miércoles, 30 de noviembre de 2011

Actualitat: Educació i mobilitat social a Catalunya

Infografia elaborada pel diari El Punt/Avui

"L'educació determina la posició social i és el factor clau per democratitzar les oportunitats" això és el que assegura l'informe Educació i mobilitat social que va presentar ahir la Fundació Jaume Bofill. En aquest estudi es marca amb vermell la importància de l'educació, qualificant-la d'eix determinant que ha permès a les classes més modestes escalar en l'estructura social. En aquest sentit es conclou que gràcies a l'ensenyament s'ajuda a derrocar el mur de la desigualtat d'oportunitats. Les xifres parlen per si soles: de cada 100 persones d'origen obrer, 48 escala fins a classes intermèdies mentre que 15 arriba a graons més alts, com l'escala directiva i professional.

La Fundació Jaume Bofill assevera en l'informe que "tot i presentar una baixa despessa pública social, educativa i de beques, la societat catalana es confirma com una una societat oberta, fluïda i meritocràtica". I es que el sistema d'ensenyament català funciona malgrat que la despessa en educació a Catalunya estigui en un nivells molt més baixos que la mitjana europea (dades al quadre adjunt). 

L'estudi afirma que una major inversió en educació faria créixer encara més la mobilitat social a Catalunya. Així, recomana, s'hauria de treballar en camps com el de la política de beques per seguir promovent l'ascensor social. Tot alhora que adverteix dels perill de les retallades pressupostàries en l'àmbit de l'ensenyament. La crisi, doncs, s'ha convertit en un factor de risc que s'ha de minimitzar si no es vol tornar enrere en matèria de mobilitat social.

martes, 29 de noviembre de 2011

Un pas endavant: "L'educació en la societat digital"



La setmana passada es va celebrar la 26a edició de la Semana Monográfica de la Educación, organitzada per la Fundación Santillana. El tema d'enguany ha estat “L'educació en la societat digital”, i les conclusions d'aquest congrés, giren al voltant de la següent idea: l'alfabetització digital pot democratitzar encara més l'ensenyament, però encara estem lluny que aquesta s'acabi d'implementar amb èxit.
Entre els interlocutors d'aquesta Setmana Monogràfica, destaquen Irene Rigau, consellera d'Ensenyament de Catalunya; María Fernanda Campo, ministra d'Educació de Colòmbia; i Javier Rodríguez Zapatero, director general de Google per a Espanya i Portugal; entre molts d'altres. Tots ells van analitzar a fons com s'està duent a terme aquest procés de canvi de paradigma cap a l'escola 2.0. El president del Grupo Santillana i director de les jornades, Emiliano Martínez, va assenyalar que “és inevitable afegir tecnologies a les classes, perquè així funciona el món que ens envolta. De fet, l'única manera que la velocitat del canvi no ens arrossegui és saber manejar les eines digitals”.
El problema és que, a la pràctica, no s'està treient tot el rendiment possible dels mitjans implantats als instituts i escoles. “Els alumnes estan sovint més formats que els seus mestres”, va reconèixer un dels docents participants la Setmana Monogràfica. Una altra professora de l'institut madrileny Eijo y Garai afegia: “El sistema educatiu està massa mancat de recursos com perquè l'alfabetització digital funcioni. La manca de personal no ens permet tenir coordinadors TIC, la majoria de material arriba tard, és antic i no funciona”.
Per altra banda, el model 1x1 (un ordinador per alumne), si bé és cert que permet una major autonomia a l'estudiant en l'ús de les TIC, l'expert de la Unesco i redactor del document bàsic de les jornades, Francesc Pedró, assegura que la seva acollida és sovint “més aviat tèbia”. Diu que la inversió que requereix no s'equipara al profit que se'n treu.
Amb tot, la XXVI Semana Monográfica conclou que les TIC permetran una major democratització de l'educació, però encara queda molta feina per fer i molts errors per corregir. 

lunes, 28 de noviembre de 2011

Entrevista: Sergio González, estudiant de beca Séneca que aquest any cursa periodisme a la UAB



Per començar, com està anant l'experiència Séneca? Com van aquests primers mesos estudiant a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)?
A grans trets estic content i em trobo còmode. La universitat té unes instal·lacions adequades i l'ambient de treball és distès i acollidor.

Ets de Burgos, vas estudiar tres anys a Bilbao i ara has decidit fer el darrer curs de periodisme a Barcelona. Què et motiva per moure't tant? 
La cerca d'oportunitats, sens dubte. En el nostre futur ofici, el periodisme, s'ha d'aspirar el més alt possible en l'àmbit professional i procurar trobar les majors sortides possibles. A les grans ciutats les possibilitats de trobar un futur professional d'acord al meu ideal incrementen. A més, crec que sortint fora de casa i coneixent indrets diferents s'aprèn molt i un mateix es fa més fort.

Hi ha algun motiu concret pel qual hagis escollit una beca Séneca en lloc de marxar d'Erasmus fora d'Espanya?
M'agrada el país on visc i penso que no és necessari sortir a l'estranger per conèixer noves cultures. En una ocasió vaig arribar a sol·licitar anar-me'n a Suècia, però no m'ho van concedir. En tot cas, estic molt satisfet amb els moviments que he realitzat durant els meus estudis.

Després d'aquest inici de curs, has trobat moltes diferències entre la Universidad del País Vasco (UPV) i la UAB.
Sí. Crec que les diferències entre les universitats són sempre paleses. A la UPV tenia totes les classes en castellà, a una facultat reformada i amb un altre tracte. És una qüestió cultural. Aquí tinc les classes en català, amb més mitjans audiovisuals que allà i un altre ambient. No té res a veure. No crec que cap de les dues s'hagi de qualificar com a millor o pitjor, simplement són diferents.

Per a un estudiant com tu, el canvi més important d'una universitat a una altra en quin sentit es percep? En l'estil de docència, en l'administració i gestió del centre o en els propis companys de classe?
L'idioma marca molt, això és clar. La docència, sota el meu punt de vista, és millor la de la UAB. Més precisa, més especialitzada i s'aprofunditza més. L'administració, aquí, també treu millor nota, no estic acostumat a disposar d'una oficina de gestió acadèmica disponible tots els dies amb un ampli horari. Sobre els companys de classe, seria cínic no admetre que m'ha costat una mica més del que esperava, però en aquest moment, amb tan sols dos mesos aquí, puc afirmar que la gent és acollidora.

Ets quatre anys més gran que la generació de la majoria dels estudiants amb els qui comparteixes classe. Notes la diferència, et condiciona en algun sentit?
Es nota en alguns aspectes. La maduresa en aquestes edats té un punt que marca, tot i que penso que no és determinant.Tot va lligat a la personalitat de cadascú. Jo no tracto ni considero a ningú d'una forma o una altra  en funció de la seva edat, crec que seria un error gravíssim. S'ha de conèixer, interessar-se i després treure les teves pròpies conclusions sense que l'edat condicioni com a prejudici.

Explica'ns com funciona una beca Séneca per a estudiants universitaris.
En primer lloc s'ha de saber diferenciar entre ser alumne d'intercanvi i Séneca. L'alumne d'intercanvi s'acorda entre universitats. Es por ser alumne d'intercanvi sense beca Séneca. Si t'accepten estudiar a una altra universitat, pots sol·licitar la beca. La seva durada és d'un curs sencer i t'ajuden econòmicament amb 500 euros mensuals. Si vols que te la concedeixin has de tenir una bona nota mitja i va en relació al nombre de sol·licituds requerides. En el meu cas, no he tingut problemes per aconseguir-la, encara que sí que haig de dir que la burocràcia per entregar i enviar tot el necessari ha estat poc menys que un calvari.

A nivell personal, i comptant amb la teva experiència, creus que està ben organitzat el sistema de beques Séneca?
La meva experiència diu que l'ajuda econòmica és important i s'agraeix, però la paperassa burocràtica és excessivament complicada. A més, t'exigeixen anar a totes les classes i altres requisits, que tot i que a vegades ni ho miren, em semblen una mica extravagants. Per altra banda, trobo bé que s'exigeixi matricular-se a una sèrie de crèdits i aprovar-los, perquè la beca és una ajuda, un premi per aquelles persones que cerquen noves experiències i que s'ho han guanyat amb el treball i l'esforç dels anys anteriors.

Combines els estudis amb una ocupació laboral. És una necessitat en cas d'estar de Séneca? Comptaves amb treballar abans d'arribar a Barcelona?
Home, amb 500 € al mes pots intentar arribar molt justet a final de mes i tenint en compte que la beca s'ingressa trimestralment, és difícil. Un dels motius pels quals vaig decidir desplaçar-me és perquè tenia una oferta laboral en cas de venir a Barcelona. Tenint això amarrat ja disposava d'una font d'ingressos fixa i juntament amb la beca, puc viure de manera independent amb els meus propis recursos. Una cosa que s'agraeix.

Com a castellanoparlant, t'ha suposat algun problema el fet que la llengua vehicular de l'educació a Catalunya sigui el català? 
Un problema sí que ha estat, sobretot al principi. Aquí a Catalunya, a la UAB, la immensa majoria de les classes s'imparteixen en català, i jo no l'havia escoltat ni parlat mai. No obstant això, durant l'estiu vaig empapar-me de les coses bàsiques del català per no venir de zero. La veritat és que no és un idioma que resulti complicat per a parlar i entendre. En aquests dos mesos he après moltes coses d'entendre totes les classes i converses sense massa problemes. Al País Basc, com dèiem abans, les coses van ser diferents ja que totes les classes eren en castellà, perquè així ho vaig triar. A més, l'idioma propi no està tan estès com aquí, probablement per la dificultat que implica dominar-lo.

viernes, 25 de noviembre de 2011

Família: La Setmana de la Ciència


Aprofitant que del 18 al 27 de novembre se celebra la 16ena edició de la Setmana de la Ciència, us volem recomanar alguna activitat per aquest cap de setmana. Per exemple, aquest dissabte dia 26 podeu assistir a la segona ExpAliments, una festa que té per objectiu aprofundir sobre els aliments i la nutrició, així com experimentar amb ells. Per a fer-ho s’organitzaran, durant tot el dia, experiments en directe, jocs, tallers i altres activitats familiars. Hi haurà, per exemple, un taller per intentar esbrinar l’índex de massa corporal; un altre que donarà a conèixer les experiències olfactocromàtiques, sobre la tècnica de l’esterificació, també s’ensenyarà a escollir un esmorzar saludable, etc. El públic més petit podrà veure espectacles de titelles, jugar amb els jocs de taula dissenyats per estudiants de Nutrició Humana i Dietètica o llegir contes.

L’ExpAliments tindrà lloc aquest dissabte de 10.30 h a 14.30 al campus de l’Alimentació de Torribera (UB), a Santa Coloma de Gramenet. L’activitat s’emmarca dins la Setmana de la Ciència, una iniciativa coordinada per la Fundació Institució Catalana de Suport a la Recerca.


jueves, 24 de noviembre de 2011

Obstacles: Educació enllaunada


Fa uns dies obríem a La Pissarra 2.0 una sèrie que mostra alguns dels més espectaculars i eficients centres educatius d'arreu del món i arribàvem a la conclusió de quant d'important és un bon entorn per encarar amb més garanties el progrés educatiu. Doncs bé, no cal anar massa lluny per veure l'altra cara de la moneda d'aquests edificis. Parlem dels barracons en què molts estudiants de Catalunya estan obligats a fer classe per la indisponibilitat d'un centre en condicions.

Per posar-ne un exemple, a la ciutat de Barcelona hi ha vuit escoles en barracons. Una xifra que afecta al voltant de 1.500 alumnes. En general, la instal·lació d'un col·legi d'aquestes característiques respon a la necessitat de disposar d'un espai per fer classe mentre l'edifici definitiu està en construcció. Espais senzills i mínimament equipats que tenen un esperit provisional. Precisament en aquest punt recau un dels majors greuges que impliquen els barracons, quan la permanència dels alumnes en aquest tipus de centres s'allarga més del previst. I es que estudiar en aquests mòduls implica en moltes ocasions la manca de determinats espais com poden ser biblioteques, gimnasos, laboratoris o un simple pati. Per solucionar aquestes i altres qüestions funciona la Xarxa d'Escoles en Barracots, que va publicar un manifest on resumeix les quatre demandes bàsiques que reclama a l'Administració:

- Que s'asseguri com a premissa la qualitat educativa en totes les fases del procés.
- Que es fixi un termini màxim de 3 anys per a la construcció i posada en servei de l'edifici definitiu.
- Que es planifiquin d'inici el conjunt de les instal·lacions provisionals amb les màximes ampliacions necessàries.
- Que s'articulin sistemes de participació dels pares i mares i de les direccions dels centres amb l'Administració. 

Són quatres punts bàsics que ha d'assegurar l'Administració per poder garantir una educació digna. Tot perquè un espai adequat és fonamental per l'eficient aprenentatge dels alumnes i el seu correcte desenvolupament educatiu. 

miércoles, 23 de noviembre de 2011

Actualitat: La Comissió Europea proposa augmentar el pressupost pels Erasmus


La Comissió Europea ha proposat avui augmentar un 70% el pressupost pels programes de mobilitat, entre els quals hi trobem la beca Erasmus. En una roda de premsa, la comissària europea d'educació, Andrula Vasilíu, ho ha justificat per la necessitat d'invertir en educació i formació en temps de crisi per generar crexiement i ocupació.

La iniciativa s'engloba dins del marc pressupostari per Educació, Formació, Joventut i Esport proposat per la Comissió Europea, que compta amb un pressupost total de 19.000 milions d'euros. Dins d'aquest paquet hi destaca la beca Erasmus. Si bé fa uns mesos moltes veus apuntaven que la crisi obligaria a retallar els Erasmus, avui s'ha confirmat que no només es renuncia a minvar el pressupost, sinó que s'aposta per augmentar-lo considerablement. Això suposaria passar dels 2.800 milions d'euros que s'han destinat als Erasmus en sis anys als gairebé 5.000 milions d'euros en el període 2014-2020. 

Malgrat que la decisió final l'hauran de prendre el Parlament Europeu i els Estats Membre, el portaveu comunitari d'Educació, Dennis Abbott, ja va dir aquest cap de setmana a Rac1 que era molt probable que s'aprovés la petició de la Comissió Europea, en tant que és imprescindible invertir en educació per sortir de la crisi. 

L'augment del pressupost pels projectes de mobilitat l'hem d'entendre com una molt bona notícia si tenim en compte que Espanya va ser el tercer país de la Unió Europea que més es va beneficiar dels programes europeus de mobilitat i educació l'any passat, amb un total de 62.500 joves que van rebre beques o ajuts. 

Mentrestant, aquí a Catalunya el govern de CIU ha anunciat avui que continuaran les retallades.

martes, 22 de noviembre de 2011

Un pas endavant: les biblioteques escolars


Avui us volem parlar de “puntedu”, un projecte educatiu, creat durant el curs 04-05, amb l’objectiu d’impulsar i consolidar el funcionament de la biblioteca escolar com una eina trascendental d’aprenentatge i coneixements. Vol, alhora, ser un recurs i servei adreçat al professorat i un espai obert a tota la comunitat educativa. A més, pretén:  

  • Promoure l'`habit lector i el gust per la lectura dels nens/es
  • Incentiver-ne l'ús per a tota la comunitat educativa
  • Relacionar la biblioteca escolar amb les biblioteques públiques i els plans d'entorn
  • Promoure la xarxa de biblioteques escolars
Aquest projecte va dirigit a tots aquells centres educatius que imparteixen ensenyements d'educació infantil, primària, secundària, educació especial i formació de persones adultes. Una vegada hagin estat seleccionats en les diferents convocatòries del Programa Biblioteca escolar “puntedu”, aquest dota d’equipament informàtic, de material didàctic i de 2.000 perquè els centres educatius proposin el seu propi projecte per a la biblioteca escolar i el posin en marxa. Totes aquelles escoles que són acceptades a participar a “puntedu” han de comprometre’s a donar continuïtat al projecte durant tres cursos escolars així com participar en les activitats de formació i coordinació que es proposin. Un cop finalitzats aquests tres cursos, els centres hauran de valorar la seva tasca i la incidència del programa amb diversos qüestionaris i memòries. Durant el curs 2004-2005, el projecte es va adreçar a 285 escoles. En aquests sis anys, la xifra ha augmentat fins sobrepassar els 900 centres escolars durant aquest curs 2011/2012.

La biblioteca escolar és una important eina educativa ja que té dos vessants: per una banda és un espai d’aprenentatge per a l’alumne alhora que té una funció cultural, ja que és un racó per a la màgia on predomina l’element lúdic. 





-  
-