar un cop de mà a tots els pares i oferir-los un moment de reflexió al voltant de l'educació dels seus fills.


En primer lloc, us recomanem “100 suggeriments per educar dins de la família”. És un llibre de Muro Valenciano Oller que parla sobre la importància de cuidar l'educació dins de la institució familiar. L'objectiu del llibre és demostrar la importància que té la cura dels nens entenent-la no com una necessitat dels infants, sinó com un plaer: el plaer d'apropiar-se d'un rol i viure'l amb delit. Aquesta actitud és fonamental per afavorir la maduració emocional dels infants i adolescents.






En segon lloc, us volem presentar el llibre “Ser padres, hoy: en busca del sentido común”, de Purificació Biniés, que parla de la crisi de l'autoritat paterna. L'autora postula que actualment no hi ha un equilibri entre l'autoritat paterna inqüestionable de la bufetada i el pare “guai”, modern i simpàtic. Adverteix dels perills que els nens no siguin conscients que hi ha límits perquè els pares prefereixen estalviar-se els plors dels nens que no pas dir-los un “no” rotund. Es tracta d'un llibre que explora alguns dels temes més conflictius entre pares i fills, com ara Internet i les xarxes socials, i d'altres de tabú, com ara el sexe. 

jueves, 15 de diciembre de 2011

Obstacles: Joves sense estudis ni feina

                        


Avui us recomanem el reportatge que va emetre el programa 30 Minuts aquest dilluns. Es titula "Assignatures pendents", i es centra en el col·lectiu de joves d'entre 18 i 24 anys que van decidir deixar els estudis, sense ni tan sols acabar el graduat en ESO, que actualment no tenen feina i que és difícil que en trobin en el context de crisi econòmica que vivim. Els joves que apareixen al reportatge, però, intenten recuperar el temps perdut i s'han inscrit al Programa Suma't, un projecte subvencionat per la Generalitat i pel Fons Social Europeu que té com a objectiu formar i inserir laboralment els joves, a més d'incentivar-los perquè finalitzin el graduat en ESO a través de l'Institut Obert de Catalunya. 

Al llarg d'aquest reportatge, que es va començar a rodar al juliol i s'ha acabat aquest setembre, veiem els protagonistes en les seves entrevistes de feina i els seguim en els seus primers dies de treball. Tot plegat incita a la reflexió i podria donar lloc a un llarg debat. Ens semblen força interessants les qüestions en què el bloc Debats Sert ens convida a fixar-nos i ens proposa debatre. 

En un moment en què l'atur juvenil és del 48% a l'Estat Espanyol, i en què més de 150.000 joves a Catalunya ni estudien ni treballen (els anomenats ni-ni), "Assignatures pendents" demostra la importància de la formació en temps de crisi.


miércoles, 14 de diciembre de 2011

Actualitat: Els professors de la UAB es tanquen contra les retallades



El comitè d’empresa del personal docent i investigador (PDI) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha decidit tancar-se aquest vespre- i durant tota la nit- al rectorat de la UAB per exigir a l’equip de govern que no promogui més retallades en plantilla docent de la universitat. De fet, demà dijous està previst que el govern, reunit en una reunió del Consell de Goverrn de la UAB, aprovi un pressupost amb una retallada d’uns 11 milions d’euros en despeses de personal.

La UAB s’ha vist obligada a efectuar aquestes retallades degut al descens dels dinersque rep de la Generalitat. Per aquest any, la universitat ha rebut 34 milions menys que el passat 2010, i es preveu que l’any vinent el pressupost es redueixi un 16 %. Com a conseqüència d’aquesta proposta de pressupost, el pla d’ajust de despesa del PDI, que l’equip de govern ha preparat, preveu l’eliminació de places de professor i personal d’investigador, que suposarà un estalvi de 6,8 milions. També s’estalviarà 1,5 milions d’euros augmentant la càrrega docent en 100 hores.

Per aquest motiu, a més de la tancada prevista a partir de dos quarts de vuit del vespre, el comitè ha convocat una assemblea general de professorat de la UAB dijous a dos quarts de deu del matí, a l’edifici del Rectorat. 

martes, 13 de diciembre de 2011

Un pas endavant: Edificis per l'educació (II)

The Green School (Bali, Indonèsia)


Avui reobrim la secció 'Edificis per l'educació'. Després de la primera entrada, recuperem aquesta sèrie on us seguim mostrant una col·lecció d'algunes de les construccions educatives més espectaculars i eficients d'arreu del món. L'exemple del qual avui us parlem és si més no, especial. Es tracta d'una escola indonèsia que destaca pel seu estil sostenible i de respecte per la naturalesa: The Green School. 

Aquesta escola verda de Bali està construïda íntegrament amb bambú. De fet, és l'edifici de bambú més gran del món - es van precisar 7 quilòmetres d'aquest material per construir-lo-. A l'interior dels seus 2.000 metres quadrats només hi podem trobar material reciclable. Tot en un centre educatiu que funciona, és clar, amb energia solar. The Green School, a més, està totalment envoltada de naturalesa, fet que es fa notar ja que l'escola no té parets i està oberta literalment a l'exterior. 

Aquest excepcional edifici serveix de vehicle a un sistema educatiu particular i es que l'escola verda de Bali té per objectiu que els seus alumnes es formin en els valors de l'ecologia i un estil de vida sostenible. Bona mostra d'aquesta filosofia la trobem en el fet que els seus estudiants, més enllà de cursar les assignatures clàssiques com història, ciència o llengües, s'encarreguen del manteniment d'un hort ecològic que alimenta diàriament a 400 persones. 


Parlant dels alumnes, en aquest centre indonesi hi estudien 200 nens i nenes de fins a 25 països diferents. En aquest sentit, cal apuntar que només un de cada quatre estudiants és originari de Bali, la resta prové dels cinc continents. Ara els promotors d'aquesta escola a Indonèsia volen aprofitar el seu èxit per exportar el model a altres indrets del món. 

En resum, aquesta extraordinària construcció ens fa reflexionar sobre un altre estil educatiu. Un model en què els estudiants aprenguin a interactuar de forma responsable amb l'entorn i el medi ambient, un model.


lunes, 12 de diciembre de 2011

Entrevista: Lluís Roca, professor de bàdminton en anglès



El Lluís (Sabadell, 1959) és mestre d’Educació Física, llicenciat en Filologia Catalana, i Traductor i Intèrpret en anglès i alemany. Exerceix de professor d’Educació Física des de fa quasi 30 anys  i, actualment, a més, ensenya una assignatura optativa de bàdminton en anglès.

Per què vas decidir ensenyar en anglès?
Principalment perquè, a més d’educació física, sóc professor d’anglès. Em vaig adonar que en aquest país no s’ha ensenyat prou bé l’anglès, ja que sobretot hi ha un dèficit terrible en llengua parlada. Els alumnes no saben expressar-se amb els mínims que estudien a l’escola.

Com funciona aquesta assignatura?
Abans de tot, no es tracta d’una assignatura en anglès, sinó que uneixo l’anglès i l’assignatura. Tota la classe és en aquesta llengua, malgrat que el 40% és teoria en una aula i, l’altre 60% pràctica al gimnàs. Es tracta d’una temàtica relativament senzilla, fet transcendental perquè d’aquesta manera resulta més senzill expressar-se en anglès. A més, és optativa i hi ha pocs alumnes, per això puc estar més per ells. A les classes no ensenyo gramàtica específica, parlem de tot sobre la marxa. Per exemple, treballem les estructures de la passiva quan parlem de la història d’aquest esport.

Quina resposta tens dels alumnes?
La resposta és bona en general. Com amb tot, em trobo amb alumnes que preferirien fer-la en català o castellà, però la majoria entenen la necessitat de practicar l’anglès fora de l’assignatura i més enllà de la gramàtica. És una manera de veure la utilitat d’aquesta llengua. Tot i així, també hi ha alumnes d’aula oberta, d’altres que han estat poc escolaritzats, però malgrat tot, sempre els podem ajudar perquè són pocs. Sovint em trobo amb alumnes que no destaquen en llengua però que sí que ho fan en esport.

I realment l’aprenen l’anglès?
Sí, la majoria d’alumnes venen conscienciats i aprenen força. Però és un granet de sorra perquè és només una assignatura optativa. Personalment crec que s’hauria de sistematitzar a la majoria de nivells educatius. Penso que hi hauria d’haver professors més ben preparats en aquest sentit, que es decidissin a afegir l’anglès a la seva assignatura.

Quina trajectòria has hagut de seguir per arribar a ensenyar aquesta assignatura?
Durant aquests últims anys, la Generalitat ha promogut l’ús de l’anglès mitjançant la convocatòria de beques a l’estranger, a canvi de publicar uns treballs fets per professors. A més, ha subvencionat molts cursos a l’estranger per a professors, i també ha posat a l’abast que molts docents d’institut poguessin estudiar llengües estrangeres en una escola oficial, tan en cursos intensius com en extensius. L’ institut on treballo, l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell, es va apuntar a un pla de llengües estrangeres del Departament d’Ensenyament, que en el nostre cas potencia l’anglès i el francès. En el meu cas, vaig fer unes proves de nivell, i vaig fer un projecte d’un treball pel Departament d’Educació amb una beca durant tres mesos en una universitat de Nothingam. Allà vaig entrar en contacte amb la metodologia que s’empra, la CLIL (Content and Language Integrated Learning). Es tracta d’una de les teories més avançades per l’aprenentatge d’una llengua. Barreja el contingut i el llenguatge, o dit d’una altra manera, es tracta de treballar una llengua a través d’una assignatura. Aquest pla de llengües també es basa en l’anomenat scaffolding, que és un mètode en què els alumnes construeixen mica en mica el seu propi ensenyament. 

Per què vas escollir bàdminton?
Perquè és una assignatura que pots fer en un gimnàs, perquè és una assignatura agraïda, que no és agressiva i que, d’alguna manera, pots combinar la teoria i la pràctica.

Tens pensat estendre aquesta iniciativa fins a fer l’Educació Física en anglès.
Bé, ara és una època difícil econòmicament. Però si el departament estigués interessat a estendre l’anglès a les assignatures comunes, si es fes d’una manera oficial, jo faria l’Educació Física en anglès de bon grat. A més, a dia d’avui tinc la sensació d’estar molt sol en aquest sentit, ja que al centre on treballo ara ja sóc l’únic que ho he posat en marxa.

miércoles, 7 de diciembre de 2011

Nosaltres també fem pont!



D'acord amb el calendari escolar vigent... nosaltres també fem pont!
Tornem dilluns dia 12 amb una nova entrevista

viernes, 2 de diciembre de 2011

Família: com superar la gelosia entre germans



Avui us volem recomanar un article molt interessant del diari Ara titulat "10 suggeriments per superar la gelosia entre germans", actualitzat el dia 11/4/11, que reflexiona i aporta 10 propostes per a superar la gelosia entre germans, un sentiment normal i inevitable, molt present a totes les famílies. Us l'adjuntem a continuació:

"El regnat d’un nen dura fins que algú el destrona. L’arribada d’un nou membre a la família, un germanet o una germaneta, pot descol·locar força al que, fins aquell moment, era el més petit de la família. Els pares, a més, també es poden trobar desorientats. “La gelosia no s’ha de passar, sinó que s’ha d’enfrontar” apuntava la psicòloga Neus calleja al reportatge que l’ARA Criatures va publicar el 15 de gener d’enguany dedicat a la gelosia i que duia l’explícit títol ‘Torneu-lo!’. Per aquesta professional, la gelosia “és bo que apareixi, perquè això vol dir que el fill té por de perdre la vinculació afectiva amb els pares, hi ha una bona vinculació, i per això n’és gelós. El que han de fer els pares és afrontar-la fins que el germà gran s’adapti a la nova situació”. El reportatge recollia també 10 propostes per superar amb èxit la nova situació".

  • La gelosia no depèn de la diferència d’edat entre les criatures, sinó de la convivència, que depèn del caràcter dels nens i de les pautes educatives dels pares. 
  • No fer els mateixos regals als fills, ja que el que demanen és un tracte diferenciat. 
  • El dia del naixement, el germà gran pot fer un regal al petit. Però que el nounat també en faci un al germà gran és ridícul, perquè el gran pot preguntar: “Com s’ho ha fet? Quan l’ha anat a buscar?”. 
  • Dedicar-los dies exclusius per separat. Anar de passeig un dia sols amb el germà gran i recuperar així la relació que teníeu abans. La pràctica que diu “Anem junts a tot arreu” és un parany, sobretot durant els primers temps desrpés del naixement del segon. 
  • Preservar un espai privat de la casa per al germà gran, sobretot si ha de fer deures o estudiar, on el germà petit no pugui fer malbé cap activitat. 
  • Si al fill gran li fa gràcia implicar-se en les cures del nadó i demana fer-les, se li poden deixar fer un dia, però no de manera constant ni com a obligació. 
  • Quan falti poc temps per al naixement del germà, no és recomanable introduir grans canvis.
  • Fer-los entendre que cadascú fa l’aniversari en una data de l’any i que aquell dia un dels dos germans rep regals i l’altre no.
  • No comparar-los i, si es fa, no abusar de les comparacions entre germans.
  • No recalcar la idea constant que un és el germà gran i l’altre el petit, perquè el gran també és un nen petit.





jueves, 1 de diciembre de 2011

Obstacles: Ocupació a l'escola Agnès de Sitges


Si la setmana passada us explicàvem els inconvenients que suposa treballar en una escola feta de barracots (http://lapissarra20.blogspot.com/2011/11/obstacles-educacio-enllaunada.html), avui us expliquem les protestes que van tenir lloc aquest cap de setmana a Sitges per aquest motiu.

Es tracta d'unes protestes poc habituals: l'AMPA de l'escola Agnès de Sitges va organitzar unes jornades lúdiques i festives ocupant de manera pacífica i simbòlica els terrenys de Quint Mar, on l'Escola Agnès de Sitges s'hauria d'haver construït l'any 2008, per denunciar que els seus fills porten massa temps estudiant en barracots. En total, es van reunir al voltant de les 200 persones i van comptar amb el suport de l'Associació de Veïns i Propietaris de Quint Mar.

Els 250 alumnes de l'Escola Agnès de Sitges ja fa set anys que fan classe en barracots. Els pares es queixen que si es segueix així hi haurà nens que hauran cursat tota la primària sense unes instal·lacions amb condicions, ja que tenen uns patis molt petits, una aula buida que fa la funció de gimnàs i no tenen biblioteca.

El projecte per la construcció de l'escola està aprovat i adjudicat des del passat 21 d'octubre del 2010. Les famílies consideren que aquest edifici no només beneficia els seus fills, sinó a tota la població de Sitges. Lamenten que es posin excuses econòmiques perquè en temps de bonança tampoc no es va voler iniciar la construcció.



miércoles, 30 de noviembre de 2011

Actualitat: Educació i mobilitat social a Catalunya

Infografia elaborada pel diari El Punt/Avui

"L'educació determina la posició social i és el factor clau per democratitzar les oportunitats" això és el que assegura l'informe Educació i mobilitat social que va presentar ahir la Fundació Jaume Bofill. En aquest estudi es marca amb vermell la importància de l'educació, qualificant-la d'eix determinant que ha permès a les classes més modestes escalar en l'estructura social. En aquest sentit es conclou que gràcies a l'ensenyament s'ajuda a derrocar el mur de la desigualtat d'oportunitats. Les xifres parlen per si soles: de cada 100 persones d'origen obrer, 48 escala fins a classes intermèdies mentre que 15 arriba a graons més alts, com l'escala directiva i professional.

La Fundació Jaume Bofill assevera en l'informe que "tot i presentar una baixa despessa pública social, educativa i de beques, la societat catalana es confirma com una una societat oberta, fluïda i meritocràtica". I es que el sistema d'ensenyament català funciona malgrat que la despessa en educació a Catalunya estigui en un nivells molt més baixos que la mitjana europea (dades al quadre adjunt). 

L'estudi afirma que una major inversió en educació faria créixer encara més la mobilitat social a Catalunya. Així, recomana, s'hauria de treballar en camps com el de la política de beques per seguir promovent l'ascensor social. Tot alhora que adverteix dels perill de les retallades pressupostàries en l'àmbit de l'ensenyament. La crisi, doncs, s'ha convertit en un factor de risc que s'ha de minimitzar si no es vol tornar enrere en matèria de mobilitat social.

martes, 29 de noviembre de 2011

Un pas endavant: "L'educació en la societat digital"



La setmana passada es va celebrar la 26a edició de la Semana Monográfica de la Educación, organitzada per la Fundación Santillana. El tema d'enguany ha estat “L'educació en la societat digital”, i les conclusions d'aquest congrés, giren al voltant de la següent idea: l'alfabetització digital pot democratitzar encara més l'ensenyament, però encara estem lluny que aquesta s'acabi d'implementar amb èxit.
Entre els interlocutors d'aquesta Setmana Monogràfica, destaquen Irene Rigau, consellera d'Ensenyament de Catalunya; María Fernanda Campo, ministra d'Educació de Colòmbia; i Javier Rodríguez Zapatero, director general de Google per a Espanya i Portugal; entre molts d'altres. Tots ells van analitzar a fons com s'està duent a terme aquest procés de canvi de paradigma cap a l'escola 2.0. El president del Grupo Santillana i director de les jornades, Emiliano Martínez, va assenyalar que “és inevitable afegir tecnologies a les classes, perquè així funciona el món que ens envolta. De fet, l'única manera que la velocitat del canvi no ens arrossegui és saber manejar les eines digitals”.
El problema és que, a la pràctica, no s'està treient tot el rendiment possible dels mitjans implantats als instituts i escoles. “Els alumnes estan sovint més formats que els seus mestres”, va reconèixer un dels docents participants la Setmana Monogràfica. Una altra professora de l'institut madrileny Eijo y Garai afegia: “El sistema educatiu està massa mancat de recursos com perquè l'alfabetització digital funcioni. La manca de personal no ens permet tenir coordinadors TIC, la majoria de material arriba tard, és antic i no funciona”.
Per altra banda, el model 1x1 (un ordinador per alumne), si bé és cert que permet una major autonomia a l'estudiant en l'ús de les TIC, l'expert de la Unesco i redactor del document bàsic de les jornades, Francesc Pedró, assegura que la seva acollida és sovint “més aviat tèbia”. Diu que la inversió que requereix no s'equipara al profit que se'n treu.
Amb tot, la XXVI Semana Monográfica conclou que les TIC permetran una major democratització de l'educació, però encara queda molta feina per fer i molts errors per corregir. 

lunes, 28 de noviembre de 2011

Entrevista: Sergio González, estudiant de beca Séneca que aquest any cursa periodisme a la UAB



Per començar, com està anant l'experiència Séneca? Com van aquests primers mesos estudiant a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)?
A grans trets estic content i em trobo còmode. La universitat té unes instal·lacions adequades i l'ambient de treball és distès i acollidor.

Ets de Burgos, vas estudiar tres anys a Bilbao i ara has decidit fer el darrer curs de periodisme a Barcelona. Què et motiva per moure't tant? 
La cerca d'oportunitats, sens dubte. En el nostre futur ofici, el periodisme, s'ha d'aspirar el més alt possible en l'àmbit professional i procurar trobar les majors sortides possibles. A les grans ciutats les possibilitats de trobar un futur professional d'acord al meu ideal incrementen. A més, crec que sortint fora de casa i coneixent indrets diferents s'aprèn molt i un mateix es fa més fort.

Hi ha algun motiu concret pel qual hagis escollit una beca Séneca en lloc de marxar d'Erasmus fora d'Espanya?
M'agrada el país on visc i penso que no és necessari sortir a l'estranger per conèixer noves cultures. En una ocasió vaig arribar a sol·licitar anar-me'n a Suècia, però no m'ho van concedir. En tot cas, estic molt satisfet amb els moviments que he realitzat durant els meus estudis.

Després d'aquest inici de curs, has trobat moltes diferències entre la Universidad del País Vasco (UPV) i la UAB.
Sí. Crec que les diferències entre les universitats són sempre paleses. A la UPV tenia totes les classes en castellà, a una facultat reformada i amb un altre tracte. És una qüestió cultural. Aquí tinc les classes en català, amb més mitjans audiovisuals que allà i un altre ambient. No té res a veure. No crec que cap de les dues s'hagi de qualificar com a millor o pitjor, simplement són diferents.

Per a un estudiant com tu, el canvi més important d'una universitat a una altra en quin sentit es percep? En l'estil de docència, en l'administració i gestió del centre o en els propis companys de classe?
L'idioma marca molt, això és clar. La docència, sota el meu punt de vista, és millor la de la UAB. Més precisa, més especialitzada i s'aprofunditza més. L'administració, aquí, també treu millor nota, no estic acostumat a disposar d'una oficina de gestió acadèmica disponible tots els dies amb un ampli horari. Sobre els companys de classe, seria cínic no admetre que m'ha costat una mica més del que esperava, però en aquest moment, amb tan sols dos mesos aquí, puc afirmar que la gent és acollidora.

Ets quatre anys més gran que la generació de la majoria dels estudiants amb els qui comparteixes classe. Notes la diferència, et condiciona en algun sentit?
Es nota en alguns aspectes. La maduresa en aquestes edats té un punt que marca, tot i que penso que no és determinant.Tot va lligat a la personalitat de cadascú. Jo no tracto ni considero a ningú d'una forma o una altra  en funció de la seva edat, crec que seria un error gravíssim. S'ha de conèixer, interessar-se i després treure les teves pròpies conclusions sense que l'edat condicioni com a prejudici.

Explica'ns com funciona una beca Séneca per a estudiants universitaris.
En primer lloc s'ha de saber diferenciar entre ser alumne d'intercanvi i Séneca. L'alumne d'intercanvi s'acorda entre universitats. Es por ser alumne d'intercanvi sense beca Séneca. Si t'accepten estudiar a una altra universitat, pots sol·licitar la beca. La seva durada és d'un curs sencer i t'ajuden econòmicament amb 500 euros mensuals. Si vols que te la concedeixin has de tenir una bona nota mitja i va en relació al nombre de sol·licituds requerides. En el meu cas, no he tingut problemes per aconseguir-la, encara que sí que haig de dir que la burocràcia per entregar i enviar tot el necessari ha estat poc menys que un calvari.

A nivell personal, i comptant amb la teva experiència, creus que està ben organitzat el sistema de beques Séneca?
La meva experiència diu que l'ajuda econòmica és important i s'agraeix, però la paperassa burocràtica és excessivament complicada. A més, t'exigeixen anar a totes les classes i altres requisits, que tot i que a vegades ni ho miren, em semblen una mica extravagants. Per altra banda, trobo bé que s'exigeixi matricular-se a una sèrie de crèdits i aprovar-los, perquè la beca és una ajuda, un premi per aquelles persones que cerquen noves experiències i que s'ho han guanyat amb el treball i l'esforç dels anys anteriors.

Combines els estudis amb una ocupació laboral. És una necessitat en cas d'estar de Séneca? Comptaves amb treballar abans d'arribar a Barcelona?
Home, amb 500 € al mes pots intentar arribar molt justet a final de mes i tenint en compte que la beca s'ingressa trimestralment, és difícil. Un dels motius pels quals vaig decidir desplaçar-me és perquè tenia una oferta laboral en cas de venir a Barcelona. Tenint això amarrat ja disposava d'una font d'ingressos fixa i juntament amb la beca, puc viure de manera independent amb els meus propis recursos. Una cosa que s'agraeix.

Com a castellanoparlant, t'ha suposat algun problema el fet que la llengua vehicular de l'educació a Catalunya sigui el català? 
Un problema sí que ha estat, sobretot al principi. Aquí a Catalunya, a la UAB, la immensa majoria de les classes s'imparteixen en català, i jo no l'havia escoltat ni parlat mai. No obstant això, durant l'estiu vaig empapar-me de les coses bàsiques del català per no venir de zero. La veritat és que no és un idioma que resulti complicat per a parlar i entendre. En aquests dos mesos he après moltes coses d'entendre totes les classes i converses sense massa problemes. Al País Basc, com dèiem abans, les coses van ser diferents ja que totes les classes eren en castellà, perquè així ho vaig triar. A més, l'idioma propi no està tan estès com aquí, probablement per la dificultat que implica dominar-lo.

viernes, 25 de noviembre de 2011

Família: La Setmana de la Ciència


Aprofitant que del 18 al 27 de novembre se celebra la 16ena edició de la Setmana de la Ciència, us volem recomanar alguna activitat per aquest cap de setmana. Per exemple, aquest dissabte dia 26 podeu assistir a la segona ExpAliments, una festa que té per objectiu aprofundir sobre els aliments i la nutrició, així com experimentar amb ells. Per a fer-ho s’organitzaran, durant tot el dia, experiments en directe, jocs, tallers i altres activitats familiars. Hi haurà, per exemple, un taller per intentar esbrinar l’índex de massa corporal; un altre que donarà a conèixer les experiències olfactocromàtiques, sobre la tècnica de l’esterificació, també s’ensenyarà a escollir un esmorzar saludable, etc. El públic més petit podrà veure espectacles de titelles, jugar amb els jocs de taula dissenyats per estudiants de Nutrició Humana i Dietètica o llegir contes.

L’ExpAliments tindrà lloc aquest dissabte de 10.30 h a 14.30 al campus de l’Alimentació de Torribera (UB), a Santa Coloma de Gramenet. L’activitat s’emmarca dins la Setmana de la Ciència, una iniciativa coordinada per la Fundació Institució Catalana de Suport a la Recerca.


jueves, 24 de noviembre de 2011

Obstacles: Educació enllaunada


Fa uns dies obríem a La Pissarra 2.0 una sèrie que mostra alguns dels més espectaculars i eficients centres educatius d'arreu del món i arribàvem a la conclusió de quant d'important és un bon entorn per encarar amb més garanties el progrés educatiu. Doncs bé, no cal anar massa lluny per veure l'altra cara de la moneda d'aquests edificis. Parlem dels barracons en què molts estudiants de Catalunya estan obligats a fer classe per la indisponibilitat d'un centre en condicions.

Per posar-ne un exemple, a la ciutat de Barcelona hi ha vuit escoles en barracons. Una xifra que afecta al voltant de 1.500 alumnes. En general, la instal·lació d'un col·legi d'aquestes característiques respon a la necessitat de disposar d'un espai per fer classe mentre l'edifici definitiu està en construcció. Espais senzills i mínimament equipats que tenen un esperit provisional. Precisament en aquest punt recau un dels majors greuges que impliquen els barracons, quan la permanència dels alumnes en aquest tipus de centres s'allarga més del previst. I es que estudiar en aquests mòduls implica en moltes ocasions la manca de determinats espais com poden ser biblioteques, gimnasos, laboratoris o un simple pati. Per solucionar aquestes i altres qüestions funciona la Xarxa d'Escoles en Barracots, que va publicar un manifest on resumeix les quatre demandes bàsiques que reclama a l'Administració:

- Que s'asseguri com a premissa la qualitat educativa en totes les fases del procés.
- Que es fixi un termini màxim de 3 anys per a la construcció i posada en servei de l'edifici definitiu.
- Que es planifiquin d'inici el conjunt de les instal·lacions provisionals amb les màximes ampliacions necessàries.
- Que s'articulin sistemes de participació dels pares i mares i de les direccions dels centres amb l'Administració. 

Són quatres punts bàsics que ha d'assegurar l'Administració per poder garantir una educació digna. Tot perquè un espai adequat és fonamental per l'eficient aprenentatge dels alumnes i el seu correcte desenvolupament educatiu. 

miércoles, 23 de noviembre de 2011

Actualitat: La Comissió Europea proposa augmentar el pressupost pels Erasmus


La Comissió Europea ha proposat avui augmentar un 70% el pressupost pels programes de mobilitat, entre els quals hi trobem la beca Erasmus. En una roda de premsa, la comissària europea d'educació, Andrula Vasilíu, ho ha justificat per la necessitat d'invertir en educació i formació en temps de crisi per generar crexiement i ocupació.

La iniciativa s'engloba dins del marc pressupostari per Educació, Formació, Joventut i Esport proposat per la Comissió Europea, que compta amb un pressupost total de 19.000 milions d'euros. Dins d'aquest paquet hi destaca la beca Erasmus. Si bé fa uns mesos moltes veus apuntaven que la crisi obligaria a retallar els Erasmus, avui s'ha confirmat que no només es renuncia a minvar el pressupost, sinó que s'aposta per augmentar-lo considerablement. Això suposaria passar dels 2.800 milions d'euros que s'han destinat als Erasmus en sis anys als gairebé 5.000 milions d'euros en el període 2014-2020. 

Malgrat que la decisió final l'hauran de prendre el Parlament Europeu i els Estats Membre, el portaveu comunitari d'Educació, Dennis Abbott, ja va dir aquest cap de setmana a Rac1 que era molt probable que s'aprovés la petició de la Comissió Europea, en tant que és imprescindible invertir en educació per sortir de la crisi. 

L'augment del pressupost pels projectes de mobilitat l'hem d'entendre com una molt bona notícia si tenim en compte que Espanya va ser el tercer país de la Unió Europea que més es va beneficiar dels programes europeus de mobilitat i educació l'any passat, amb un total de 62.500 joves que van rebre beques o ajuts. 

Mentrestant, aquí a Catalunya el govern de CIU ha anunciat avui que continuaran les retallades.

martes, 22 de noviembre de 2011

Un pas endavant: les biblioteques escolars


Avui us volem parlar de “puntedu”, un projecte educatiu, creat durant el curs 04-05, amb l’objectiu d’impulsar i consolidar el funcionament de la biblioteca escolar com una eina trascendental d’aprenentatge i coneixements. Vol, alhora, ser un recurs i servei adreçat al professorat i un espai obert a tota la comunitat educativa. A més, pretén:  

  • Promoure l'`habit lector i el gust per la lectura dels nens/es
  • Incentiver-ne l'ús per a tota la comunitat educativa
  • Relacionar la biblioteca escolar amb les biblioteques públiques i els plans d'entorn
  • Promoure la xarxa de biblioteques escolars
Aquest projecte va dirigit a tots aquells centres educatius que imparteixen ensenyements d'educació infantil, primària, secundària, educació especial i formació de persones adultes. Una vegada hagin estat seleccionats en les diferents convocatòries del Programa Biblioteca escolar “puntedu”, aquest dota d’equipament informàtic, de material didàctic i de 2.000 perquè els centres educatius proposin el seu propi projecte per a la biblioteca escolar i el posin en marxa. Totes aquelles escoles que són acceptades a participar a “puntedu” han de comprometre’s a donar continuïtat al projecte durant tres cursos escolars així com participar en les activitats de formació i coordinació que es proposin. Un cop finalitzats aquests tres cursos, els centres hauran de valorar la seva tasca i la incidència del programa amb diversos qüestionaris i memòries. Durant el curs 2004-2005, el projecte es va adreçar a 285 escoles. En aquests sis anys, la xifra ha augmentat fins sobrepassar els 900 centres escolars durant aquest curs 2011/2012.

La biblioteca escolar és una important eina educativa ja que té dos vessants: per una banda és un espai d’aprenentatge per a l’alumne alhora que té una funció cultural, ja que és un racó per a la màgia on predomina l’element lúdic. 





-  
-