viernes, 2 de diciembre de 2011

Família: com superar la gelosia entre germans



Avui us volem recomanar un article molt interessant del diari Ara titulat "10 suggeriments per superar la gelosia entre germans", actualitzat el dia 11/4/11, que reflexiona i aporta 10 propostes per a superar la gelosia entre germans, un sentiment normal i inevitable, molt present a totes les famílies. Us l'adjuntem a continuació:

"El regnat d’un nen dura fins que algú el destrona. L’arribada d’un nou membre a la família, un germanet o una germaneta, pot descol·locar força al que, fins aquell moment, era el més petit de la família. Els pares, a més, també es poden trobar desorientats. “La gelosia no s’ha de passar, sinó que s’ha d’enfrontar” apuntava la psicòloga Neus calleja al reportatge que l’ARA Criatures va publicar el 15 de gener d’enguany dedicat a la gelosia i que duia l’explícit títol ‘Torneu-lo!’. Per aquesta professional, la gelosia “és bo que apareixi, perquè això vol dir que el fill té por de perdre la vinculació afectiva amb els pares, hi ha una bona vinculació, i per això n’és gelós. El que han de fer els pares és afrontar-la fins que el germà gran s’adapti a la nova situació”. El reportatge recollia també 10 propostes per superar amb èxit la nova situació".

  • La gelosia no depèn de la diferència d’edat entre les criatures, sinó de la convivència, que depèn del caràcter dels nens i de les pautes educatives dels pares. 
  • No fer els mateixos regals als fills, ja que el que demanen és un tracte diferenciat. 
  • El dia del naixement, el germà gran pot fer un regal al petit. Però que el nounat també en faci un al germà gran és ridícul, perquè el gran pot preguntar: “Com s’ho ha fet? Quan l’ha anat a buscar?”. 
  • Dedicar-los dies exclusius per separat. Anar de passeig un dia sols amb el germà gran i recuperar així la relació que teníeu abans. La pràctica que diu “Anem junts a tot arreu” és un parany, sobretot durant els primers temps desrpés del naixement del segon. 
  • Preservar un espai privat de la casa per al germà gran, sobretot si ha de fer deures o estudiar, on el germà petit no pugui fer malbé cap activitat. 
  • Si al fill gran li fa gràcia implicar-se en les cures del nadó i demana fer-les, se li poden deixar fer un dia, però no de manera constant ni com a obligació. 
  • Quan falti poc temps per al naixement del germà, no és recomanable introduir grans canvis.
  • Fer-los entendre que cadascú fa l’aniversari en una data de l’any i que aquell dia un dels dos germans rep regals i l’altre no.
  • No comparar-los i, si es fa, no abusar de les comparacions entre germans.
  • No recalcar la idea constant que un és el germà gran i l’altre el petit, perquè el gran també és un nen petit.





No hay comentarios:

Publicar un comentario