martes, 10 de enero de 2012

Un pas endavant? Educar des de casa



Avui us volem parlar de l’ex-senador dels Estats Units per l’estat de Pensilvània, Rick Santorum, que darrerament ha sortit als mitjans de comunicació com exemple d’un pare que aposta per educar els seus fills des de casa. Santorum, que va estar a punt de guanyar a Iowa l’elecció primària del Partit Republicà per a la cursa cap a la presidència dels Estats Units, va obtenir la primera posició en el sondeig de l’opinió de l’Associació per a la Defensa Legal de l’Educació a la Llar, un lobby que defensa els drets d’aquells pares que prefereixen escolaritzar els seus fills des de casa. De fet, fins el moment el catòlic republicà ja ha educat en aquestes condicions els seus 7 fills, entre els quals es troba una nena- la Bella- que, amb tan sols tres anys, pateix la síndrome d’Edwards, una estranya malaltia genètica.
Segons l’últim informe del Departament d’Educació nord-americà, al 2007 hi havia prop d’1,5 milions d’infants que havien estat educats des de casa, una xifra que augmenta en aproximadament un 1 milió cada 4 anys. En molts casos, aquesta decisió es deu a motius religiosos. El republicà pensa que educant la seva família des de casa “evita que els infants es contaminin amb idees allunyades de la religió i el temor a Déu”.  Les regulacions governamentals respecte aquest mètode educatiu són molt variades: la majoria de territoris dels Estats Units no exigeixen que els nens segueixin un temari mínim concret. Alguns, però, els obliguen a superar un examen anual, i d’altres, com Massachusetts, imposen que un comitè educatiu aprovi una sol·licitud per a poder educar des de casa.
A Espanya, els ensenyaments de Primària i Secundària tenen caràcter obligatòri per a tothom, malgrat que hi ha hagut molts col·lectius que han reivindicat un dret que consideren consagrat en el marc de les llibertats de la Constitució.
Què en penseu, creieu que és legítim educar els fills des de casa? Creieu que és un pas endavant o enrere en l'educació? El debat està servit! 


3 comentarios:

  1. Ho trobo contraproduent pel nen. Educant-lo a casa el prives de socialització, eina imprescindible en els ifants de cara al futur. Imagino que la gent que opta per aquest tipus d'educació són de família benestant i estatus social alt, dutbo molt que un obrer qualsevol tingui temps i coneixements per educar eficientment als seus fills (en el sentit acadèmic, evidentment).
    Seria interessant veure quantes persones educades així han arribat a obtenir alts carrecs laborals i de quin tipus de familia provenen.......

    ResponderEliminar
  2. Si es pogués assegurar uns bons criteris pedagògics avançats, tolerants, oberts, amb contingut divers i de qualitat, adaptats als públics, etc. per què no acceptar-ho si a més s'assegura la socialització dels infants d'altres maneres. Si no és així no, penso que és millor seguir els plantejaments d'una educació pública amb uns programes i programacions compartits i supervisats.

    ResponderEliminar
  3. Realment és un tema complicat... i la veritat és que mai he entès perquè hi ha gent que vol educar els seus fills a casa. Algú coneix els motius o els arguments que dóna aquesta gent? Algú m'ho podria explicar?

    ResponderEliminar