Bones Festes!

Tornem el dia 9 de gener amb noves actualitzacions i reflexions sobre l'educació al nostre país.

Bones festes i feliç 2012!

Família: activitats familiars per Nadal

I avui, a les portes de Nadal, us apropem totes aquelles activitats que podeu fer en família aquests dies de vacances.

Caixa Fòrum

Del 23 de desembre al 5 de gener al Caixa Fòrum s’hi faran tallers de creació de motius nadalencs, amb la natura com a model. És una activitat gratuïta.

Fins el 9 de gener podeu veure l’exposició “La solitude organisative”, dedicada a l’artista Miquel Barceló. De 10 a 20h es faran activitats, jocs de pistes i tallers a l’entorn de la figura de Barceló. És una activitat gratuïta.

Del 27 al 30 de desembre i del 3 al 4 de gener, a les 17:30h. “Skribo. Una aventura cal·ligràfica”, de Comediants. És una activitat adreçada a nens a partir de 4 anys. L’entrada val 4€.

Cosmo Caixa 

Els dies 23, 27, 28 i 29 de desembre es pot veure “El gran espectacle de màgia”, a càrrec del Rei de la Màgia, a les 18.00h És una activitat gratuïta.

Del 23 de desembre al 5 de gener, a les 11 i les 17h us recomanem  “Un bosc d’ombres i altres fantasies”, espectacle d’ombres xineses. A partir de 3 anys. L’entrada val 2€.

Del 23 de desembre al 5 de gener, a les 13h: “El xarlatà”, històries a través d’objectes quotidians i invents insòlits. L’entrada val 2€.

Festival de la Infància i la Joventut de Barcelona:

Del 27 de desembre al 4 de gener, a la Fira de Montjuïc, podeu assistir al Saló de la Infància, que enguany arriba a la 48ena edició. Allà hi podreu veure espectacles, tallers, manualitats, activitats esportives, etc., per gaudir en família. Les entrades valen 10  €tot el dia, 7 € només a la tarda i gratuïta per als menors de 3 anys. Trobareu més informació al web: www.festivalinfancia.com

I en època de Nadal, també podeu anar al cine en família. En especial, us recomanem:

Obstacles: La generació Ni-Ni

Aquesta setmana hem sabut que el nombre de joves que actualment ni estudien ni treballen, coneguts popularment com “la generació ni-ni”, segueix augmentant. A Espanya, de fet, n’hi ha més de 800.000, el que representa un 22 % de la població. Segons un estudi del Centre Europeu pel Desenvolupament de la Formació Professional, a l’any 2008 hi havia un 13,8% de “ni-nis” a tot Espanya, mentre que a l’any 2010 aquesta xifra va augmentar fins el 22,4 %. 

Dins de la Unió Europea, Espanya és el cinquè país amb més “ni-nis”, per sota de Letònia, Irlanda, Itàlia i Bulgària. El catedràtic de Psicologia Social de la Universitat de València, José María Peiró estableix dos tipus de “ni-nis”: en primer lloc, aquells que no troben feina perquè han fracassat en els estudis, i també aquells de tipus “sabàtic”, que es prenen un temps abans de començar a treballar.

Aquesta classificació, però, pot resultar una mica redaccionista, ja que, a la realitat, hi poden haver molts matisos i variants diferents de "ni-nis". Per exemple, aquells joves que troben feina però la refusen per les males condicions laborals o per dificultats de desplaçament; també aquells que tornen a estudiar però s’agobien i ho acaben deixant; aquells que prefereixen esgotar l’atur abans de tornar a treballar o els qui es desanimen després de buscar feina durant molt temps. Sigui com sigui és evident que la dels “ni-nis” és una denominació massa generalitzada, que defineix els joves en sentit pejoratiu. De gent vaga i sense ambició n’hi ha hagut sempre i de totes les edats, i no és una característica exclusiva del sector juvenil de la societat. 

Actualitat: Cap a un batxillerat de 3 anys

Aquesta setmana ha estat marcada per la investidura de Mariano Rajoy com a president del govern espanyol. Un nou executiu que modificarà, per enèsima vegada la llei d'educació. Aquí a La Pissarra 2.0 ja us vam explicar els principals punts que portava el programa electoral del PP i avui volem repassar breument els primers apunts que va indicar Rajoy en matèria educativa durant el debat d'investidura. Tot en un dia en què es coneixerà el nom de la persona que s'encarregarà del Ministeri d'Educació. 

La proposta més destacada durant el discurs de Mariano Rajoy va ser la voluntat d'implementar un batxillerat de 3 anys. El nou líder de l'executiu es va limitar a enunciar la seva idea, que passa per allargar un curs més l'actual batxillerat amb l'objectiu de millorar els índex de rendiment escolar. El que no va explicar Rajoy és d'on s'ha de treure aquest curs, si escurçant un any l'Educació Secundària Obligatòria (ESO) o posposant l'entrada a la universitat fins els 19 anys. Tot fa indicar, però, que la idea del PP va més encaminada en la primera alternativa.

El plantejament passaria per separar els alumnes als 15 anys després de tres cursos d'ESO. A partir d'aquí es dividirien ja en les diferents especialitats de batxillerat i Formació Professional (FP). Un detall important, amb tot, és el fet que el PP pretén mantenir l'obligatorietat en els estudis fins els 16 anys. Així doncs, els alumnes estarien obligats a cursar el primer any de batxillerat o FP.

Altres propostes que vol introduir el nou executiu i que s'aniran concretant amb el temps són la llibertat en l'elecció del centre educatiu, potenciar el bilingüisme castellà-anglès - trilingüisme en el cas de les Comunitats Autònomes amb llengua pròpia cooficial i canviar el sistema d'oposicions per als professors entre d'altres mesures que anirem coneixent els propers dies.

Un pas endavant: Llegir més per comprendre millor

La Generalitat de Catalunya s'ha proposat augmentar l'índex de lectura entre els catalans. Una determinació, englobada dins el Pla Nacional de Lectura 2011-2015, que pretén que el número de lectors entre la població del país passi de l'actual 62% al 71% que marca la mitjana europea. Per complir aquest bon propòsit, el govern català ha assenyalat l'educació com el vehicle fonamental que l'ha de dur a l'èxit. Es tracta, doncs, d'un pla global que té en l'educació el seu estilet principal.

Ensenyament es centrarà en reforçar els hàbits de lectura en tots els aspectes de les aules de primària i secundària, tant en l'augment del temps dedicat a la lectura com el nombre de llibres que s'han de llegir anualment. Així doncs, l'objectiu de la Conselleria d'Ensenyament és que els centre d'educació primària facin llegir als seus alumnes un mínim de 25 llibres per any. El programa, quant a l'educació secundària, marca el llindar en 30 llibres per any, el que suposaria un gran avenç en comparació als 9 llibres anuals que llegeixen els estudiants de secundària avui en dia. En matèria temporal, s'aconsella que amb els més petits es sumin 10-20 minuts de lectura diària a casa a la mitja hora obligatòria que ja manté cada escola. A més, també hi ha la intenció de promoure que els estudiants elaborin arxius de les lectures que incorporin una sèrie d'anàlisis sobre la comprensió del text. 

Totes aquestes són mesures emmarcades en l'esmentat Pla Nacional de Lectura 2011-2015, però en cap cas tenen un caràcter obligatori. Més aviat són recomanacions que fa la Generalitat amb la voluntat de "reduir el fracàs escolar potenciant la lectura sistemàtica al llarg de tota l'escolaritat", tal i com ha declarat la Consellera d'Ensenyament, Irene Rigau. Serà un propòsit d'any nou, ja que el pla es començarà a implantar a 360 escoles (180 de primària i 180 de secundària) a partir de l'entrada de 2012 amb el desig que cada curs s'hi sumin 270 centres educatius més. 

Entrevista: Laura Bergés, Professorade la UAB

"Hem d'exigir universitat pública i de qualitat dia a dia, en cada classe, en cada feina que fem"

Avui s'ha celebrat a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB una xerrada a càrrec de Laura Bergés, professora d'aquesta facultat, i de Maria Garcia, estudiant de la UAB i membre de l'Assemblea de la Facultat de Polítiques i Sociologia, sobre l'aplicació de Bolonya. Les dues ponents defensen que Bolonya ens afecta negativament a tots i a La Pissarra 2.0 hem volgut parlar amb Laura Bergés per saber els per quès. 

La xerrada d'avui l'heu titulat "EU2015 i l'aplicació de Bolonya, una gran ESTAFA!". Per què és una estafa Bolonya?

És una estafa en el sentit que el model Bolonya (o, si més no, el que es deia de Bolonya) és un sistema basat en el treball de l'alumne i en itineraris formatius flexibles. Això requereix un model pedagògic amb pocs estudiants per professor, on es passa del professor-orador en classes magistrals, al professor-tutor , que guia el treball de l'estudiant. També implica una major oferta d'optativitat i models de matriculació flexibles. En canvi, les retallades fan que s'hagi d'augmentar el nombre d'alumnes per professor, que es rebaixin els recursos dedicats a recerca (base de la docència universitària de qualitat), i es limita l'optativitat. I a sobre es fa pagar més a l'estudiant. Per tant, s'aplica Bolonia, ja no a cost zero, sinó a cost -15% (de moment), però apujant les taxes que paguen els estudiants. En definitiva, s'ofereix menys per més.

Com afecta Bolonya als estudiants?

El nivell dels estudis passa a dependre en major mesura de l'actitud de l'estudiant. Això podria ser positiu si hi ha un treball de tutoria adequat per part del professorat. Però, si aquestes tutories o seguiment del treball de l'alumne no es poden realitzar adequadament, acaba repercutint en un baixada del nivell dels estudis. Dit d'una altra manera, hi ha menys hores de classe, però el treball de l'alumne que havia de substituir aquestes hores de docència, és un treball poc tutoritzat, donada la ratio professor-alumne que s'estableix. En part per les mateixes raons, gran part del treball dels estudiants acaba sent treball en grup, que dificulta l'avaluació real del nivell assolit individualment. En canvi, penso que l'estudiant no s'està beneficiant d'una major mobilitat entre països i entre disciplines que suposadament havia de promoure l'aplicació del Pla Bolonya. L'aplicació de Bolonya reforça també la tendència a allargar els estudis universitaris amb post-graus o màsters, ja que hi ha una certa davaluació del títol de grau. Un altre efecte de Bolonya és una major dificultat per combinar els estudis universitaris amb la vida laboral.

I als professors?

Han de canviar el model docent, proporcionant eines a l'estudiant per a que assoleixi els coneixements que abans potser es transmetien durant les hores de classe. Implica més feina de seguiment dels estudiants, que en alguns casos resulta complicada de fer per l'elevat nombre d'estudiants. Hi ha una major exigència en la tasca de planificació que, tot i que en general s'ha de valorar positivament, tal com s'està aplicant suposa una certa burocratització, establint una relació contractual professor-alumne que deixa menys flexibilitat al professor per anar adaptant la planificació a la marxa del curs. Bolonya també requereix una major coodinació entre professors de les mateixes assignatures i matèries, cosa que pot atorgar més coherència als estudis, però que, per contra, limita la llibertat de càtedra i la diversitat de plantejament d'una mateixa matèria.

Més enllà de Bolonya, el que està passant ara amb la retallada de Bolonya, implica una reducció de la plantilla de professorat, que afecta sobretot al professorat amb contractes laborals i, més particularment, als associats (cosa que contradiu els objectius de mantenir la proximitat de la universitat amb el món laboral). Implica també una major càrrega docent per als que es quedin, amb la conseqüent reducció del temps disponible per a recerca. Això perjudica, a més de la qualitat de la docència i recerca universitària, la carrera acadèmica dels professors, ja que la recerca és l'aspecte més valorat en les diferents avaluacions a què se sotmet al professorat (per accedir a millors places, per obtenir trams de recerca...). A més, la carrera dels professors més joves també es veu compromesa per la congelació i/o alentiment en la convocatòria de places.

Ara que s'ha començat a aplicar, Bolonya és el que ens van dir que seria?

Com comentava abans, penso que no, per les raons que ja he anat apuntant. A més, tampoc ha acabat de servir per a una convergència amb els models educatius europeus, on predomina una organització dels estudis en un grau de 3 anys més màsters de 2 anys, enfront el model 4+1 (o +2) implantat a Espanya.

S'ha parlat molt dels aspectes negatius dels Graus de Bolonya. Però quins són els seus punts positius?

Alguns dels que ja he apuntat, i sempre segons el model d'aplicació real. Dotar de major autonomia i responsabilitat a l'estudiant és positiu, sempre que se li ofereixin els recursos per treure'n profit (la guia o tutoria per part del professor/a com a expert en la matèria; un feed-back personalitzat i àgil; recursos bibliogràfics i equipaments necessaris per desenvolupar aquest treball autònom...). L'exigència de major coordinació i col·laboració entre professors també és un aspecte positiu, sempre que es deixi espai també per a la diversitat de plantejaments. El model Bolonya també pot ser positu en la mesura que faciliti la convalidació de títols a nivell europeu.

Hi ha hagut moltes mobilitzacions, però des de dalt mai no se n'ha fet cas. Què ha fallat?

Difícil de dir. En part, perquè Bolonya es va vendre amb un discurs que sonava molt bé (tot i que s'hagi manifestat irreal). Comptava amb un ampli suport entre el professorat i, sobretot, entre els càrrecs amb capacitat de decisió. També perquè era un pla decidit i aprovat molt abans que comencessin les mobilitzacions, un pla que s'ha anat imposant de dalt a baix. De fet, el punt de partida estaria en l'Acord de liberalització dels serveis (GATTS), signat al 1995 en el marc de les negociacions de l'Organització Mundial del Comerç, i que s'incorpora després a la legislació europea i dels estats membres. O sigui que, quan comencen a sorgir mobilitzacions des de baix, el Pla Bolonya ja havia recorregut un llarg camí. També s'ha de remarcar la important tasca de lobby de sectors empresarials, especialment grans multinacionals que, agrupades en la Taula Rodona d'Empresaris Europeus (ERT-European Round Table of Industrialists), ja havien presentat un document en línia de Bolonya, tres anys abans de la declaració de Bolonya. Sense oblidar, és clar, altres errors o mancances internes dels grups oposats a aquest nou model.

Què hem de fer els estudiants i els professors a partir d'ara per tenir una veritable universitat pública de qualitat?

Suposo que moltes coses, i hi ha molta gent fent-se la mateixa pregunta davant la dificultat de capgirar les tendències de privatització, liberalització i retallades. Penso que cal valorar realment què és, què esperem de la universitat pública, i discutir-ho amb la societat (però no només amb comitès experts que s'autoproclamen representants de la societat, i que sovint només representen les societats mercantils). Sobretot, hem d'exigir universitat pública i de quailitat dia a dia, en cada classe, en cada feina que fem, sense conformar-nos amb les petites pèrdues de qualitat que anem deixant passar quotidianament. Assumir responsabilitats, més enllà de l'oposició a determinades postures o l'adhesió a determinats slogans, proposant alternatives i col·laborant a dur-les endavant (no esperar que sigui un altre el qui farà el nosaltres volem). Connectar-nos amb altres lluites en defensa del servei públic, en defensa d'activitats que no poden quedar reduïdes a la seva dimensió econòmica i més utilitarista.

Família: Llibres per educar en família (II)

Fa unes setmanes en aquesta secció us recomanàvem un parell de llibres per educar en família. Avui us presentem dos llibres més que poden donar un cop de mà a tots els pares i oferir-los un moment de reflexió al voltant de l'educació dels seus fills.

En primer lloc, us recomanem “100 suggeriments per educar dins de la família”. És un llibre de Muro Valenciano Oller que parla sobre la importància de cuidar l'educació dins de la institució familiar. L'objectiu del llibre és demostrar la importància que té la cura dels nens entenent-la no com una necessitat dels infants, sinó com un plaer: el plaer d'apropiar-se d'un rol i viure'l amb delit. Aquesta actitud és fonamental per afavorir la maduració emocional dels infants i adolescents.

En segon lloc, us volem presentar el llibre “Ser padres, hoy: en busca del sentido común”, de Purificació Biniés, que parla de la crisi de l'autoritat paterna. L'autora postula que actualment no hi ha un equilibri entre l'autoritat paterna inqüestionable de la bufetada i el pare “guai”, modern i simpàtic. Adverteix dels perills que els nens no siguin conscients que hi ha límits perquè els pares prefereixen estalviar-se els plors dels nens que no pas dir-los un “no” rotund. Es tracta d'un llibre que explora alguns dels temes més conflictius entre pares i fills, com ara Internet i les xarxes socials, i d'altres de tabú, com ara el sexe. 

Obstacles: Joves sense estudis ni feina

                        

Avui us recomanem el reportatge que va emetre el programa 30 Minuts aquest dilluns. Es titula "Assignatures pendents", i es centra en el col·lectiu de joves d'entre 18 i 24 anys que van decidir deixar els estudis, sense ni tan sols acabar el graduat en ESO, que actualment no tenen feina i que és difícil que en trobin en el context de crisi econòmica que vivim. Els joves que apareixen al reportatge, però, intenten recuperar el temps perdut i s'han inscrit al Programa Suma't, un projecte subvencionat per la Generalitat i pel Fons Social Europeu que té com a objectiu formar i inserir laboralment els joves, a més d'incentivar-los perquè finalitzin el graduat en ESO a través de l'Institut Obert de Catalunya. 

Al llarg d'aquest reportatge, que es va començar a rodar al juliol i s'ha acabat aquest setembre, veiem els protagonistes en les seves entrevistes de feina i els seguim en els seus primers dies de treball. Tot plegat incita a la reflexió i podria donar lloc a un llarg debat. Ens semblen força interessants les qüestions en què el bloc Debats Sert ens convida a fixar-nos i ens proposa debatre. 

En un moment en què l'atur juvenil és del 48% a l'Estat Espanyol, i en què més de 150.000 joves a Catalunya ni estudien ni treballen (els anomenats ni-ni), "Assignatures pendents" demostra la importància de la formació en temps de crisi.

Actualitat: Els professors de la UAB es tanquen contra les retallades

El comitè d’empresa del personal docent i investigador (PDI) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha decidit tancar-se aquest vespre- i durant tota la nit- al rectorat de la UAB per exigir a l’equip de govern que no promogui més retallades en plantilla docent de la universitat. De fet, demà dijous està previst que el govern, reunit en una reunió del Consell de Goverrn de la UAB, aprovi un pressupost amb una retallada d’uns 11 milions d’euros en despeses de personal.

La UAB s’ha vist obligada a efectuar aquestes retallades degut al descens dels dinersque rep de la Generalitat. Per aquest any, la universitat ha rebut 34 milions menys que el passat 2010, i es preveu que l’any vinent el pressupost es redueixi un 16 %. Com a conseqüència d’aquesta proposta de pressupost, el pla d’ajust de despesa del PDI, que l’equip de govern ha preparat, preveu l’eliminació de places de professor i personal d’investigador, que suposarà un estalvi de 6,8 milions. També s’estalviarà 1,5 milions d’euros augmentant la càrrega docent en 100 hores.

Per aquest motiu, a més de la tancada prevista a partir de dos quarts de vuit del vespre, el comitè ha convocat una assemblea general de professorat de la UAB dijous a dos quarts de deu del matí, a l’edifici del Rectorat. 

Un pas endavant: Edificis per l'educació (II)

The Green School (Bali, Indonèsia)

Avui reobrim la secció 'Edificis per l'educació'. Després de la primera entrada, recuperem aquesta sèrie on us seguim mostrant una col·lecció d'algunes de les construccions educatives més espectaculars i eficients d'arreu del món. L'exemple del qual avui us parlem és si més no, especial. Es tracta d'una escola indonèsia que destaca pel seu estil sostenible i de respecte per la naturalesa: The Green School. 

Aquesta escola verda de Bali està construïda íntegrament amb bambú. De fet, és l'edifici de bambú més gran del món - es van precisar 7 quilòmetres d'aquest material per construir-lo-. A l'interior dels seus 2.000 metres quadrats només hi podem trobar material reciclable. Tot en un centre educatiu que funciona, és clar, amb energia solar. The Green School, a més, està totalment envoltada de naturalesa, fet que es fa notar ja que l'escola no té parets i està oberta literalment a l'exterior. 

Aquest excepcional edifici serveix de vehicle a un sistema educatiu particular i es que l'escola verda de Bali té per objectiu que els seus alumnes es formin en els valors de l'ecologia i un estil de vida sostenible. Bona mostra d'aquesta filosofia la trobem en el fet que els seus estudiants, més enllà de cursar les assignatures clàssiques com història, ciència o llengües, s'encarreguen del manteniment d'un hort ecològic que alimenta diàriament a 400 persones. 

Parlant dels alumnes, en aquest centre indonesi hi estudien 200 nens i nenes de fins a 25 països diferents. En aquest sentit, cal apuntar que només un de cada quatre estudiants és originari de Bali, la resta prové dels cinc continents. Ara els promotors d'aquesta escola a Indonèsia volen aprofitar el seu èxit per exportar el model a altres indrets del món. 

En resum, aquesta extraordinària construcció ens fa reflexionar sobre un altre estil educatiu. Un model en què els estudiants aprenguin a interactuar de forma responsable amb l'entorn i el medi ambient, un model.

Entrevista: Lluís Roca, professor de bàdminton en anglès

El Lluís (Sabadell, 1959) és mestre d’Educació Física, llicenciat en Filologia Catalana, i Traductor i Intèrpret en anglès i alemany. Exerceix de professor d’Educació Física des de fa quasi 30 anys  i, actualment, a més, ensenya una assignatura optativa de bàdminton en anglès.

Per què vas decidir ensenyar en anglès?

Principalment perquè, a més d’educació física, sóc professor d’anglès. Em vaig adonar que en aquest país no s’ha ensenyat prou bé l’anglès, ja que sobretot hi ha un dèficit terrible en llengua parlada. Els alumnes no saben expressar-se amb els mínims que estudien a l’escola.

Com funciona aquesta assignatura?

Abans de tot, no es tracta d’una assignatura en anglès, sinó que uneixo l’anglès i l’assignatura. Tota la classe és en aquesta llengua, malgrat que el 40% és teoria en una aula i, l’altre 60% pràctica al gimnàs. Es tracta d’una temàtica relativament senzilla, fet transcendental perquè d’aquesta manera resulta més senzill expressar-se en anglès. A més, és optativa i hi ha pocs alumnes, per això puc estar més per ells. A les classes no ensenyo gramàtica específica, parlem de tot sobre la marxa. Per exemple, treballem les estructures de la passiva quan parlem de la història d’aquest esport.

Quina resposta tens dels alumnes?

La resposta és bona en general. Com amb tot, em trobo amb alumnes que preferirien fer-la en català o castellà, però la majoria entenen la necessitat de practicar l’anglès fora de l’assignatura i més enllà de la gramàtica. És una manera de veure la utilitat d’aquesta llengua. Tot i així, també hi ha alumnes d’aula oberta, d’altres que han estat poc escolaritzats, però malgrat tot, sempre els podem ajudar perquè són pocs. Sovint em trobo amb alumnes que no destaquen en llengua però que sí que ho fan en esport.

I realment l’aprenen l’anglès?

Sí, la majoria d’alumnes venen conscienciats i aprenen força. Però és un granet de sorra perquè és només una assignatura optativa. Personalment crec que s’hauria de sistematitzar a la majoria de nivells educatius. Penso que hi hauria d’haver professors més ben preparats en aquest sentit, que es decidissin a afegir l’anglès a la seva assignatura.

Quina trajectòria has hagut de seguir per arribar a ensenyar aquesta assignatura?

Durant aquests últims anys, la Generalitat ha promogut l’ús de l’anglès mitjançant la convocatòria de beques a l’estranger, a canvi de publicar uns treballs fets per professors. A més, ha subvencionat molts cursos a l’estranger per a professors, i també ha posat a l’abast que molts docents d’institut poguessin estudiar llengües estrangeres en una escola oficial, tan en cursos intensius com en extensius. L’ institut on treballo, l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell, es va apuntar a un pla de llengües estrangeres del Departament d’Ensenyament, que en el nostre cas potencia l’anglès i el francès. En el meu cas, vaig fer unes proves de nivell, i vaig fer un projecte d’un treball pel Departament d’Educació amb una beca durant tres mesos en una universitat de Nothingam. Allà vaig entrar en contacte amb la metodologia que s’empra, la CLIL (Content and Language Integrated Learning). Es tracta d’una de les teories més avançades per l’aprenentatge d’una llengua. Barreja el contingut i el llenguatge, o dit d’una altra manera, es tracta de treballar una llengua a través d’una assignatura. Aquest pla de llengües també es basa en l’anomenat scaffolding, que és un mètode en què els alumnes construeixen mica en mica el seu propi ensenyament. 

Per què vas escollir bàdminton?

Perquè és una assignatura que pots fer en un gimnàs, perquè és una assignatura agraïda, que no és agressiva i que, d’alguna manera, pots combinar la teoria i la pràctica.

Tens pensat estendre aquesta iniciativa fins a fer l’Educació Física en anglès.

Bé, ara és una època difícil econòmicament. Però si el departament estigués interessat a estendre l’anglès a les assignatures comunes, si es fes d’una manera oficial, jo faria l’Educació Física en anglès de bon grat. A més, a dia d’avui tinc la sensació d’estar molt sol en aquest sentit, ja que al centre on treballo ara ja sóc l’únic que ho he posat en marxa.

Nosaltres també fem pont!

D'acord amb el calendari escolar vigent... nosaltres també fem pont!

Tornem dilluns dia 12 amb una nova entrevista

Família: com superar la gelosia entre germans

Avui us volem recomanar un article molt interessant del diari Ara titulat "10 suggeriments per superar la gelosia entre germans", actualitzat el dia 11/4/11, que reflexiona i aporta 10 propostes per a superar la gelosia entre germans, un sentiment normal i inevitable, molt present a totes les famílies. Us l'adjuntem a continuació:

"El regnat d’un nen dura fins que algú el destrona. L’arribada d’un nou membre a la família, un germanet o una germaneta, pot descol·locar força al que, fins aquell moment, era el més petit de la família. Els pares, a més, també es poden trobar desorientats. “La gelosia no s’ha de passar, sinó que s’ha d’enfrontar” apuntava la psicòloga Neus calleja al reportatge que l’ARA Criatures va publicar el 15 de gener d’enguany dedicat a la gelosia i que duia l’explícit títol ‘Torneu-lo!’. Per aquesta professional, la gelosia “és bo que apareixi, perquè això vol dir que el fill té por de perdre la vinculació afectiva amb els pares, hi ha una bona vinculació, i per això n’és gelós. El que han de fer els pares és afrontar-la fins que el germà gran s’adapti a la nova situació”. El reportatge recollia també 10 propostes per superar amb èxit la nova situació".

• La gelosia no depèn de la diferència d’edat entre les criatures, sinó de la convivència, que depèn del caràcter dels nens i de les pautes educatives dels pares. 
• No fer els mateixos regals als fills, ja que el que demanen és un tracte diferenciat. 
• El dia del naixement, el germà gran pot fer un regal al petit. Però que el nounat també en faci un al germà gran és ridícul, perquè el gran pot preguntar: “Com s’ho ha fet? Quan l’ha anat a buscar?”. 
• Dedicar-los dies exclusius per separat. Anar de passeig un dia sols amb el germà gran i recuperar així la relació que teníeu abans. La pràctica que diu “Anem junts a tot arreu” és un parany, sobretot durant els primers temps desrpés del naixement del segon. 
• Preservar un espai privat de la casa per al germà gran, sobretot si ha de fer deures o estudiar, on el germà petit no pugui fer malbé cap activitat. 
• Si al fill gran li fa gràcia implicar-se en les cures del nadó i demana fer-les, se li poden deixar fer un dia, però no de manera constant ni com a obligació. 
• Quan falti poc temps per al naixement del germà, no és recomanable introduir grans canvis.
• Fer-los entendre que cadascú fa l’aniversari en una data de l’any i que aquell dia un dels dos germans rep regals i l’altre no.
• No comparar-los i, si es fa, no abusar de les comparacions entre germans.
• No recalcar la idea constant que un és el germà gran i l’altre el petit, perquè el gran també és un nen petit.

Obstacles: Ocupació a l'escola Agnès de Sitges

Si la setmana passada us explicàvem els inconvenients que suposa treballar en una escola feta de barracots (http://lapissarra20.blogspot.com/2011/11/obstacles-educacio-enllaunada.html), avui us expliquem les protestes que van tenir lloc aquest cap de setmana a Sitges per aquest motiu.

Es tracta d'unes protestes poc habituals: l'AMPA de l'escola Agnès de Sitges va organitzar unes jornades lúdiques i festives ocupant de manera pacífica i simbòlica els terrenys de Quint Mar, on l'Escola Agnès de Sitges s'hauria d'haver construït l'any 2008, per denunciar que els seus fills porten massa temps estudiant en barracots. En total, es van reunir al voltant de les 200 persones i van comptar amb el suport de l'Associació de Veïns i Propietaris de Quint Mar.

Els 250 alumnes de l'Escola Agnès de Sitges ja fa set anys que fan classe en barracots. Els pares es queixen que si es segueix així hi haurà nens que hauran cursat tota la primària sense unes instal·lacions amb condicions, ja que tenen uns patis molt petits, una aula buida que fa la funció de gimnàs i no tenen biblioteca.

El projecte per la construcció de l'escola està aprovat i adjudicat des del passat 21 d'octubre del 2010. Les famílies consideren que aquest edifici no només beneficia els seus fills, sinó a tota la població de Sitges. Lamenten que es posin excuses econòmiques perquè en temps de bonança tampoc no es va voler iniciar la construcció.