Obstacles: Paradigma del sistema edicatiu

                            
Paradigma del Sistema Educativo from Pseudociencia Monetaria on Vimeo.

Avui des de La Pissarra 2.0 us volem mostrar un atractiu vídeo produït per RSAnimate que circula per la xarxa. El seu creador és Sir Ken Robinson, un educador, escriptor i conferenciant britànic, expert en assumptes relacionats amb la creativitat, la qualitat de l’ensenyament, la innovació i els recursos humans.

En el vídeo hi trobem una interessant reflexió al voltant del paradigma del sistema educatiu actual.  Ken Robinson ens suggereix que “el sistema educatiu actual va ser dissenyat, concebut i estructurat per a una era diferent” i es que peca “d’excessiva estandardització, les escoles s’organitzen com si fossin fàbriques amb una mentalitat de cadena de muntatge quan hauríem d’anar en la direcció oposada”.

Aquest educador britànic avalua, a més, l’atractiu que té l’educació als nostres temps resumint que el clàssic argument d’estudiar molt per garantir un bon treball ja no es cap garantia en els temps que corren. Finalment, Robinson conclou la reflexió exemplificant l’excés de pensament lineal en depriment del pensament divergent amb un test que demostra que el sistema acadèmic dominant acaba per deteriorar la capacitat d’interpretació divergent dels alumnes per enfilar-los en un sentit convergent i lineal.

Sens dubte, una opinió interessant, progressista i revolucionària la que ens ofereix Sir Ken Robinson en aquest vídeo. Una reflexió que ens vol fer pensar en el paradigma del sistema educatiu actual. Vosaltres, què n’opineu?

Obstacles: Educació enllaunada

Fa uns dies obríem a La Pissarra 2.0 una sèrie que mostra alguns dels més espectaculars i eficients centres educatius d'arreu del món i arribàvem a la conclusió de quant d'important és un bon entorn per encarar amb més garanties el progrés educatiu. Doncs bé, no cal anar massa lluny per veure l'altra cara de la moneda d'aquests edificis. Parlem dels barracons en què molts estudiants de Catalunya estan obligats a fer classe per la indisponibilitat d'un centre en condicions.

Per posar-ne un exemple, a la ciutat de Barcelona hi ha vuit escoles en barracons. Una xifra que afecta al voltant de 1.500 alumnes. En general, la instal·lació d'un col·legi d'aquestes característiques respon a la necessitat de disposar d'un espai per fer classe mentre l'edifici definitiu està en construcció. Espais senzills i mínimament equipats que tenen un esperit provisional. Precisament en aquest punt recau un dels majors greuges que impliquen els barracons, quan la permanència dels alumnes en aquest tipus de centres s'allarga més del previst. I es que estudiar en aquests mòduls implica en moltes ocasions la manca de determinats espais com poden ser biblioteques, gimnasos, laboratoris o un simple pati. Per solucionar aquestes i altres qüestions funciona la Xarxa d'Escoles en Barracots, que va publicar un manifest on resumeix les quatre demandes bàsiques que reclama a l'Administració:

- Que s'asseguri com a premissa la qualitat educativa en totes les fases del procés.

- Que es fixi un termini màxim de 3 anys per a la construcció i posada en servei de l'edifici definitiu.

- Que es planifiquin d'inici el conjunt de les instal·lacions provisionals amb les màximes ampliacions necessàries.

- Que s'articulin sistemes de participació dels pares i mares i de les direccions dels centres amb l'Administració. 

Són quatres punts bàsics que ha d'assegurar l'Administració per poder garantir una educació digna. Tot perquè un espai adequat és fonamental per l'eficient aprenentatge dels alumnes i el seu correcte desenvolupament educatiu. 

Obstacles: Gitanos universitaris

Quants universitaris d'ètnia gitana té l'estat espanyol? Aquesta és una dada que no es pot conèixer per motius constitucionals, però és evident que el poble gitano no gaudeix d'excessiva presència a les aules universitàries. Espanya en general, i Catalunya en particular, són conscients del paper cabdal de l'educació per millorar la inclusió social de totes les cultures i de fet, s'està treballant per eradicar l'absentisme escolar i aconseguir l'èxit escolar dels gitano en l'educació obligatòria. Però trobem a faltar un impuls en la post-obligatòria que camini en direcció a una major afluència de gitanos a batxillerats, universitats i formació professional.

El problema, malgrat tot, no és només del sistema educatiu. La relació mai ha acabat de rutllar i ha comportat un problema que arrosseguem des de fa molts anys. Les famílies gitanes tampoc ho han posat fàcil. En moltes ocasions, aquestes, tenen por que els seus fills s'endinsin en ambients d'educació post-obligatòria. Els motius són diversos: la soledat per falta de companys d'ètnia gitana, la por a la pèrdua de la identitat cultural i en definitiva, que s'allunyin de l'ambient proper i familiar tan important per aquest poble. 

Tot plegat comporta un doble aïllament pels universitaris gitanos: a les respectives aules perquè són els únics d'aquest col·lectiu que hi estudien. I al seu entorn familiar perquè són també els únics que cursen una carrera i afronten uns estudis superiors.

En qualsevol cas, hi ha la positiva sensació que cada vegada trobem més gitanos universitaris (dels quals es calcula que un 80% són dones). Uns alumnes que alhora hauran de ser referents per les noves generacions. Tot per ajudar a trencar tòpics i prejudicis d'una cultura que ha de sumar. El camí fins la plena integració encara és llarg, però s'està caminant a pas ferm.