Obstacles: Ocupació a l'escola Agnès de Sitges

Si la setmana passada us explicàvem els inconvenients que suposa treballar en una escola feta de barracots (http://lapissarra20.blogspot.com/2011/11/obstacles-educacio-enllaunada.html), avui us expliquem les protestes que van tenir lloc aquest cap de setmana a Sitges per aquest motiu.

Es tracta d'unes protestes poc habituals: l'AMPA de l'escola Agnès de Sitges va organitzar unes jornades lúdiques i festives ocupant de manera pacífica i simbòlica els terrenys de Quint Mar, on l'Escola Agnès de Sitges s'hauria d'haver construït l'any 2008, per denunciar que els seus fills porten massa temps estudiant en barracots. En total, es van reunir al voltant de les 200 persones i van comptar amb el suport de l'Associació de Veïns i Propietaris de Quint Mar.

Els 250 alumnes de l'Escola Agnès de Sitges ja fa set anys que fan classe en barracots. Els pares es queixen que si es segueix així hi haurà nens que hauran cursat tota la primària sense unes instal·lacions amb condicions, ja que tenen uns patis molt petits, una aula buida que fa la funció de gimnàs i no tenen biblioteca.

El projecte per la construcció de l'escola està aprovat i adjudicat des del passat 21 d'octubre del 2010. Les famílies consideren que aquest edifici no només beneficia els seus fills, sinó a tota la població de Sitges. Lamenten que es posin excuses econòmiques perquè en temps de bonança tampoc no es va voler iniciar la construcció.

Obstacles: Educació enllaunada

Fa uns dies obríem a La Pissarra 2.0 una sèrie que mostra alguns dels més espectaculars i eficients centres educatius d'arreu del món i arribàvem a la conclusió de quant d'important és un bon entorn per encarar amb més garanties el progrés educatiu. Doncs bé, no cal anar massa lluny per veure l'altra cara de la moneda d'aquests edificis. Parlem dels barracons en què molts estudiants de Catalunya estan obligats a fer classe per la indisponibilitat d'un centre en condicions.

Per posar-ne un exemple, a la ciutat de Barcelona hi ha vuit escoles en barracons. Una xifra que afecta al voltant de 1.500 alumnes. En general, la instal·lació d'un col·legi d'aquestes característiques respon a la necessitat de disposar d'un espai per fer classe mentre l'edifici definitiu està en construcció. Espais senzills i mínimament equipats que tenen un esperit provisional. Precisament en aquest punt recau un dels majors greuges que impliquen els barracons, quan la permanència dels alumnes en aquest tipus de centres s'allarga més del previst. I es que estudiar en aquests mòduls implica en moltes ocasions la manca de determinats espais com poden ser biblioteques, gimnasos, laboratoris o un simple pati. Per solucionar aquestes i altres qüestions funciona la Xarxa d'Escoles en Barracots, que va publicar un manifest on resumeix les quatre demandes bàsiques que reclama a l'Administració:

- Que s'asseguri com a premissa la qualitat educativa en totes les fases del procés.

- Que es fixi un termini màxim de 3 anys per a la construcció i posada en servei de l'edifici definitiu.

- Que es planifiquin d'inici el conjunt de les instal·lacions provisionals amb les màximes ampliacions necessàries.

- Que s'articulin sistemes de participació dels pares i mares i de les direccions dels centres amb l'Administració. 

Són quatres punts bàsics que ha d'assegurar l'Administració per poder garantir una educació digna. Tot perquè un espai adequat és fonamental per l'eficient aprenentatge dels alumnes i el seu correcte desenvolupament educatiu.