martes, 17 de enero de 2012

Un pas endavant? El preu de ser els més efectius



Avui volem parlar del sistema educatiu de Corea del Sud, que darrerament ha obtingut la màxima puntuació en l'estudi de referència mundial sobre l'educació, l'informe Pisa, fet per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Aquest informe reconeix que el país asiàtic té un dels millors i més efectius sistemes educatius el món, ja que actualment, 8 de cada 10 estudiants coreans van a la Universitat.
En les darreres dècades, el país asiàtic ha fet una forta inversió en educació, ja que considera que estudiar és una garantia essencial del seu futur econòmic. De fet, el 1945, quan la península coreana es va alliberar després de 40 anys de colonialisme japonès, tan sols el 22% de la població sabia llegir i escriure. Als anys 1960, la riquesa mitjana de Corea del Sud es podia comparar a la d’Afganistan.

Però per aconseguir una posició de privilegi en l’educació mundial, Corea del Sud ha hagut de lluitar molt. Ho ha fet des del camí de la disciplina i l’esforç. Per a poder anar a la Universitat, els i les sub-coreans han de pagar un preu molt alt: el seu nivell d’estrès és el més gran de la OCDE, alhora que són els menys feliços, ja que estudien, de mitjana, 49,9 hores a la setmana i l’índex de felicitat és de 65,1 sobre 100. A més, el resultat d’aquest sistema educatiu tan exigent i competitiu es trasllada també en un gran nombre de suïcidis entre els estudiants de Primària, Secundària i Batxillerat, amb xifres al voltant dels 200 suïcidis anuals.

Amb aquestes xifres tan escandaloses ens hem de preguntar, val la pena pagar aquest preu per a tenir el sistema educatiu més efectiu? Corea del Sud crea estudiants qualificats o robots infeliços? Obrim el debat tot recordant que diumenge passat, TV3 va emetre un interessant 30 minuts titulat "El preu de se els primers", que us recomanem. 


No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada