Obstacles: Educació enllaunada

Fa uns dies obríem a La Pissarra 2.0 una sèrie que mostra alguns dels més espectaculars i eficients centres educatius d'arreu del món i arribàvem a la conclusió de quant d'important és un bon entorn per encarar amb més garanties el progrés educatiu. Doncs bé, no cal anar massa lluny per veure l'altra cara de la moneda d'aquests edificis. Parlem dels barracons en què molts estudiants de Catalunya estan obligats a fer classe per la indisponibilitat d'un centre en condicions.

Per posar-ne un exemple, a la ciutat de Barcelona hi ha vuit escoles en barracons. Una xifra que afecta al voltant de 1.500 alumnes. En general, la instal·lació d'un col·legi d'aquestes característiques respon a la necessitat de disposar d'un espai per fer classe mentre l'edifici definitiu està en construcció. Espais senzills i mínimament equipats que tenen un esperit provisional. Precisament en aquest punt recau un dels majors greuges que impliquen els barracons, quan la permanència dels alumnes en aquest tipus de centres s'allarga més del previst. I es que estudiar en aquests mòduls implica en moltes ocasions la manca de determinats espais com poden ser biblioteques, gimnasos, laboratoris o un simple pati. Per solucionar aquestes i altres qüestions funciona la Xarxa d'Escoles en Barracots, que va publicar un manifest on resumeix les quatre demandes bàsiques que reclama a l'Administració:

- Que s'asseguri com a premissa la qualitat educativa en totes les fases del procés.

- Que es fixi un termini màxim de 3 anys per a la construcció i posada en servei de l'edifici definitiu.

- Que es planifiquin d'inici el conjunt de les instal·lacions provisionals amb les màximes ampliacions necessàries.

- Que s'articulin sistemes de participació dels pares i mares i de les direccions dels centres amb l'Administració. 

Són quatres punts bàsics que ha d'assegurar l'Administració per poder garantir una educació digna. Tot perquè un espai adequat és fonamental per l'eficient aprenentatge dels alumnes i el seu correcte desenvolupament educatiu. 

L'Entrevista: David Muñoz, estudiant de 2n d'Eso i usuari del projecte EduCat 1X1

·       El David Muñoz va néixer a Sabadell el 30 de setembre del 1998. Actualment estudia 2n d'ESO a l'Escola Industrial i, des del curs passat, és un dels alumnes que ha participat al projecte EduCat 1x1, impulsat per la generalitat de Catalunya en determinats centres de Catalunya.

     P:David, explica’ns en què consisteix el projecte EduCat 1x1? Els ordinadors us van arribar en el termini establert?

R: Es tracta d’ un projecte iniciat el curs passat en determinats instituts en el qual la Generalitat finança la meitat d’un Netbook per a cada alumne de 1r d’ESO mentre que les famílies paguen l’altre 50 %. Aquest ordinador personal permet la connexió a Internet, i treballa amb alguns llibres digitals. Pel que fa als terminis, els ordinadors ens els van donar quan tocava, al febrer passat. Fins el moment vam fer servir els 16 llibres de text que té lescola per assignatura, i ens els vam haver de repartir. Aquest any de moment porten un mes de retard en els llibres digitals.

P:Aquesta tecnologia substitueix realment els llibres de text de tota la vida?

R:Sí. Amb els llibres digitals pots fer els exercicis directament; també pots fer esquemes, veure estadístiques, etc. Pots fer moltíssimes més coses de les que feies amb els llibres de text de tota la vida. Ara bé, els exàmens els seguim fent a mà, encara que els professors pengen les notes a Internet.

P:Els nous alumnes segueixen rebent ordinadors?

R: Aquest any  al meu institut tenen Netbooks els alumnes de 1r, 2n i 3r. Com ja he dit, encara no els poden fer servir perquè encara no han arribat els llibres digitals, però de moment alguns professors ens deixen prendre apunts al word. Mentrestant fem servir llibres de text de l’escola.

P:El fet de poder-se connectar a Internet fa que l’alumne estigui més distret? Com ho controlen els mestres?

R:Sí, Internet és un món que ofereix un ventall molt gran de coses per fer i, sovint, fa que els alumnes es distreguin. Els professors tenen uns quants mètodes per controlar que aprofitem el temps i no naveguem per altres pàgines. Alguns mestres fan la classe des del darrere. També hi ha un ordinador central que pot controlar el que han fet tots els ordinadors durant el dia.

P:I què passa si veuen que no fas el que toca?

R:Cada professor estableix el seu càstig. Tot i això, ens acostumen a controlar perquè des de l’any passat que hi ha hagut alguns casos d’alumnes que miraven pornografia a la classe.

P:Us heu trobat en molts problemes tecnològics d’averies tècniques dels ordinadors i errors en la connexió a Internet? Què passa si es trenquen?

R:L’any passat vam estar quasi tot el curs amb interrupcions en la connexió a Internet. Aquest any, per prevenció, els llibres digitals ens els passaran en un pen drive perquè quan falli puguem seguir la classe igualment.

D’altra banda, si els portàtils es trenquen o te’ls roben, en cas que el tinguis assegurat, les famílies reben l’import exacte. Si no els has de pagar tu.

P:Els professors tenen prou coneixements tècnics per a fer-los servir?

R:Hi ha de tot. Com a tot arreu, hi ha algun professor potser una mica massa “antiquat”, que no domina aquesta tecnologia i s’atabala. Però en general els docents dominen la tècnica.

P:A nivell més personal, creus sincerament que és imprescindible aquesta  despesa en ordinadors? És una eina docent realment útil?

R:Crec que sí que és  una eina bastant útil. A l’Institut hem notat una millora molt gran respecte els llibres de text, però no cal exagerar. Penso que si s’aconsegueixen polir aquests aspectes tècnics que encara manquen, és a dir, que els llibres digitals ens arribin en els terminis establerts, realment crec que haurà valgut la pena la inversió.

P:Et consideres “enganxat” a l’ordinador?

R:Personalment crec que no ho estic del tot. Reconec que utilitzo l’ordinador  algun moment que no toca, però en general acostumo a fer-lo servir per a treballar, estudiar, però també per cert oci de manera controlada. Sempre m’han agradat els jocs d’ordinador.