Família: com superar la gelosia entre germans

Avui us volem recomanar un article molt interessant del diari Ara titulat "10 suggeriments per superar la gelosia entre germans", actualitzat el dia 11/4/11, que reflexiona i aporta 10 propostes per a superar la gelosia entre germans, un sentiment normal i inevitable, molt present a totes les famílies. Us l'adjuntem a continuació:

"El regnat d’un nen dura fins que algú el destrona. L’arribada d’un nou membre a la família, un germanet o una germaneta, pot descol·locar força al que, fins aquell moment, era el més petit de la família. Els pares, a més, també es poden trobar desorientats. “La gelosia no s’ha de passar, sinó que s’ha d’enfrontar” apuntava la psicòloga Neus calleja al reportatge que l’ARA Criatures va publicar el 15 de gener d’enguany dedicat a la gelosia i que duia l’explícit títol ‘Torneu-lo!’. Per aquesta professional, la gelosia “és bo que apareixi, perquè això vol dir que el fill té por de perdre la vinculació afectiva amb els pares, hi ha una bona vinculació, i per això n’és gelós. El que han de fer els pares és afrontar-la fins que el germà gran s’adapti a la nova situació”. El reportatge recollia també 10 propostes per superar amb èxit la nova situació".

• La gelosia no depèn de la diferència d’edat entre les criatures, sinó de la convivència, que depèn del caràcter dels nens i de les pautes educatives dels pares. 
• No fer els mateixos regals als fills, ja que el que demanen és un tracte diferenciat. 
• El dia del naixement, el germà gran pot fer un regal al petit. Però que el nounat també en faci un al germà gran és ridícul, perquè el gran pot preguntar: “Com s’ho ha fet? Quan l’ha anat a buscar?”. 
• Dedicar-los dies exclusius per separat. Anar de passeig un dia sols amb el germà gran i recuperar així la relació que teníeu abans. La pràctica que diu “Anem junts a tot arreu” és un parany, sobretot durant els primers temps desrpés del naixement del segon. 
• Preservar un espai privat de la casa per al germà gran, sobretot si ha de fer deures o estudiar, on el germà petit no pugui fer malbé cap activitat. 
• Si al fill gran li fa gràcia implicar-se en les cures del nadó i demana fer-les, se li poden deixar fer un dia, però no de manera constant ni com a obligació. 
• Quan falti poc temps per al naixement del germà, no és recomanable introduir grans canvis.
• Fer-los entendre que cadascú fa l’aniversari en una data de l’any i que aquell dia un dels dos germans rep regals i l’altre no.
• No comparar-los i, si es fa, no abusar de les comparacions entre germans.
• No recalcar la idea constant que un és el germà gran i l’altre el petit, perquè el gran també és un nen petit.

Obstacles: Ocupació a l'escola Agnès de Sitges

Si la setmana passada us explicàvem els inconvenients que suposa treballar en una escola feta de barracots (http://lapissarra20.blogspot.com/2011/11/obstacles-educacio-enllaunada.html), avui us expliquem les protestes que van tenir lloc aquest cap de setmana a Sitges per aquest motiu.

Es tracta d'unes protestes poc habituals: l'AMPA de l'escola Agnès de Sitges va organitzar unes jornades lúdiques i festives ocupant de manera pacífica i simbòlica els terrenys de Quint Mar, on l'Escola Agnès de Sitges s'hauria d'haver construït l'any 2008, per denunciar que els seus fills porten massa temps estudiant en barracots. En total, es van reunir al voltant de les 200 persones i van comptar amb el suport de l'Associació de Veïns i Propietaris de Quint Mar.

Els 250 alumnes de l'Escola Agnès de Sitges ja fa set anys que fan classe en barracots. Els pares es queixen que si es segueix així hi haurà nens que hauran cursat tota la primària sense unes instal·lacions amb condicions, ja que tenen uns patis molt petits, una aula buida que fa la funció de gimnàs i no tenen biblioteca.

El projecte per la construcció de l'escola està aprovat i adjudicat des del passat 21 d'octubre del 2010. Les famílies consideren que aquest edifici no només beneficia els seus fills, sinó a tota la població de Sitges. Lamenten que es posin excuses econòmiques perquè en temps de bonança tampoc no es va voler iniciar la construcció.

Actualitat: Educació i mobilitat social a Catalunya

Infografia elaborada pel diari El Punt/Avui

"L'educació determina la posició social i és el factor clau per democratitzar les oportunitats" això és el que assegura l'informe Educació i mobilitat social que va presentar ahir la Fundació Jaume Bofill. En aquest estudi es marca amb vermell la importància de l'educació, qualificant-la d'eix determinant que ha permès a les classes més modestes escalar en l'estructura social. En aquest sentit es conclou que gràcies a l'ensenyament s'ajuda a derrocar el mur de la desigualtat d'oportunitats. Les xifres parlen per si soles: de cada 100 persones d'origen obrer, 48 escala fins a classes intermèdies mentre que 15 arriba a graons més alts, com l'escala directiva i professional.

La Fundació Jaume Bofill assevera en l'informe que "tot i presentar una baixa despessa pública social, educativa i de beques, la societat catalana es confirma com una una societat oberta, fluïda i meritocràtica". I es que el sistema d'ensenyament català funciona malgrat que la despessa en educació a Catalunya estigui en un nivells molt més baixos que la mitjana europea (dades al quadre adjunt). 

L'estudi afirma que una major inversió en educació faria créixer encara més la mobilitat social a Catalunya. Així, recomana, s'hauria de treballar en camps com el de la política de beques per seguir promovent l'ascensor social. Tot alhora que adverteix dels perill de les retallades pressupostàries en l'àmbit de l'ensenyament. La crisi, doncs, s'ha convertit en un factor de risc que s'ha de minimitzar si no es vol tornar enrere en matèria de mobilitat social.

Un pas endavant: "L'educació en la societat digital"

La setmana passada es va celebrar la 26a edició de la Semana Monográfica de la Educación, organitzada per la Fundación Santillana. El tema d'enguany ha estat “L'educació en la societat digital”, i les conclusions d'aquest congrés, giren al voltant de la següent idea: l'alfabetització digital pot democratitzar encara més l'ensenyament, però encara estem lluny que aquesta s'acabi d'implementar amb èxit.

Entre els interlocutors d'aquesta Setmana Monogràfica, destaquen Irene Rigau, consellera d'Ensenyament de Catalunya; María Fernanda Campo, ministra d'Educació de Colòmbia; i Javier Rodríguez Zapatero, director general de Google per a Espanya i Portugal; entre molts d'altres. Tots ells van analitzar a fons com s'està duent a terme aquest procés de canvi de paradigma cap a l'escola 2.0. El president del Grupo Santillana i director de les jornades, Emiliano Martínez, va assenyalar que “és inevitable afegir tecnologies a les classes, perquè així funciona el món que ens envolta. De fet, l'única manera que la velocitat del canvi no ens arrossegui és saber manejar les eines digitals”.

El problema és que, a la pràctica, no s'està treient tot el rendiment possible dels mitjans implantats als instituts i escoles. “Els alumnes estan sovint més formats que els seus mestres”, va reconèixer un dels docents participants la Setmana Monogràfica. Una altra professora de l'institut madrileny Eijo y Garai afegia: “El sistema educatiu està massa mancat de recursos com perquè l'alfabetització digital funcioni. La manca de personal no ens permet tenir coordinadors TIC, la majoria de material arriba tard, és antic i no funciona”.

Per altra banda, el model 1x1 (un ordinador per alumne), si bé és cert que permet una major autonomia a l'estudiant en l'ús de les TIC, l'expert de la Unesco i redactor del document bàsic de les jornades, Francesc Pedró, assegura que la seva acollida és sovint “més aviat tèbia”. Diu que la inversió que requereix no s'equipara al profit que se'n treu.

Amb tot, la XXVI Semana Monográfica conclou que les TIC permetran una major democratització de l'educació, però encara queda molta feina per fer i molts errors per corregir. 

Entrevista: Sergio González, estudiant de beca Séneca que aquest any cursa periodisme a la UAB

Per començar, com està anant l'experiència Séneca? Com van aquests primers mesos estudiant a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)?

A grans trets estic content i em trobo còmode. La universitat té unes instal·lacions adequades i l'ambient de treball és distès i acollidor.

Ets de Burgos, vas estudiar tres anys a Bilbao i ara has decidit fer el darrer curs de periodisme a Barcelona. Què et motiva per moure't tant? 

La cerca d'oportunitats, sens dubte. En el nostre futur ofici, el periodisme, s'ha d'aspirar el més alt possible en l'àmbit professional i procurar trobar les majors sortides possibles. A les grans ciutats les possibilitats de trobar un futur professional d'acord al meu ideal incrementen. A més, crec que sortint fora de casa i coneixent indrets diferents s'aprèn molt i un mateix es fa més fort.

Hi ha algun motiu concret pel qual hagis escollit una beca Séneca en lloc de marxar d'Erasmus fora d'Espanya?

M'agrada el país on visc i penso que no és necessari sortir a l'estranger per conèixer noves cultures. En una ocasió vaig arribar a sol·licitar anar-me'n a Suècia, però no m'ho van concedir. En tot cas, estic molt satisfet amb els moviments que he realitzat durant els meus estudis.

Després d'aquest inici de curs, has trobat moltes diferències entre la Universidad del País Vasco (UPV) i la UAB.

Sí. Crec que les diferències entre les universitats són sempre paleses. A la UPV tenia totes les classes en castellà, a una facultat reformada i amb un altre tracte. És una qüestió cultural. Aquí tinc les classes en català, amb més mitjans audiovisuals que allà i un altre ambient. No té res a veure. No crec que cap de les dues s'hagi de qualificar com a millor o pitjor, simplement són diferents.

Per a un estudiant com tu, el canvi més important d'una universitat a una altra en quin sentit es percep? En l'estil de docència, en l'administració i gestió del centre o en els propis companys de classe?

L'idioma marca molt, això és clar. La docència, sota el meu punt de vista, és millor la de la UAB. Més precisa, més especialitzada i s'aprofunditza més. L'administració, aquí, també treu millor nota, no estic acostumat a disposar d'una oficina de gestió acadèmica disponible tots els dies amb un ampli horari. Sobre els companys de classe, seria cínic no admetre que m'ha costat una mica més del que esperava, però en aquest moment, amb tan sols dos mesos aquí, puc afirmar que la gent és acollidora.

Ets quatre anys més gran que la generació de la majoria dels estudiants amb els qui comparteixes classe. Notes la diferència, et condiciona en algun sentit?

Es nota en alguns aspectes. La maduresa en aquestes edats té un punt que marca, tot i que penso que no és determinant.Tot va lligat a la personalitat de cadascú. Jo no tracto ni considero a ningú d'una forma o una altra  en funció de la seva edat, crec que seria un error gravíssim. S'ha de conèixer, interessar-se i després treure les teves pròpies conclusions sense que l'edat condicioni com a prejudici.

Explica'ns com funciona una beca Séneca per a estudiants universitaris.

En primer lloc s'ha de saber diferenciar entre ser alumne d'intercanvi i Séneca. L'alumne d'intercanvi s'acorda entre universitats. Es por ser alumne d'intercanvi sense beca Séneca. Si t'accepten estudiar a una altra universitat, pots sol·licitar la beca. La seva durada és d'un curs sencer i t'ajuden econòmicament amb 500 euros mensuals. Si vols que te la concedeixin has de tenir una bona nota mitja i va en relació al nombre de sol·licituds requerides. En el meu cas, no he tingut problemes per aconseguir-la, encara que sí que haig de dir que la burocràcia per entregar i enviar tot el necessari ha estat poc menys que un calvari.

A nivell personal, i comptant amb la teva experiència, creus que està ben organitzat el sistema de beques Séneca?

La meva experiència diu que l'ajuda econòmica és important i s'agraeix, però la paperassa burocràtica és excessivament complicada. A més, t'exigeixen anar a totes les classes i altres requisits, que tot i que a vegades ni ho miren, em semblen una mica extravagants. Per altra banda, trobo bé que s'exigeixi matricular-se a una sèrie de crèdits i aprovar-los, perquè la beca és una ajuda, un premi per aquelles persones que cerquen noves experiències i que s'ho han guanyat amb el treball i l'esforç dels anys anteriors.

Combines els estudis amb una ocupació laboral. És una necessitat en cas d'estar de Séneca? Comptaves amb treballar abans d'arribar a Barcelona?

Home, amb 500 € al mes pots intentar arribar molt justet a final de mes i tenint en compte que la beca s'ingressa trimestralment, és difícil. Un dels motius pels quals vaig decidir desplaçar-me és perquè tenia una oferta laboral en cas de venir a Barcelona. Tenint això amarrat ja disposava d'una font d'ingressos fixa i juntament amb la beca, puc viure de manera independent amb els meus propis recursos. Una cosa que s'agraeix.

Com a castellanoparlant, t'ha suposat algun problema el fet que la llengua vehicular de l'educació a Catalunya sigui el català? 

Un problema sí que ha estat, sobretot al principi. Aquí a Catalunya, a la UAB, la immensa majoria de les classes s'imparteixen en català, i jo no l'havia escoltat ni parlat mai. No obstant això, durant l'estiu vaig empapar-me de les coses bàsiques del català per no venir de zero. La veritat és que no és un idioma que resulti complicat per a parlar i entendre. En aquests dos mesos he après moltes coses d'entendre totes les classes i converses sense massa problemes. Al País Basc, com dèiem abans, les coses van ser diferents ja que totes les classes eren en castellà, perquè així ho vaig triar. A més, l'idioma propi no està tan estès com aquí, probablement per la dificultat que implica dominar-lo.

Família: La Setmana de la Ciència

Aprofitant que del 18 al 27 de novembre se celebra la 16ena edició de la Setmana de la Ciència, us volem recomanar alguna activitat per aquest cap de setmana. Per exemple, aquest dissabte dia 26 podeu assistir a la segona ExpAliments, una festa que té per objectiu aprofundir sobre els aliments i la nutrició, així com experimentar amb ells. Per a fer-ho s’organitzaran, durant tot el dia, experiments en directe, jocs, tallers i altres activitats familiars. Hi haurà, per exemple, un taller per intentar esbrinar l’índex de massa corporal; un altre que donarà a conèixer les experiències olfactocromàtiques, sobre la tècnica de l’esterificació, també s’ensenyarà a escollir un esmorzar saludable, etc. El públic més petit podrà veure espectacles de titelles, jugar amb els jocs de taula dissenyats per estudiants de Nutrició Humana i Dietètica o llegir contes.

L’ExpAliments tindrà lloc aquest dissabte de 10.30 h a 14.30 al campus de l’Alimentació de Torribera (UB), a Santa Coloma de Gramenet. L’activitat s’emmarca dins la Setmana de la Ciència, una iniciativa coordinada per la Fundació Institució Catalana de Suport a la Recerca.

Obstacles: Educació enllaunada

Fa uns dies obríem a La Pissarra 2.0 una sèrie que mostra alguns dels més espectaculars i eficients centres educatius d'arreu del món i arribàvem a la conclusió de quant d'important és un bon entorn per encarar amb més garanties el progrés educatiu. Doncs bé, no cal anar massa lluny per veure l'altra cara de la moneda d'aquests edificis. Parlem dels barracons en què molts estudiants de Catalunya estan obligats a fer classe per la indisponibilitat d'un centre en condicions.

Per posar-ne un exemple, a la ciutat de Barcelona hi ha vuit escoles en barracons. Una xifra que afecta al voltant de 1.500 alumnes. En general, la instal·lació d'un col·legi d'aquestes característiques respon a la necessitat de disposar d'un espai per fer classe mentre l'edifici definitiu està en construcció. Espais senzills i mínimament equipats que tenen un esperit provisional. Precisament en aquest punt recau un dels majors greuges que impliquen els barracons, quan la permanència dels alumnes en aquest tipus de centres s'allarga més del previst. I es que estudiar en aquests mòduls implica en moltes ocasions la manca de determinats espais com poden ser biblioteques, gimnasos, laboratoris o un simple pati. Per solucionar aquestes i altres qüestions funciona la Xarxa d'Escoles en Barracots, que va publicar un manifest on resumeix les quatre demandes bàsiques que reclama a l'Administració:

- Que s'asseguri com a premissa la qualitat educativa en totes les fases del procés.

- Que es fixi un termini màxim de 3 anys per a la construcció i posada en servei de l'edifici definitiu.

- Que es planifiquin d'inici el conjunt de les instal·lacions provisionals amb les màximes ampliacions necessàries.

- Que s'articulin sistemes de participació dels pares i mares i de les direccions dels centres amb l'Administració. 

Són quatres punts bàsics que ha d'assegurar l'Administració per poder garantir una educació digna. Tot perquè un espai adequat és fonamental per l'eficient aprenentatge dels alumnes i el seu correcte desenvolupament educatiu.