Mostrando entradas con la etiqueta Entrevista. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Entrevista. Mostrar todas las entradas

lunes, 16 de enero de 2012

Entrevista: Fèlix Elbaile, creador d'El blog del Pedagog

"L'educació s’ha convertit en un magnífic camp de batalla política on cap dels nostres partits polítics s’ha pogut resistir a la temptació de ficar les urpes per tal de poder transformar la societat a la seva imatge i semblança"

El pedagog Fèlix Elbaile



Per començar quan i per què decideixes crear El blog del Pedagog?

El blog del Pedagog comença un 21 de maig de l’any 2006 i el per què és la suma de diverses coses: posar en pràctica el que havia llegit sobre els  blogs, saber si seria capaç de fer un blog mínimament atractiu, ser un punt de trobada per la gent del món de l’educació, tenir un espai públic on poder dir la meva, etc.

Quins objectius persegueix aquest bloc?

L’objectiu inicial del blog queda recollit en el subtítol inicial que és “Opinions lliures, però respectuoses, sobre temes d’educació, política i de caire social”. Posteriorment, vaig introduir d’altres com és recollir i enllaçar allò que considero important pels professionals de l’ensenyament i del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC); un altre propòsit és recollir els punts més destacats referits a l’educació dels programes electorals dels partits polítics quan s’apropen unes eleccions i, per últim, facilitar un lloc on qui vulgui pugui publicar coses referents a l’educació.

Quins continguts en matèria educativa hi has anat tocant, des de la teva perspectiva pedagògica, durant la teva experiència com a blogger?

He anat tocant de tot, no crec que es pugui dir que sóc monotemàtic ni molt menys. Ara bé, els temes que toco sempre són temes dels quals estic ben informat i sóc prou coneixedor per la meva experiència professional. Intento defugir de les reflexions immediates i poc meditades com sovint veiem que fan els mitjans de comunicació, per exemple, en temes com l’informe Pisa o d’altres on s’informa i es debat a cop de titular.

A la capçalera de la pàgina escrius “opinions lliures, però respectuoses, sobre temes d’educació, política i de caire social”. A partir de què decideixes publicar? Quines fonts d’informació prioritzes?

Decideixo publicar a partir de veure que les notícies sobre l’educació i l’ensenyament en els mitjans de comunicació sempre són males notícies i que s’agafen per la vessant escandalosa i espectacular. Sé que sóc un gra de sorra en aquesta platja de mitjans de comunicació però no per això volia deixar de contribuir a donar un altre, un més, punt de vista diferent sobre el tema educatiu. Prioritzo les fonts originals com són el DOGC, els estudis, els informes, els professionals de l’educació, l’experiència que et dóna la teva professió, ..... poques vegades els titulars dels mitjans de comunicació.

Amb més de cinc anys i mig d’experiència en el món dels blocs, quins consells oferiries als joves interessats en educació que vulguin entrar en aquest àmbit de la comunicació sobre l’àmbit educatiu?

Jo els hi diria que fer un bloc sobre qualsevol tema és un molt bon exercici per a ells mateixos ja que des de posar el títol d’aquest a escriure una entrada rere una altra implica tot un procés que va des de la informació sobre el tema, passant per la comprensió d’aquest i arribant a l’elaboració simple de l’escrit que vols publicar. Si ets un estudiant fer un bloc és un magnífic exercici de classe.

Ja fa temps que aportes les teves opinions sobre l’educació. Penses que en la societat d’avui en dia hi ha prou reflexió al voltant d’aquest tema?

No, i cada vegada menys. Ja he dit abans que ens informen a cops de titulars espectaculars. A mi em sorprèn molt quan es fan públics informes com el Pisa i als pocs minuts ja s’està dogmatitzant i pontificant sobre els seus resultats. M’ha passat diverses vegades que quan jo me l’he acabat de llegir i d’entendre’l ja havien passat uns quants dies i allò ja no era notícia i que les conclusions eren diferents a les dels titulars dels mitjans de comunicació.

I no només no n’hi ha prou reflexió sinó que l’educació s’ha convertit en un magnífic camp de batalla política on cap dels nostres partits polítics s’ha pogut resistir a la temptació de ficar les urpes per tal de poder transformar la societat a la seva imatge i semblança.

A nivell genèric, com veus el panorama educatiu actual? I cap a on creus que s’està caminant?

El veig molt desorientat i polititzat. No és de rebut tenir noves lleis cada dos per tres. Fa temps que dic que l’educació li serveix al poder per tenir entretinguts i distrets d’altres problemes més greus a la gent, hem arribat a la versió moderna de  l’antic “panem et circenses” dels romans i mentre ens barallem pels temes educatius ens esclaten al nostre voltant les bombolles immobiliàries, el sistema bancari, el sistema sanitari, el teixit industrial i de serveis, etc.

Crec que ens encaminem cap un ensenyament menys sofisticat des del punt de vista de voler fer moltes coses i cap a una professionalització més gran per tal que l’ensenyament, sobretot el secundari, deixi de ser un refugi de gent rebotada d’altres sectors. A nivell directiu cal la incorporació de gent preparada per aquestes tasques i anar substituint a aquells que moltes vegades fan una direcció insulsa i que no afegeix cap valor a la dinàmica del dia a dia.

Penses que el canvi de govern generarà grans canvis en el món educatiu? S’està parlant del batxillerat de tres anys, la llibertat en l’elecció del centre educatiu, potenciar bilingüisme castellà – anglès (trilingüisme en les Comunitats Autònomes amb llengua pròpia), canviar el sistema d’oposicions per als professors, etc. 

N’estic convençut que el govern del Partit Popular voldrà fer i farà grans canvis en el món educatiu, és més, estic d’acord en que s’han de fer grans canvis però... si aquests no són consensuats amb la resta dels partits polítics a la que hi hagi un canvi de partit en el govern tornaran a desfer el que s’hagi fet. Així portem més de trenta anys. El món educatiu i de l’ensenyament necessita d’un marc legal bàsic i estable el temps.

Aquests són els canvis que sembla que impulsarà el govern. Personalment, què creus que s’hauria de treballar per ser un país educativament més eficient?

A banda d’un marc legal bàsic i estable en el temps, la professionalització de les direccions escolars és fonamental i urgent així com la formació i selecció dels nous docents. Un altre aspecte a tenir en compte és decidir d’una vegada per totes quins són els continguts i les competències bàsiques que han d’adquirir els nostres alumnes i deixar de banda tanta parafernàlia addicional que s’està fent avui dia. L’escola no pot ser el receptor i dispensador de totes aquelles necessitats que la societat i els pares són incapaços de fer per si mateixos. En els ensenyaments obligatoris s’haurien de treballar bàsicament els aprenentatges instrumentals.

Tot plegat en un context de retallades que també afecten aquest àmbit quan l’educació ha de ser la major inversió per a un futur millor...

És cert que l’educació ha de ser una de les més grans inversions per a un futur millor però ... compte! Hem d’invertir en funció del país que tenim i en funció de la seva realitat social i econòmica. No sempre per ficar-hi més diners tindrem més bons resultats, no tot sempre és una qüestió de diners. Moltes vegades es fa més i amb millors resultats quan es treballa de forma coordinada i per objectius concrets i mesurables. Ens hem perdut moltes vegades en grans objectius poc mesurables i que comportaven unes grans despeses econòmiques.

Captura de pantalla de la pàgina El blog del Pedagog

lunes, 12 de diciembre de 2011

Entrevista: Lluís Roca, professor de bàdminton en anglès



El Lluís (Sabadell, 1959) és mestre d’Educació Física, llicenciat en Filologia Catalana, i Traductor i Intèrpret en anglès i alemany. Exerceix de professor d’Educació Física des de fa quasi 30 anys  i, actualment, a més, ensenya una assignatura optativa de bàdminton en anglès.

Per què vas decidir ensenyar en anglès?
Principalment perquè, a més d’educació física, sóc professor d’anglès. Em vaig adonar que en aquest país no s’ha ensenyat prou bé l’anglès, ja que sobretot hi ha un dèficit terrible en llengua parlada. Els alumnes no saben expressar-se amb els mínims que estudien a l’escola.

Com funciona aquesta assignatura?
Abans de tot, no es tracta d’una assignatura en anglès, sinó que uneixo l’anglès i l’assignatura. Tota la classe és en aquesta llengua, malgrat que el 40% és teoria en una aula i, l’altre 60% pràctica al gimnàs. Es tracta d’una temàtica relativament senzilla, fet transcendental perquè d’aquesta manera resulta més senzill expressar-se en anglès. A més, és optativa i hi ha pocs alumnes, per això puc estar més per ells. A les classes no ensenyo gramàtica específica, parlem de tot sobre la marxa. Per exemple, treballem les estructures de la passiva quan parlem de la història d’aquest esport.

Quina resposta tens dels alumnes?
La resposta és bona en general. Com amb tot, em trobo amb alumnes que preferirien fer-la en català o castellà, però la majoria entenen la necessitat de practicar l’anglès fora de l’assignatura i més enllà de la gramàtica. És una manera de veure la utilitat d’aquesta llengua. Tot i així, també hi ha alumnes d’aula oberta, d’altres que han estat poc escolaritzats, però malgrat tot, sempre els podem ajudar perquè són pocs. Sovint em trobo amb alumnes que no destaquen en llengua però que sí que ho fan en esport.

I realment l’aprenen l’anglès?
Sí, la majoria d’alumnes venen conscienciats i aprenen força. Però és un granet de sorra perquè és només una assignatura optativa. Personalment crec que s’hauria de sistematitzar a la majoria de nivells educatius. Penso que hi hauria d’haver professors més ben preparats en aquest sentit, que es decidissin a afegir l’anglès a la seva assignatura.

Quina trajectòria has hagut de seguir per arribar a ensenyar aquesta assignatura?
Durant aquests últims anys, la Generalitat ha promogut l’ús de l’anglès mitjançant la convocatòria de beques a l’estranger, a canvi de publicar uns treballs fets per professors. A més, ha subvencionat molts cursos a l’estranger per a professors, i també ha posat a l’abast que molts docents d’institut poguessin estudiar llengües estrangeres en una escola oficial, tan en cursos intensius com en extensius. L’ institut on treballo, l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell, es va apuntar a un pla de llengües estrangeres del Departament d’Ensenyament, que en el nostre cas potencia l’anglès i el francès. En el meu cas, vaig fer unes proves de nivell, i vaig fer un projecte d’un treball pel Departament d’Educació amb una beca durant tres mesos en una universitat de Nothingam. Allà vaig entrar en contacte amb la metodologia que s’empra, la CLIL (Content and Language Integrated Learning). Es tracta d’una de les teories més avançades per l’aprenentatge d’una llengua. Barreja el contingut i el llenguatge, o dit d’una altra manera, es tracta de treballar una llengua a través d’una assignatura. Aquest pla de llengües també es basa en l’anomenat scaffolding, que és un mètode en què els alumnes construeixen mica en mica el seu propi ensenyament. 

Per què vas escollir bàdminton?
Perquè és una assignatura que pots fer en un gimnàs, perquè és una assignatura agraïda, que no és agressiva i que, d’alguna manera, pots combinar la teoria i la pràctica.

Tens pensat estendre aquesta iniciativa fins a fer l’Educació Física en anglès.
Bé, ara és una època difícil econòmicament. Però si el departament estigués interessat a estendre l’anglès a les assignatures comunes, si es fes d’una manera oficial, jo faria l’Educació Física en anglès de bon grat. A més, a dia d’avui tinc la sensació d’estar molt sol en aquest sentit, ja que al centre on treballo ara ja sóc l’únic que ho he posat en marxa.

lunes, 28 de noviembre de 2011

Entrevista: Sergio González, estudiant de beca Séneca que aquest any cursa periodisme a la UAB



Per començar, com està anant l'experiència Séneca? Com van aquests primers mesos estudiant a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)?
A grans trets estic content i em trobo còmode. La universitat té unes instal·lacions adequades i l'ambient de treball és distès i acollidor.

Ets de Burgos, vas estudiar tres anys a Bilbao i ara has decidit fer el darrer curs de periodisme a Barcelona. Què et motiva per moure't tant? 
La cerca d'oportunitats, sens dubte. En el nostre futur ofici, el periodisme, s'ha d'aspirar el més alt possible en l'àmbit professional i procurar trobar les majors sortides possibles. A les grans ciutats les possibilitats de trobar un futur professional d'acord al meu ideal incrementen. A més, crec que sortint fora de casa i coneixent indrets diferents s'aprèn molt i un mateix es fa més fort.

Hi ha algun motiu concret pel qual hagis escollit una beca Séneca en lloc de marxar d'Erasmus fora d'Espanya?
M'agrada el país on visc i penso que no és necessari sortir a l'estranger per conèixer noves cultures. En una ocasió vaig arribar a sol·licitar anar-me'n a Suècia, però no m'ho van concedir. En tot cas, estic molt satisfet amb els moviments que he realitzat durant els meus estudis.

Després d'aquest inici de curs, has trobat moltes diferències entre la Universidad del País Vasco (UPV) i la UAB.
Sí. Crec que les diferències entre les universitats són sempre paleses. A la UPV tenia totes les classes en castellà, a una facultat reformada i amb un altre tracte. És una qüestió cultural. Aquí tinc les classes en català, amb més mitjans audiovisuals que allà i un altre ambient. No té res a veure. No crec que cap de les dues s'hagi de qualificar com a millor o pitjor, simplement són diferents.

Per a un estudiant com tu, el canvi més important d'una universitat a una altra en quin sentit es percep? En l'estil de docència, en l'administració i gestió del centre o en els propis companys de classe?
L'idioma marca molt, això és clar. La docència, sota el meu punt de vista, és millor la de la UAB. Més precisa, més especialitzada i s'aprofunditza més. L'administració, aquí, també treu millor nota, no estic acostumat a disposar d'una oficina de gestió acadèmica disponible tots els dies amb un ampli horari. Sobre els companys de classe, seria cínic no admetre que m'ha costat una mica més del que esperava, però en aquest moment, amb tan sols dos mesos aquí, puc afirmar que la gent és acollidora.

Ets quatre anys més gran que la generació de la majoria dels estudiants amb els qui comparteixes classe. Notes la diferència, et condiciona en algun sentit?
Es nota en alguns aspectes. La maduresa en aquestes edats té un punt que marca, tot i que penso que no és determinant.Tot va lligat a la personalitat de cadascú. Jo no tracto ni considero a ningú d'una forma o una altra  en funció de la seva edat, crec que seria un error gravíssim. S'ha de conèixer, interessar-se i després treure les teves pròpies conclusions sense que l'edat condicioni com a prejudici.

Explica'ns com funciona una beca Séneca per a estudiants universitaris.
En primer lloc s'ha de saber diferenciar entre ser alumne d'intercanvi i Séneca. L'alumne d'intercanvi s'acorda entre universitats. Es por ser alumne d'intercanvi sense beca Séneca. Si t'accepten estudiar a una altra universitat, pots sol·licitar la beca. La seva durada és d'un curs sencer i t'ajuden econòmicament amb 500 euros mensuals. Si vols que te la concedeixin has de tenir una bona nota mitja i va en relació al nombre de sol·licituds requerides. En el meu cas, no he tingut problemes per aconseguir-la, encara que sí que haig de dir que la burocràcia per entregar i enviar tot el necessari ha estat poc menys que un calvari.

A nivell personal, i comptant amb la teva experiència, creus que està ben organitzat el sistema de beques Séneca?
La meva experiència diu que l'ajuda econòmica és important i s'agraeix, però la paperassa burocràtica és excessivament complicada. A més, t'exigeixen anar a totes les classes i altres requisits, que tot i que a vegades ni ho miren, em semblen una mica extravagants. Per altra banda, trobo bé que s'exigeixi matricular-se a una sèrie de crèdits i aprovar-los, perquè la beca és una ajuda, un premi per aquelles persones que cerquen noves experiències i que s'ho han guanyat amb el treball i l'esforç dels anys anteriors.

Combines els estudis amb una ocupació laboral. És una necessitat en cas d'estar de Séneca? Comptaves amb treballar abans d'arribar a Barcelona?
Home, amb 500 € al mes pots intentar arribar molt justet a final de mes i tenint en compte que la beca s'ingressa trimestralment, és difícil. Un dels motius pels quals vaig decidir desplaçar-me és perquè tenia una oferta laboral en cas de venir a Barcelona. Tenint això amarrat ja disposava d'una font d'ingressos fixa i juntament amb la beca, puc viure de manera independent amb els meus propis recursos. Una cosa que s'agraeix.

Com a castellanoparlant, t'ha suposat algun problema el fet que la llengua vehicular de l'educació a Catalunya sigui el català? 
Un problema sí que ha estat, sobretot al principi. Aquí a Catalunya, a la UAB, la immensa majoria de les classes s'imparteixen en català, i jo no l'havia escoltat ni parlat mai. No obstant això, durant l'estiu vaig empapar-me de les coses bàsiques del català per no venir de zero. La veritat és que no és un idioma que resulti complicat per a parlar i entendre. En aquests dos mesos he après moltes coses d'entendre totes les classes i converses sense massa problemes. Al País Basc, com dèiem abans, les coses van ser diferents ja que totes les classes eren en castellà, perquè així ho vaig triar. A més, l'idioma propi no està tan estès com aquí, probablement per la dificultat que implica dominar-lo.