lunes, 23 de enero de 2012

Entrevista: Pol Cervera, cap de cau a l'AEiG Joan Maragall

"L’educació en el lleure és un complement a l’educació acadèmica que els nens reben a l’escola perquè es desenvolupin com a persones compromeses i crítiques amb el seu entorn"

"Ofereix als nanos la possibilitat de reflexionar, de descobrir i d’aprendre jugant"




En què consisteix l'educació en el lleure?
L’educació en el lleure, també anomenada educació no formal, és aquella que té com a objectiu principal la formació de l’individu com a persona, en la seva vessant espiritual i social. L’educació en el lleure és un complement a l’educació acadèmica que els nens reben a l’escola perquè es desenvolupin com a persones compromeses i crítiques amb el seu entorn. Hi ha moltes entitats que treballen a partir de l’educació en el lleure. En el meu cas, estic involucrat en l’escoltisme i el guiatge. 

Què aporta aquest tipus d’educació a la formació dels nens?
L’educació no formal aporta moltes coses en la formació dels nens. Un dels principis de l’escoltisme és que el nen sigui el vertader protagonista del seu creixement, és a dir, que no rebi solucions prefabricades ni antídots miraculosos, sinó que descobreixi el món per ell mateix, l’avaluï i tingui capacitat crítica davant de les situacions que viu en el dia a dia. L’educació en el lleure ofereix als nanos la possibilitat de reflexionar, de descobrir i d’aprendre jugant.

Quin tipus d'activitats hi feu al cau?
Al cau hi fem molts tipus d’activitats, que sempre van estrictament relacionades amb l’edat dels nens i nenes i, sobretot, amb l’objectiu pedagògic que persegueixen. L’eina principal de la nostra proposta educativa és el joc democràtic, a partir del qual s’intenten treballar els valors. Al cau també hi tenen cabuda els debats, les xerrades, els tallers i altres activitats de naturalesa variada. Totes aquestes activitats s’engloben en els eixos d’animació, que són històries basades en la realitat o ficció que ofereixen un marc de relat i un fil conductor de les aventures que vivim al cau.

Valoreu o premieu d’alguna manera la bona conducta dels nens i nenes del cau? Quin seguiment en feu?
Una de les activitats més importants del cau és el compromís. Es tracta d’una gran activitat de reflexió, individual i col·lectiva, que serveix per revisar quines són les mancances i virtuts del grup. Els caps (monitors) plantegen una dinàmica i tan sols exerceixen de guies en l’activitat, de manera que són els nanos els responsables de la reflexió i la crítica. Solen ser moments molt bonics, molt autèntics, ja que conviden els nens i nenes a expressar allò que senten i a realitzar crítiques constructives del grup.


Quina estructura té un cau? Com s’organitzen els educadors o caps del cau?
Pel que fa als nens, hi ha cinc grups dividits per edat que contemplen tres generacions, de manera que, cada tres anys, els nanos fan el salt a la següent unitat. En referència als caps, l’estructura és totalment horitzontal. Més enllà de ser caps d’unitat, és a dir, d’un grup concret de nens, els educadors assumim un càrrec de funcionament dins del cau, com pot ser l’economista, el secretari, el cap d’agrupament, l’encarregat de material, el responsable pedagògic, etc. D’aquesta manera, realitzem la feina entre tots.

Tots els que formeu part del cau sou voluntaris?
Absolutament. Els caps i aquel·les del cau compaginem els nostres estudis i feina amb la tasca a l’agrupament escolta, que és totalment voluntària. Els caus són entitats sense ànim de lucre, de manera que les quotes que paguen els pares i mares serveixen per subvencionar el material, els allotjaments, el transport i totes aquelles despeses de les activitats. De fet, si hi hagués diners o salaris pel mig, el cau perdria tot el seu sentit.

Què porta a una persona a dedicar part del seu temps a la formació dels nens sense compensació econòmica?
A mi, personalment, i suposo que en la majoria de casos, el que em va portar a fer de cap és el fet de tornar a altres nens tot allò que havia rebut dels meus caps. Cal tenir en compte que les persones que arriben a fer de cap, solen portar una llarga trajectòria d’anys el cau i valoren molt la tasca dels caps. Per altra banda, també em va incitar la curiositat de saber què hi havia darrere de tot plegat. Quan ets cap descobreixes moltes coses que abans no coneixies i que encara et fan sentir més orgullós de pertànyer al cau.

A grans trets, quines són les principals diferències entre un cau i un esplai?
La principal diferència entre els caus i els esplais és l’estructura a què pertanyen. Els caus de Catalunya formen part del moviment escolta, d’una entitat centenària que té una gran organització i que cuida molt la proposta educativa i la metodologia pedagògica als agrupaments. Així doncs, els esplais van més per lliure i els objectius que persegueixen solen ser més inestables, mentre que els caus tenen un treball més constant, més metòdic i amb una càrrega pedagògica més elevada.

Tant alguns caus com esplais s’han coordinat en molts casos a partir de l’Església Catòlica. Quin tipus de relacions hi manteniu? Influeix en algun sentit?
En el cas del meu agrupament, l’AEiG Joan Maragall, estem emparats per la Parròquia de Sant Ildefons, que és l’entitat que ens cedeix els locals perquè puguem fer-hi les activitats. La seva aportació es queda aquí. La proposta educativa del cau és totalment laica, la Parròquia n’és conscient i els pares i mares que duen els seus fills al cau també. És possible que alguns valors del cristianisme es corresponguin amb alguns principis de l’escoltisme, però en les nostres pràctiques quotidianes no hi ha cap influència directa de l’església ni de la religió.

Si haguessis de resumir els beneficis de l’educació en el lleure que feu als caus….
El cau és una cosa increïble. Jo fa setze anys que el vaig descobrir i encara en segueixo enamorat. El cau et brinda la possibilitat de descobrir que un altre món és possible, et proposa una manera de viure, d’entendre les coses, que cadascú digereix i canalitza en funció de la seva manera de ser.
El cau els ofereix als nens i nenes molts beneficis en la seva formació, amb un model que et convida a confiar en els altres i que t’obliga a merèixer la seva confiança. El cau ofereix llibertats als nanos que no tenen ni a casa ni a l’escola, et porta a viure situacions en què l’única sortida és el treball en equip i la solidaritat, et convida a mirar dins teu per descobrir el perquè del teu comportament, et cedeix una responsabilitat que et fa fort i et brinda unes amistats que difícilment deixaran de ser-ho.
Des de l’escoltisme, continuarem posant el nostre gra de sorra per deixar el món una mica millor de com l’hem trobat.

sábado, 21 de enero de 2012

Família: Festa Major de Sant Antoni


Demà diumenge finalitza la Festa Major del barri de Sant Antoni de Barcelona, que s’ha celebrat a la ciutat comtal des del passat 13 de gener. Durant aquests dies s’hi han celebrat més de 100 tallers i activitats diferents, assemblees, col·loquis, dinars populars, torneigs de futbol, també activitats per als més joves... per a satisfer petits i grans. 
De les més de 20 activitats organitzades per demà, us en destaquem les següents:

A les 8 del matí:

Matinades de Festa Major
La música de les gralles sonarà, un any més, pels carrers del barri, recordant-nos que avui hi haurà la sortida del Seguici del barri de Sant Antoni.
Sortida: Escola Ferran Sunyer

A les 10 del matí:

Sant Antoni Patina 2012                            
Patinada popular i activitats obertes a tothom.
De 10 a 12 h: Classes de patinatge gratuïtes, ball amb patins i eslàlom amb patins.
Lloc: Tamarit (entre Calàbria i Rocafort)
De 12 a 14 h: Patinada popular
Hi haurà  obsequis i regals per als inscrits


A 2/4 de 10 del matí:

34a Cursa Atlètica de Sant Antoni (10 Km)
Cursa atlètica de 10 Km oberta a tothom pels carrers del barri.
Llocs d'inscripció: Esportiu Rocafort (Floridablanca, 41), Runnersworld (Pg. García Faria, 25 - Vila Olímpica), Deportes Atletas - D. Catalan (Carretera de la Bordeta, 7), i en línia a: www.cursasantantoni.cat i www.championchip.cat. Les inscripcions es tancaran el 10 de gener o en arribar a 3600 participants.
Preu: propietaris de xip groc, 13 €; lloguer de xip blanc de l'organització, a retornar, 15 € (2 € seran per a una ONG); fora de termini, 18 €.


A la 1 del migdia:
                                  
TAPAlaGANA
1r concurs de tapes del barri. Inscriu-t’hi i participa-hi amb la teva tapa! Premis per als guanyadors. Pots consultar les bases del concurs a tapalagana.blogspot.com.
Inscripcions: lalluisamolanocomlarahola@gmail.com.
Lloc: Comte d’Urgell (entre Tamarit i Manso)
Activitat gratuïta



A les 6 de la tarda:

Teatre: La Flauta Màgica – Comèdia musical
Versió catalana de l’òpera de W. A. Mozart, dirigida per Ignasi Roda, que n’ha fet l’adaptació amb acompanyament de piano. A càrrec del grup de teatre El Triangle.
Lloc: Teatre dels Salesians (Rocafort, 42)
Preu: 8 €
Venda anticipada d’entrades dijous 12 de gener al Racó de la Cultura (Viladomat, 75) i dilluns 16 de gener a l’Associació de Veïns (Floridablanca, 38), de 18:30 a 20h.

A 2/4 de 8 del vespre:

Correfoc Infernal
Amb la presència de la Porca de Sant Antoni i de les colles convidades de Bocs de Can Rosés i dels Diables de Masquefa. Us hi esperem a tots, no hi podeu faltar!
Sortida: Calàbria/Av. Mistral
Recorregut: Calàbria / Gran Via de les Corts Catalanes (lateral) / Viladomat / Sepúlveda / Rocafort/ Floridablanca / Calàbria / Jardinets de l’Alguer.



viernes, 20 de enero de 2012

Obstacles: Paradigma del sistema edicatiu

                            
Paradigma del Sistema Educativo from Pseudociencia Monetaria on Vimeo.

Avui des de La Pissarra 2.0 us volem mostrar un atractiu vídeo produït per RSAnimate que circula per la xarxa. El seu creador és Sir Ken Robinson, un educador, escriptor i conferenciant britànic, expert en assumptes relacionats amb la creativitat, la qualitat de l’ensenyament, la innovació i els recursos humans.

En el vídeo hi trobem una interessant reflexió al voltant del paradigma del sistema educatiu actual.  Ken Robinson ens suggereix que “el sistema educatiu actual va ser dissenyat, concebut i estructurat per a una era diferent” i es que peca “d’excessiva estandardització, les escoles s’organitzen com si fossin fàbriques amb una mentalitat de cadena de muntatge quan hauríem d’anar en la direcció oposada”.

Aquest educador britànic avalua, a més, l’atractiu que té l’educació als nostres temps resumint que el clàssic argument d’estudiar molt per garantir un bon treball ja no es cap garantia en els temps que corren. Finalment, Robinson conclou la reflexió exemplificant l’excés de pensament lineal en depriment del pensament divergent amb un test que demostra que el sistema acadèmic dominant acaba per deteriorar la capacitat d’interpretació divergent dels alumnes per enfilar-los en un sentit convergent i lineal.

Sens dubte, una opinió interessant, progressista i revolucionària la que ens ofereix Sir Ken Robinson en aquest vídeo. Una reflexió que ens vol fer pensar en el paradigma del sistema educatiu actual. Vosaltres, què n’opineu?

miércoles, 18 de enero de 2012

Actualitat: Les AMPA, sense subvencions de la Generalitat


Les Associacions de Mares i Pares de Catalunya denuncien que el Departament d'Educació de la Generalitat no ha convocat els ajuts que els donava des de feia 30 anys. En conjunt, aquestes subvencions suposaven 320.000 euros, que anaven destinades a les AMPA dels col·legis públics i concertats de Catalunya. 

Segons la presidenta de la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya (Fapac), Imma Fuyà, el govern atorgava fins ara 200.000 euros a aquesta entitat, una xifra que soposa el 30% del seu pressupost. El fet d'haver de prescindir d'aquests diners els ha obligat a tancar els programes de dinamització a diverses comarques catalanes i, conseqüentment, a acomiadar les 10 persones que els impulsaven. 

També n'ha parlat el vicesecretari de la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya (Fapaes), Jesús Fernández, que ha qualificat la situació de "greu". Diu que la supervivència d'aquesta entitat està en dubte perquè, a banda de no rebre la subvenció del 2011, encara no han rebut el 60% de la subvenció prevista pel 2010. 

Tot i que preveien retallades, les AMPA no s'imaginaven que la Generalitat pogués prendre mesures tan dràstiques, i ara reflexionen sobre la possibilitat de cercar noves vies de finançament. Mentrestant, la Fapac s'ha sumat a les protestes per les retallades que han tingut lloc aquesta tarda a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, com a defensora de l'educació pública. 

martes, 17 de enero de 2012

Un pas endavant? El preu de ser els més efectius



Avui volem parlar del sistema educatiu de Corea del Sud, que darrerament ha obtingut la màxima puntuació en l'estudi de referència mundial sobre l'educació, l'informe Pisa, fet per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Aquest informe reconeix que el país asiàtic té un dels millors i més efectius sistemes educatius el món, ja que actualment, 8 de cada 10 estudiants coreans van a la Universitat.
En les darreres dècades, el país asiàtic ha fet una forta inversió en educació, ja que considera que estudiar és una garantia essencial del seu futur econòmic. De fet, el 1945, quan la península coreana es va alliberar després de 40 anys de colonialisme japonès, tan sols el 22% de la població sabia llegir i escriure. Als anys 1960, la riquesa mitjana de Corea del Sud es podia comparar a la d’Afganistan.

Però per aconseguir una posició de privilegi en l’educació mundial, Corea del Sud ha hagut de lluitar molt. Ho ha fet des del camí de la disciplina i l’esforç. Per a poder anar a la Universitat, els i les sub-coreans han de pagar un preu molt alt: el seu nivell d’estrès és el més gran de la OCDE, alhora que són els menys feliços, ja que estudien, de mitjana, 49,9 hores a la setmana i l’índex de felicitat és de 65,1 sobre 100. A més, el resultat d’aquest sistema educatiu tan exigent i competitiu es trasllada també en un gran nombre de suïcidis entre els estudiants de Primària, Secundària i Batxillerat, amb xifres al voltant dels 200 suïcidis anuals.

Amb aquestes xifres tan escandaloses ens hem de preguntar, val la pena pagar aquest preu per a tenir el sistema educatiu més efectiu? Corea del Sud crea estudiants qualificats o robots infeliços? Obrim el debat tot recordant que diumenge passat, TV3 va emetre un interessant 30 minuts titulat "El preu de se els primers", que us recomanem. 


lunes, 16 de enero de 2012

Entrevista: Fèlix Elbaile, creador d'El blog del Pedagog

"L'educació s’ha convertit en un magnífic camp de batalla política on cap dels nostres partits polítics s’ha pogut resistir a la temptació de ficar les urpes per tal de poder transformar la societat a la seva imatge i semblança"

El pedagog Fèlix Elbaile



Per començar quan i per què decideixes crear El blog del Pedagog?

El blog del Pedagog comença un 21 de maig de l’any 2006 i el per què és la suma de diverses coses: posar en pràctica el que havia llegit sobre els  blogs, saber si seria capaç de fer un blog mínimament atractiu, ser un punt de trobada per la gent del món de l’educació, tenir un espai públic on poder dir la meva, etc.

Quins objectius persegueix aquest bloc?

L’objectiu inicial del blog queda recollit en el subtítol inicial que és “Opinions lliures, però respectuoses, sobre temes d’educació, política i de caire social”. Posteriorment, vaig introduir d’altres com és recollir i enllaçar allò que considero important pels professionals de l’ensenyament i del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC); un altre propòsit és recollir els punts més destacats referits a l’educació dels programes electorals dels partits polítics quan s’apropen unes eleccions i, per últim, facilitar un lloc on qui vulgui pugui publicar coses referents a l’educació.

Quins continguts en matèria educativa hi has anat tocant, des de la teva perspectiva pedagògica, durant la teva experiència com a blogger?

He anat tocant de tot, no crec que es pugui dir que sóc monotemàtic ni molt menys. Ara bé, els temes que toco sempre són temes dels quals estic ben informat i sóc prou coneixedor per la meva experiència professional. Intento defugir de les reflexions immediates i poc meditades com sovint veiem que fan els mitjans de comunicació, per exemple, en temes com l’informe Pisa o d’altres on s’informa i es debat a cop de titular.

A la capçalera de la pàgina escrius “opinions lliures, però respectuoses, sobre temes d’educació, política i de caire social”. A partir de què decideixes publicar? Quines fonts d’informació prioritzes?

Decideixo publicar a partir de veure que les notícies sobre l’educació i l’ensenyament en els mitjans de comunicació sempre són males notícies i que s’agafen per la vessant escandalosa i espectacular. Sé que sóc un gra de sorra en aquesta platja de mitjans de comunicació però no per això volia deixar de contribuir a donar un altre, un més, punt de vista diferent sobre el tema educatiu. Prioritzo les fonts originals com són el DOGC, els estudis, els informes, els professionals de l’educació, l’experiència que et dóna la teva professió, ..... poques vegades els titulars dels mitjans de comunicació.

Amb més de cinc anys i mig d’experiència en el món dels blocs, quins consells oferiries als joves interessats en educació que vulguin entrar en aquest àmbit de la comunicació sobre l’àmbit educatiu?

Jo els hi diria que fer un bloc sobre qualsevol tema és un molt bon exercici per a ells mateixos ja que des de posar el títol d’aquest a escriure una entrada rere una altra implica tot un procés que va des de la informació sobre el tema, passant per la comprensió d’aquest i arribant a l’elaboració simple de l’escrit que vols publicar. Si ets un estudiant fer un bloc és un magnífic exercici de classe.

Ja fa temps que aportes les teves opinions sobre l’educació. Penses que en la societat d’avui en dia hi ha prou reflexió al voltant d’aquest tema?

No, i cada vegada menys. Ja he dit abans que ens informen a cops de titulars espectaculars. A mi em sorprèn molt quan es fan públics informes com el Pisa i als pocs minuts ja s’està dogmatitzant i pontificant sobre els seus resultats. M’ha passat diverses vegades que quan jo me l’he acabat de llegir i d’entendre’l ja havien passat uns quants dies i allò ja no era notícia i que les conclusions eren diferents a les dels titulars dels mitjans de comunicació.

I no només no n’hi ha prou reflexió sinó que l’educació s’ha convertit en un magnífic camp de batalla política on cap dels nostres partits polítics s’ha pogut resistir a la temptació de ficar les urpes per tal de poder transformar la societat a la seva imatge i semblança.

A nivell genèric, com veus el panorama educatiu actual? I cap a on creus que s’està caminant?

El veig molt desorientat i polititzat. No és de rebut tenir noves lleis cada dos per tres. Fa temps que dic que l’educació li serveix al poder per tenir entretinguts i distrets d’altres problemes més greus a la gent, hem arribat a la versió moderna de  l’antic “panem et circenses” dels romans i mentre ens barallem pels temes educatius ens esclaten al nostre voltant les bombolles immobiliàries, el sistema bancari, el sistema sanitari, el teixit industrial i de serveis, etc.

Crec que ens encaminem cap un ensenyament menys sofisticat des del punt de vista de voler fer moltes coses i cap a una professionalització més gran per tal que l’ensenyament, sobretot el secundari, deixi de ser un refugi de gent rebotada d’altres sectors. A nivell directiu cal la incorporació de gent preparada per aquestes tasques i anar substituint a aquells que moltes vegades fan una direcció insulsa i que no afegeix cap valor a la dinàmica del dia a dia.

Penses que el canvi de govern generarà grans canvis en el món educatiu? S’està parlant del batxillerat de tres anys, la llibertat en l’elecció del centre educatiu, potenciar bilingüisme castellà – anglès (trilingüisme en les Comunitats Autònomes amb llengua pròpia), canviar el sistema d’oposicions per als professors, etc. 

N’estic convençut que el govern del Partit Popular voldrà fer i farà grans canvis en el món educatiu, és més, estic d’acord en que s’han de fer grans canvis però... si aquests no són consensuats amb la resta dels partits polítics a la que hi hagi un canvi de partit en el govern tornaran a desfer el que s’hagi fet. Així portem més de trenta anys. El món educatiu i de l’ensenyament necessita d’un marc legal bàsic i estable el temps.

Aquests són els canvis que sembla que impulsarà el govern. Personalment, què creus que s’hauria de treballar per ser un país educativament més eficient?

A banda d’un marc legal bàsic i estable en el temps, la professionalització de les direccions escolars és fonamental i urgent així com la formació i selecció dels nous docents. Un altre aspecte a tenir en compte és decidir d’una vegada per totes quins són els continguts i les competències bàsiques que han d’adquirir els nostres alumnes i deixar de banda tanta parafernàlia addicional que s’està fent avui dia. L’escola no pot ser el receptor i dispensador de totes aquelles necessitats que la societat i els pares són incapaços de fer per si mateixos. En els ensenyaments obligatoris s’haurien de treballar bàsicament els aprenentatges instrumentals.

Tot plegat en un context de retallades que també afecten aquest àmbit quan l’educació ha de ser la major inversió per a un futur millor...

És cert que l’educació ha de ser una de les més grans inversions per a un futur millor però ... compte! Hem d’invertir en funció del país que tenim i en funció de la seva realitat social i econòmica. No sempre per ficar-hi més diners tindrem més bons resultats, no tot sempre és una qüestió de diners. Moltes vegades es fa més i amb millors resultats quan es treballa de forma coordinada i per objectius concrets i mesurables. Ens hem perdut moltes vegades en grans objectius poc mesurables i que comportaven unes grans despeses econòmiques.

Captura de pantalla de la pàgina El blog del Pedagog

viernes, 13 de enero de 2012

Família: Activitats del Festival FLIC


Si aquest cap de setmana us ve de gust fer una cosa diferent però alhora educativa amb la canalla, no us podeu perdre el Flic, el Festival de literatures i arts infantil i juvenil. L'objectiu d'aquest festival és donar a conèixer la literatura oral i escrita als nens i joves d'entre 0 i 18 anys. I com es fa? Cada localitat acull un conjunt d'activitats en espais culturals, com ara escoles, biblioteques, mercats, llibreries, museus, etc. En aquests espais s'hi fa teatre de petit i gran format, exposicions, i tallers de molts tipus. Tot plegat per animar els més joves a créixer a través de la lectura. El Festival FLIC va començar el passat 17 de desembre i posarà el seu punt final el proper 4 de març. Podeu consultar totes les activitats a l'agenda de la pàgina web del FLIC. Nosaltres, de moment, us convidem a participar en les activitats d'aquest cap de setmana!


Lloc: Biblioteca Municipal de Lloret de Mar ( Lloret de Mar )
Data i hora: 11:30 h. 14 / 01 / 2012
Edat: 0-3 años
Entrada gratuïta
A càrrec de: Tantàgora amb Laia Porta

Un músic posa la banda sonora a les pàgines d'un llibre. Amb el so del seu instrument, el músic ofereix als assistents melodies, cançons populars i d'autor que acompanyen a les il·lustracions dels llibres escollits. Aquesta activitat posa de manifest la funció narrativa de la música.


Lloc: La Central del Raval ( Barcelona )
Data i hora: 12:00 h. 14 / 01 / 2012
Edat: Públic familiar
Entrada gratis
A càrrec de: Roser Ros


Lloc: Mercat de les Flors ( Barcelona )
Data i hora: 19:00 h. 14 / 01 / 2012
Edat: Públic familiar
Adults 15€, nens 7,5€
A càrrec de: Cia Mar Gòmez

Perdent el temps uneix la trajectòria de dos artistes de diferents àmbits: la ballarina i coreògrafa Mar Gómez, que aporta la teatralitat a través del moviment, amb la calidesa i sentit de l'humor, i Ignasi Gil amb la seva acrobàtica destresa. Dos personatges formen part d'un gran engranatge: viuen tancats dins d'un rellotge sense saber-ho. Quan arriba el dia, el temps s'atura, l'engranatge es trenca i les hores de vida s'acaben. Enlloc d'aprofitar per fer allò que mai faran, decideixen perdre el poc temps que els queda... divertint-se!


Lloc: Tantàgora ( Barcelona )
Data i hora: 17:00 h. 14 / 01 / 2012
Edat: Públic familiar
Entrada exposició gratuïta, taller 3€ nens
A càrrec de: Escola d'art el Triangle i Tantàgora

El taller d'art El Triangle de Sant Cugat va acollir durant l'últim Flic la maleta d'autor realitzada per la dissenyadora gràfica Rosa Llop. Els nois i noies van fer diverses creacions que conformen la mostra que poden visitar aquest any al Tantàgora, on es convidarà els visitants a fer una visita guiada on podran tocar llibres, escoltar contes i fer funcionar el cap i les mans participant en els tallers proposats.