viernes, 28 de octubre de 2011

Família: Qui els va parir!



“Qui els va parir” és un programa educatiu de televisió que es va poder veure a TV3 els diumenges durant l’any 2008. Era un programa del Departament de Documentals Educatius i Nous Formats, una producció de TV3 i Anar Fent. El director del diari Ara, Carles Capdevila, n’era el presentador i director. Durant 50 minuts i en clau d’humor, “Qui els va parir!” parlava de la canalla, de com fer-la créixer de bon humor, i sobretot tractava de la difícil tasca dels seus progenitors, qui els va parir. Era, per tant, un espai per formar i informar els pares i les mares de Catalunya en la seva tasca d’educar els nens.

El programa estava basat en l’espai radiofònic  “Eduqueu les criatures”, de Catalunya Ràdio, que també presentava Capdevila. L’equip de “Qui els va parir!” era el següent: Mireia Segú s’encarregava de visitar cases i conviure amb les famílies durant una jornada. Des del plató, Carles Capdevila, pare experimentat, dirigia un programa basat en entrevistes i reportatge amb mares i pares així com experts en temes educatius. Paral·lelament, Lluís Gavaldà, defensava el punt de vista del pare primerenc, mentre que el Consell de Pares, compost per diferents famílies, s’asseien cada setmana al sofà del programa per aportar també el seu gra de sorra amb la seva experiència com a patriarques de família. 

jueves, 27 de octubre de 2011

Obstacles: Gitanos universitaris


Quants universitaris d'ètnia gitana té l'estat espanyol? Aquesta és una dada que no es pot conèixer per motius constitucionals, però és evident que el poble gitano no gaudeix d'excessiva presència a les aules universitàries. Espanya en general, i Catalunya en particular, són conscients del paper cabdal de l'educació per millorar la inclusió social de totes les cultures i de fet, s'està treballant per eradicar l'absentisme escolar i aconseguir l'èxit escolar dels gitano en l'educació obligatòria. Però trobem a faltar un impuls en la post-obligatòria que camini en direcció a una major afluència de gitanos a batxillerats, universitats i formació professional.

El problema, malgrat tot, no és només del sistema educatiu. La relació mai ha acabat de rutllar i ha comportat un problema que arrosseguem des de fa molts anys. Les famílies gitanes tampoc ho han posat fàcil. En moltes ocasions, aquestes, tenen por que els seus fills s'endinsin en ambients d'educació post-obligatòria. Els motius són diversos: la soledat per falta de companys d'ètnia gitana, la por a la pèrdua de la identitat cultural i en definitiva, que s'allunyin de l'ambient proper i familiar tan important per aquest poble. 

Tot plegat comporta un doble aïllament pels universitaris gitanos: a les respectives aules perquè són els únics d'aquest col·lectiu que hi estudien. I al seu entorn familiar perquè són també els únics que cursen una carrera i afronten uns estudis superiors.

En qualsevol cas, hi ha la positiva sensació que cada vegada trobem més gitanos universitaris (dels quals es calcula que un 80% són dones). Uns alumnes que alhora hauran de ser referents per les noves generacions. Tot per ajudar a trencar tòpics i prejudicis d'una cultura que ha de sumar. El camí fins la plena integració encara és llarg, però s'està caminant a pas ferm.

miércoles, 26 de octubre de 2011

Actualitat: Ensenyament demanarà una revisió de l'Informe Pisa de Catalunya


Fa unes hores hem sabut que Ensenyament demanarà que es revisi l'enfocament i els resultats de l'informe Pisa del 2009 a Catalunya. La consellera Irene Rigau ho demanarà al Consell Superior d'Educació perquè, segons va denunciar ahir el catedràtic d'Educació Comparada de la Universitat Autònoma de Barcelona, Ferran Ferrer, l'informe del 2009 no va incloure 150 alumnes repetidors, immigrants i de tercer d'ESO que s'haurien d'haver examinat. Si això fos així, els resultats no haurien millorat tant respecte el 2006 com es va creure en un principi. 

El catedràtic Ferran Ferrer va presentar ahir en roda de premsa una avaluació de les desigualtats educatives a Catalunya, basant-se en l'Informe Pisa 2009, de la Fundació Bofill. L'Informe Pisa del 2009 constatava una millora en els coneixements adquirits pels alumnes de 15 anys respecte els dels informes del 2006 i 2003, especialment pel que fa a la comprensió lectora. Però, segons l'estudi de la Fundació Bofill, si bé l'any 2006 els alumnes immigrants representaven el 9,5% de la mostra, ja que eren l'11,9% del conjunt del sistema educatiu, el 2009 es va limitar a l1,2% aquesta mostra, mentre que eren un 17,5% del total. A més, dins de la mostra hi havia més alumnes de quart d'ESO que no pas de tercer, i cal tenir en compte que, tot i que tots tenen igualment 15 anys, els del darrer curs acostumen a tenir més coneixements adquirits. 

Rigau ha dit avui a la clausura del seminari "Pirineus Formació Professiona" que el seu departament està "molt més a favor de publicar les grans oportunitats" que aporta el sistema educatiu català als nouvinguts "que en assenyalar les desigualtats". 


martes, 25 de octubre de 2011

Un pas endavant: educant per la felicitat, l'escola Summerhill


"No hi ha llibertat si els infants no se senten completament lliures per a governar la seva pròpia vida social". Aquest és un dels principis bàsics de l'escola demòcrata Summerhill, fundada el 1921 per l'educador progressista Alexander Sutherland Neil. Està ubicada al cosat de Londres i, des de fa més de 80 anys, es dedica a formar infants seguint un sistema educatiu molt particular, basat en uns principis molt clars:

  • La felicitat com la màxima aspiració de l'educació
  • La ferma convicció de la bondad natural dels éssers humans
  • L'amor i el respecte com a bases de la convivència
  • La importància de la corporalitat i la sexualitat

Els nens i les nenes poden estudiar a Summerhill entre els 5 i els 16 anys. Les classes són d'assistència lliure i, en molts moments, els estudiants fan el que volen. El gran esdeveniment de la casa és l'assemblea general dels dissabtes on, amb igualtat de vot alumnes i professors, es prenen decisions importants per la bona convivència. Aquesta assemblea finalitza amb un ball.

L'escola de la felicitat no ofereix cap tipus de qualificació a l'alumne: no hi ha notes, premis ni distincions perquè poden desviar el desenvolupament de la personalitat dels infants. Neill creu que l'infant és bo, just, assenyat i realista per naturalesa. I, sobretot, creu que les interferències dels adults no són positives. 


                        L'escola Summerhill. Font: http://www.summerhillschool.co.uk


lunes, 24 de octubre de 2011

Entrevista: Irene Martínez, voluntària a la presó

"Les presons fan una feina important de reeducació, però no n'hi ha prou"


Irene Martínez és llicenciada en Educació Primària i ja fa tres anys que participa en el programa de voluntariat a les presons de la FAS (Fundació Autònoma Solidària). Té experiència en l'àmbit educatiu i aposta pel tarannà positivista a les aules. Amant de la música i sobretot de la natura, creu incondicionalment en l'educació i, especialment, en la reeducació. 

Quan vas començar a pensar en fer-te voluntària?
Sempre havia pensat en marxar un estiu a una ONG a fer de voluntària però va ser el segonr any de carrera quan van venir a explicar-nos en que consistia la FAS (Fundació Autònoma Solidaria) i em va interessar molt. Després d'això vaig anar a informar-me dels projectes que estaven fent i fins a les hores.



Quina és la teva tasca a la presó?




Depèn del moment i de la presó. Allà hi pots anar a fer diverses tasques: tallers o reforços. El primer any vaig estar a la presó de Brians fent un taller de música amb els interns, el segon any a l'Alzina (centre de justícia juvenil) fent reforç, i aquest any encara estic a l'espera de què fer, però segurament també serà reforç.




Recordes el teu primer dia?



I tant! Va ser una experiència dura. El primer dia, però, no va ser pas per fer el taller ni anava sola, va ser el primer dia que vaig entrar per primera vegada a la presó. Encara recordo el soroll de les portes de ferro tancar-se. La primera vegada, si no hi has estat mai, impacta bastant, tot s'ha de dir. El primer dia del taller estava una mica nerviosa perquè no sabia què em trobaria, però després tot va anar sobre rodes i els interns (presos, però els diuen interns) molt agraïts.


Què creus que els pots aportar tu als presos?



Un moment de distracció, en el cas del taller de música, per exemple, i sobretot que puguin fer alguna cosa que els agradi (ja que ells també venien al taller voluntariament), els motivi, els faci passar l'estona i a més a més aprenguin alguna cosa. Pel que fa als reforços, ajut en l'àmbit escolar. Els joves també venien voluntàriament al reforç.

 Penso que a més de la tasca concreta que puc anar a fer com a  voluntària, també els aportem altres coses com habilitats socials, moments de parlar amb ells i compartir coses, etc.



Què t'aporten ells a tu?




Ells també m'han ensenyat moltes coses, coses que no entens i sobretot la visió que tenim d'ells. Et fan treure la visió errònea que tenim de les presons i de la gent que hi viu allà dins.

Què és el més satisfactori del voluntariat?






Veure que estàs fent una cosa que t'agrada, que a més a més estàs aprenent, que els estàs aportant i col·laborant amb ells en alguna que altra cosa i que a més a més ells t'ho agraeixen.

Les presons d'avui, són centres de reeducació o corrompen encara més les persones?
Es un tema força dificil. Jo crec que a les presons fan una tasca important de reeducació però potser no n'hi ha prou i un dels temes importants és el tema econòmic. Potser farien falta més educadors socials, més psicòlegs, etc... Dins de la presó cada intern té un programa a seguir depenent del delicte que hagi comès i això és el que l'ajuda a reebilitar-lo. Ara bé, molts d'aquests interns quan surten al carrer es troben amb la mateixa "merda" (en el mateix entorn, parlant bé) en la que es trobaven abans d'entrar-hi: famílies desestructurades o sense familia, sense casa, sense feina, etc. I per tant la reeducació no ha servit de res.





Creus en la reeducació dels presos?




Jo sí hi crec, i molt, i és un dels motius pel que faig voluntariat.





sábado, 22 de octubre de 2011

Família: Verdi Kids


Arriba el cap de setmana i el cinema és una de les activitats que més agraden a totes les famílies. Els més petits veuen el cinema com una diversió i els més grans hi veuen una proposta d'oci educativa. És per això que els Cinemes Verdi de Barcelona, juntament amb l'entitat Drac Màgic, dedicada a l'estudi i la divulgació d'audiovisuals i al seu ús educatiu, han posat en marxa el projecte "Verdi Kids".  L'objectiu és establir un espai permanent a la cartellera d'aquests cinemes destinat a pel·lícules que no responen als plantejaments comercials més habituals, sinó que tenen un interès temàtic i cinematogràfic. Totes les pel·lícules estan doblades en català.

Durant tota la setmana es fan sessions a primera hora de la tarda i els caps de setmana i festius també hi ha sessions matinals. També es realitzen sessions destinades a les escoles, amb materials pedagògics per treballar a l'aula. 

Després de l'èxit de "Kerity. La casa dels contes", aquest cap de setmana arriba al "Verdi Kids" la segona estrena: "Un gat a París". Es tracta d'una pel·lícula dirigida per Jean Loup Felicoli i Alain Gagnol  que explica la història de Dino, un gat que té una doble vida: de dia és un gat convencional i de nit és còmplice d'un lladre. 

miércoles, 19 de octubre de 2011

Actualitat: Impactes de les universitats públiques catalanes a la societat


En una època on la crisi econòmica està comportant retallades en àmbits com l’educació, l’Associació Catalana d’UniversitatsPúbliques (ACUP) va publicar el dilluns passat un informe defensant la importància d’aquestes en el progrés d’una societat. En un acte on hi van ser presents el ministre d’educació, Ángel Gabilondo, i el conseller d’economia i coneixement, Andreu Mas-Colell, L’ACUP va posar de manifest l‘eficiència dels estudis universitaris i el seu valor d’inversió social.

L’estudi Impactes de les universitats públiques catalanes a la societat “fa un recorregut extens sobre la repercussió directa i indirecta de l’activitat que les universitats públiques catalanes tenen en la societat i l’economia de Catalunya”, com s’afirma al seu propi portal web. Us enllacem l’estudi sencer, però també us volem destacar algunes de les conclusions que se’n extreuen:

-       Cada euro invertit en la universitat retorna 1’88 € a la societat.

-       Els beneficis directes i indirectes de les universitats catalanes representen el 0,6% del PIB de Catalunya.

-       El 60% de la producció científica catalana té lloc a les universitats.

-  El 80% dels alumnes universitaris de Catalunya no reben beca d’estudis ja que el sistema universitari només inverteix un 8,2% de la despesa en educació en aquest apartat. Mentre que la mitjana als països de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) sobrepassa el 17%.



martes, 18 de octubre de 2011

Un pas endavant: Els mestres, autoritat pública



Fa uns anys era impensable alçar la veu a un professor, i encara menys alçar-li la mà. Ara, però, sembla que això ha canviat: en les darreres setmanes hi ha hagut tres casos d'agressió a professors per part dels pares dels seus alumnes aquí a Catalunya. Males notícies que posen de manifest la pèrdua d'autoritat dels professors.

Per intentar minimitzar la gravetat de la situació, la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va anunciar la setmana passada que durà a terme un projecte de llei per donar als professors el rang d'autoritat pública. Això vol dir que els professors estaran protegits per un article del Codi Penal que preveu penes més dures que les que s'apliquen en casos d'agressions a altres ciutadans. Actualment, només els directors de les escoles són autoritat pública, mentre que els professors són simplement autoritat docent. 

Probablement això no farà que els mestres recuperin el respecte que mereixen, però, com a mínim, aquest projecte fa una crida al civisme i un pas endavant en la protecció dels mestres.

Esperem que el resultat no sigui el d'aquesta imatge que ens oferia "Risto el rondinaire" al seu bloc...




lunes, 17 de octubre de 2011

L'Entrevista: David Muñoz, estudiant de 2n d'Eso i usuari del projecte EduCat 1X1

·       El David Muñoz va néixer a Sabadell el 30 de setembre del 1998. Actualment estudia 2n d'ESO a l'Escola Industrial i, des del curs passat, és un dels alumnes que ha participat al projecte EduCat 1x1, impulsat per la generalitat de Catalunya en determinats centres de Catalunya.

     P:David, explica’ns en què consisteix el projecte EduCat 1x1? Els ordinadors us van arribar en el termini establert?
R: Es tracta d’ un projecte iniciat el curs passat en determinats instituts en el qual la Generalitat finança la meitat d’un Netbook per a cada alumne de 1r d’ESO mentre que les famílies paguen l’altre 50 %. Aquest ordinador personal permet la connexió a Internet, i treballa amb alguns llibres digitals. Pel que fa als terminis, els ordinadors ens els van donar quan tocava, al febrer passat. Fins el moment vam fer servir els 16 llibres de text que té lescola per assignatura, i ens els vam haver de repartir. Aquest any de moment porten un mes de retard en els llibres digitals.

P:Aquesta tecnologia substitueix realment els llibres de text de tota la vida?
R:Sí. Amb els llibres digitals pots fer els exercicis directament; també pots fer esquemes, veure estadístiques, etc. Pots fer moltíssimes més coses de les que feies amb els llibres de text de tota la vida. Ara bé, els exàmens els seguim fent a mà, encara que els professors pengen les notes a Internet.

P:Els nous alumnes segueixen rebent ordinadors?
R: Aquest any  al meu institut tenen Netbooks els alumnes de 1r, 2n i 3r. Com ja he dit, encara no els poden fer servir perquè encara no han arribat els llibres digitals, però de moment alguns professors ens deixen prendre apunts al word. Mentrestant fem servir llibres de text de l’escola.

P:El fet de poder-se connectar a Internet fa que l’alumne estigui més distret? Com ho controlen els mestres?
R:Sí, Internet és un món que ofereix un ventall molt gran de coses per fer i, sovint, fa que els alumnes es distreguin. Els professors tenen uns quants mètodes per controlar que aprofitem el temps i no naveguem per altres pàgines. Alguns mestres fan la classe des del darrere. També hi ha un ordinador central que pot controlar el que han fet tots els ordinadors durant el dia.

P:I què passa si veuen que no fas el que toca?
R:Cada professor estableix el seu càstig. Tot i això, ens acostumen a controlar perquè des de l’any passat que hi ha hagut alguns casos d’alumnes que miraven pornografia a la classe.

P:Us heu trobat en molts problemes tecnològics d’averies tècniques dels ordinadors i errors en la connexió a Internet? Què passa si es trenquen?
R:L’any passat vam estar quasi tot el curs amb interrupcions en la connexió a Internet. Aquest any, per prevenció, els llibres digitals ens els passaran en un pen drive perquè quan falli puguem seguir la classe igualment.
D’altra banda, si els portàtils es trenquen o te’ls roben, en cas que el tinguis assegurat, les famílies reben l’import exacte. Si no els has de pagar tu.

P:Els professors tenen prou coneixements tècnics per a fer-los servir?
R:Hi ha de tot. Com a tot arreu, hi ha algun professor potser una mica massa “antiquat”, que no domina aquesta tecnologia i s’atabala. Però en general els docents dominen la tècnica.

P:A nivell més personal, creus sincerament que és imprescindible aquesta  despesa en ordinadors? És una eina docent realment útil?
R:Crec que sí que és  una eina bastant útil. A l’Institut hem notat una millora molt gran respecte els llibres de text, però no cal exagerar. Penso que si s’aconsegueixen polir aquests aspectes tècnics que encara manquen, és a dir, que els llibres digitals ens arribin en els terminis establerts, realment crec que haurà valgut la pena la inversió.

P:Et consideres “enganxat” a l’ordinador?
R:Personalment crec que no ho estic del tot. Reconec que utilitzo l’ordinador  algun moment que no toca, però en general acostumo a fer-lo servir per a treballar, estudiar, però també per cert oci de manera controlada. Sempre m’han agradat els jocs d’ordinador. 

viernes, 14 de octubre de 2011

Documental: Notes en educació

Per acabar la setmana us deixem un documental del programa '30 minuts' de Televisió de Catalunya. En ell, s'hi fa un repàs de diferents models educatius i s'analitza el per què de les diferents metodologies educatives a països com Estats Units, Finlàndia o Catalunya mateix. Es tracta d'un anàlisi sobre els resultats que ofereix regularment l'informe PISA, però també és una reflexió sobre diferents maneres de concebre l'educació o els papers de mestres i directors de centres en aquest complex àmbit.

Un audiovisual sens dubte interessant, que ens ha d'ajudar a comprendre el per què del nostre 'status quo' educatiu en comparació a un model d'èxit com el de Finlàndia o un altre en fase de debat com el d'Estats Units. 






jueves, 13 de octubre de 2011

Obstacles: 35 milions de nenes no van a l'escola

Foto: Diarioresponsable.com

35 milions de nenes segueixen avui en dia sense escolaritzar i una de cada quatre dones al món no saben ni llegir ni escriure. Aquestes són les principals conclusions a les que arriba l'informe "Hagámoslo bien" de la Campanya Mundial per l'Educació, un organisme creat arrel de l'aprovació dels Objectius del Mil·lenni de l'ONU. 

Ho publicava ahir el diari El País, que recollia les declaracions de Leticia Silvela, coordinadora d'Entreculturas:  "La crisi no pot ser utilitzada com a excusa per no invertir en educació, perquè sí que hi ha diners per a altres coses". L'informe, de fet, pretén donar un toc d'atenció per tal que no s'utilitzi la crisi com a excusa per a invertir menys en educació, tal com està passant a molts llocs. 

Altres dades que subratlla l'informe són que en 47 dels 54 països d'Àfrica les nenes tenen un 50% menys d'oportunitats d'accedir a l'educació secundària. Així mateix, destaca la importància que els països donants adquireixin 'compromisos ferms' i que organitzacions com el Fons Monetari Internacional adoptin polítiques sensibles a la perspectiva de gènere.

En la presentació d'aquest informe, Alberto Casado, memore de l'ONG Ayuda en Acción, va lamentar que en temps de crisi l'educació s'entengui com una despesa i no pas com una inversió.

Mentre això segueixi sent així, és molt probable que ser dona continuï sent un obstacle per accedir a l'educació. 

Foto: ElPaís.com



martes, 11 de octubre de 2011

L’entrevista: Eulàlia Ferràndiz, professora de llengua catalana a població immigrant adulta

L’Eulàlia és tècnica lingüística del Consorci per a la Normalització Lingüística. És llicenciada en traducció i interpretació de francès i de rus, i estudia quart d’Àrab a l’Escola Oficial d’Idiomes de Terrassa.

P. D’on et ve l’interès per les llengües? 
R. Sempre m’han interessat molt les estructures lingüístiques diverses i diferents a la nostra. Per això vaig estudiar aquesta carrera.

P. Actualment fas cursos de català. On els fas, quins són els objectius i de quines comunitats lingüístiques són els teus alumnes? 
R.Faig cursos a diferents punts de la ciutat de Sabadell, però també i sobretot, a les AMPA de barris amb alts índex d’immigració, sobretot marroquina i africana. L’objectiu d’aquests cursos és que la comunitat educativa entengui la família, i a l’inrevés, ja que les mares sovint no surten de casa, no tenen formació i no hi ha cap codi lingüístic compartit. L’horari dels cursos acostuma a coincidir amb l’entrada al matí o a la tarda a l’escola.

PAmb quina llengua fas les classes?
R. Dono molta importància a la llengua materna dels alumnes. De fet, a les primeres sessions acostumo a preguntar quines llengües parlen, i quina és la seva llengua materna. Com que veig que els alumnes provenen de comunitats molt diverses i, per tant, les seves llengües maternes són molt diferents i sovint, com hem comentat, una part de l’alumnat no ha pogut formar-se, intento fer les classes, des del primer dia, en català però sovint haig de recórrer a les llengües maternes dels alumnes per a fer algun aclariment. Cal dir que el professor que ensenya aquests alumnes ha d’utilitzar molta teatralitat; parlar molt a poc a poc i exagerar la gesticulació.

P.Si, com dius, hi ha molts alumnes que no han anat a l’escola, quins llibres feu servir?
R.Com que es tracta de sessions de comprensió i expressió oral, no han de llegir ni escriure. Normalment utilitzo unes làmines molt visuals, que fomenten la participació oral dels alumnes.

P. De ben segur que, amb aquesta varietat, tens alguna anècdota que ens podries explicar
R. Sí. Sovint passa que, si comptem totes les llengües que coneixen i parlen els alumnes, i les seves llengües maternes, hi ha més llengües que alumnes a l'aula. Sobretot si una part dels alumnes provenen de l’Àfrica Subsahariana, ja que, com se sap, un africà normalment parla entre 6 i 8 llengües diferents.



lunes, 10 de octubre de 2011

Un pas endavant: La diversitat com a valor a l’aula



Alumnes xineses del Miguel Hernández // ARA.CAT

Avui us presentem un exemple sobre com la multiculturalitat a l'aula, que sovint és entesa com un problema, pot esdevenir un recurs per fomentar l'aprenentatge i la motivació. És el cas de l'Escola Miguel Hernández de Badalona, que amb un 95% d'alumnes estrangers (1 de cada 3 és d'origen xinès), ha fet de la diversitat una virtut i importa sistemes asiàtics d'aprenentatge de les matemàtiques.

Una notícia apareguda avui mateix a La Vanguardia exposa el cas d'aquesta escola badalonina, un col·legi, el Miguel Hernández, que conscient de la multiculturalitat dels seus alumnes ha engegat un procés de germanos amb un centre xinès, l'Escola Experimental de Qingtian. Sota la premissa de la complementarietat de sistemes, docents dels dos centres intercanvien mètodes de treball, centrats en aquest cas, en les matemàtiques. Amb l'excusa que els professors catalans han observat la rapidesa i eficàcia amb què poden fer càlculs matemàtics els seus alumnes d'origen xinès, el centre badaloní integrarà models asiàtics en pro d'un ensenyament més productiu i motivador. A més, l’experiència també serveix perquè els alumnes descobreixin trets i tradicions de la cultura agermanada. 

Estem davant d’un encertat enaltiment de la diversitat cultural. Un col·legi que en comptes de dissipar la diferència, l’ha convertit en la millor de la potencialitats per promoure un ensenyament eficaç, obert i integrador. Un pas endavant on el més important és sumar. Sumar esforços, mètodes, iniciatives d’uns i altres per progressar en matèria educativa. 

Els alumnes xinesos mostren un gran rendiment en matemàtiques //LAVANGUARDIA.COM

viernes, 7 de octubre de 2011

Família: La importància de jugar amb els fills

                            Font:  http://revista.consumer.es/web/ca/20050101/miscelanea1/69474.php

Jugar és una manera divertida d'aprendre i de relacionar-se amb els altres; és una oportunitat de compartir i de viure experiències diverses. És una forma de comunicació rica, una font d'aprenentatge i de plaer tant per a petits com per grans. Però no sempre és fàcil trobar el lloc i el moment per jugar. El joc ajuda als infants a desenvolupar-se i té un valor educatiu àmpliament reconegut. Fins i tot Freud considerava que el joc era el mitjà que permet al nen arribar a les seves primeres fites culturals i psicològiques. Per això, avui us volem recomanar un article molt interessant de l'Ara Criatures, titulat  "10 recomanacions per jugar amb els nens": 


  • Entra al seu món imaginari i jugueu plegats. Deixa'l liderar l'activitat i segueix les seves instruccions, tret de quan vulgui fer coses perilloses o negatives.
  • Deixa'l que decideixi on vol seure i a què vol jugar. Resisteix l'impuls d'explicar-li quina és la manera de fer les coses. 
  • Permet-li portar el pes de la conversa quan en comenceu alguna. No li facis preguntes condicionants del tipus"Què estàs fent ara?" o "Pintaràs això?".
  • No corregeixis les seves accions. Anima'l a explorar el seu entorn a través del joc, la solució de problemes i la tècnica de la prova-error.
  • Mostra't emocionat, entusiasta i, fins i tot, babau. No tinguis por de comportar-te com un nen.
  • Felicita'l quan es porti bé. Si aproves les seves accions sovint, l'ajudaràs a programar comportaments positius. 
  • Tingue-hi contacte físic freqüentment. Fes-li petons, abraçades, toca-li els cabells, la cara, el clatell, ... Demostra-li que l'estimes i que aproves el que fa.
  • Descriu verbalment el seu comportament per captar la seva atenció. Aquesta tàctica pot tenir un efecte sedant sobre la criatura. 
  • Imita'l quan s'estigui portant bé per demostrar-li que ho aproves. Aquestes imitacions també poden ajudar-lo a aprendre a compartir. 
  • Repeteix les paraules que digui. Millorarà la seva dicció i les seves capacitats lingüístiques. 




                                Font: Gencat

jueves, 6 de octubre de 2011

Obstacles: Educació treu les tisores

Les protestes s'han succeït des de la implantació de les retallades


Algunes ciutats catalanes s’han sumat avui a l’enèsima manifestació popular en contra de les retallades en educació, en una vaga estudiantil que ha estat convocada pel Sindicat d’Estudiants a tot l’estat espanyol. Afectats per la tisorada del Departament d’Educació com a conseqüència de la greu crisi econòmica, els alumnes s’han queixat “dels barracons, la paralització en la construcció de nous centres i l’augment d’estudiants per aula” segons ha explicat el secretari general del Sindicat d’Estudiants de Catalunya, Daniel Martínez. (http://www.ara.cat/societat/Milers-destudiants-retallades-Barcelona-Tarragona_0_567543371.html).

Endinsats al pou sense fi en el que sembla que s’ha convertit la crisi actual, ensenyament no ha estat l’excepció, i com altres matèries, ha patit un reajustament econòmic per adaptar-se al marc d’austeritat present. Així doncs, l’anunciada retallada del Departament d’Educació en la partida pressupostària (reducció del 7,4% del pressupost)   ha comportat determinats retrocessos en matèria d’ensenyament. Quant al professorat, com dèiem ahir (http://lapissarra20.blogspot.com/2011/10/actualitat-la-tornada-lescola.html) s’ha reduït la incorporació de docents i només s’han cobert el 50% de les baixes per jubilació, fet que sumat a l’increment de 17.000 alumnes a les aules per aquest curs, no només fa que els professors imparteixin una hora més a la setmana, sinó que necessàriament s’ha augmentat la presència d’alumnes per classe.

Aquest, però, no ha estat l’únic perjudici de la tisorada, sinó que la menor inversió agreuja el procés de construcció de nous centres i la utilització de barracons. A més, la manca de liquiditat s’ha emportat per endavant alguns projectes com el pla EduCat 1x1, per la qual cosa s’ha congelat la implantació d’ordinadors portàtils a les aules.

En definitiva, la crisi econòmica està afectant de ple a un dels recursos més importants de qualsevol societat: l’educació. La compromesa situació de les arques de l’administració ha provocat unes retallades que compliquen el progrés educatiu. No hem d’oblidar que un dels motors bàsics que garanteix el creixement social és l’educació, de manera que faríem bé d’invertir a les escoles. No hipotequem el futur. Apostem per la qualitat a les aules com a garant de progrés social a llarg termini. 


miércoles, 5 de octubre de 2011

Actualitat: La tornada a l'escola

                                                                                                              Foto: Diari ARA

Ja fa gairebé un mes que va arrencar el nou curs escolar. El que fa quatre setmanes eren plors dels que aterraven a classe per primer cop i abraçades dels que es retrobaven amb els amics, ja s'ha convertit a hores d'ara en rutines i normalitat. Ara bé: es tracta d'una normalitat amb algunes novetats respecte el curs anterior.

En primer lloc, hi ha hagut un increment de 17.000 alumnes entre infantil i primària. En total, si hi afegim els alumnes d'ESO i FP, l'augment d'alumnes d'aquest curs 2011-2012 ha estat del 2,7%. Això no ha suposat, però, un increment del nombre de professors, que hauran d'impartir una hora lectiva més a la setmana per tal de fer front al creixement del nombre d'alumnes.

En segon lloc, desapareix la sisena hora, que s'havia estat implantant des de feia cinc cursos. Això vol dir que ara la majoria de centres finalitzen les classes a les 16.30h. També n'hi ha alguns que han preferit mantenir l'hora de sortida a les 17h i d'altres que l'han adelantat a les 16h. Però la sisena hora no és l'única cosa que desapareix: també han eliminat la setmana blanca i el projecte d'escurçar les vancances d'estiu.

A més, l'inici del curs ha estat marcat per la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que estableix que a partir del 2 de novembre el castellà ha de ser llengua vehicular en l'ensenyament, al mateix nivell que el català. Això ha provocat moltes reaccions en defensa del model d'immersió lingüística en català. De moment, el govern ja ha advertit que, malgrat tot, seguirà mantenint el model educatiu actual.

Tot plegat, enmig d'un context de retallades, un dels principals obstacles per la qualitat de l'ensenyament.   

martes, 4 de octubre de 2011

Un pas endavant: el nou web 'Família i escola. Junts X l'educació'


Coincidint amb l'inici del curs escolar 2011/2012, aquest mes de setembre la conselleria d'Educació ha posat en marxa un projecte educatiu molt ambiciós anomenat “Família i escola: Junts X l’Educació”. Es tracta d’un nou espai web que pretén oferir a les famílies les eines bàsiques per a poder seguir de ben a prop l’escolarització dels fills. Vol, per tant, millorar la implicació dels pares i mares en el procés escolar dels seus fills.


La màxima del nou web és “La família com a primera instància educadora ha de poder formalitzar el compromís amb l’educació escolar i situar l’alumne en condicions favorables per a l’aprenentatge”.

Aquesta iniciativa, que va ser presentada per la consellera d’educació Irene Rigau, inclou informació sobre les etapes educatives dels infants, formació per a les famílies, enquestes d’auto coneixement, enllaços web, així com un servei que resol totes aquelles preguntes educatives que molts pares es formulen. Tot, amb l’objectiu de convertir l’educació en un procés dinàmic i bidireccional.





lunes, 3 de octubre de 2011

Educació, tot un món

"Només amb l'educació l'home pot arribar a ser home.
L'home no és res més que allò que l'educació en fa d'ell"

Immanuel Kant



Iniciem el nostre bloc amb una cita de Kant, filòsof alemany de la il·lustració. Com ell, els autors d'aquest bloc també pensem que l'educació forma part de l'ADN de les persones i que, en definitiva, som tal com ens eduquem. Creiem, com Kant, que l'educació ens fa lliures i, per tant, és indispensable.

En aquest bloc volem donar a l'educació la importància que es mereix, vista no només des d'un punt de vista purament acadèmic, sinó analitzant totes les institucions que intervenen en aquest procés educatiu. En aquest sentit, hem de ser conscients que, si bé fa 30 anys les principals institucions educatives eren simplement la familia, l'escola i l'església, avui en dia la situació és totalment diferent. Els mitjans de comunicació i, en especial, Internet, tenen ara un paper protagonista en aquest procés. És la mostra més evident que l'eduació viu moments de canvi.

Des d'aquí ens proposem prestar atenció a aquests canvis a través de testimonis i experts de l'àmbit educatiu. Però també volem donar a conèixer aspectes desconeguts del món de l'educació. Un món infinit i molt present en tots els àmbits de la nostra vida. En molts més dels que us podeu arribar a imaginar...