Obstacles: Stop a les aules

La vaga del 17-N aturarà l'activitat a bona part de les classes universitàries

A una setmana vista del 17-N, la Plataforma Unitària en Defensa de les Universitats Públiques (PUDUP) segueix treballant per preparar la vaga universitària del proper dijous. L'objectiu d'aquesta serà aplegar a professorat, investigadors, treballadors de l'administració i  estudiants en una jornada que serveixi per protestar en contra les retallades impulsades per Ensenyament. Està previst que en  menor o major mesura, aquesta convocatòria de vaga aturi l'activitat normal a les aules universitàries tot depenent del seu seguiment.

En un mateix sentit, una de les universitats implicades en la vaga del proper 17 de novembre tampoc haurà viscut una jornada normal avui dijous dia 10. Estem parlant de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on s'organitza una Festa Major. Aquesta celebració no gaudeix de caràcter oficial des de que l'any 2009 els òrgans gestors de la UAB van deixar de participar en la seva organització. Malgrat tot, la festa continua esdevenint-se amb certa normalitat i en alguns casos acaba per afectar al horari acadèmic habitual amb la suspensió d'algunes classes. 

La FM UAB ha tingut un record per la vaga de la setmana que ve

Actualitat: Noves assignatures per fomentar l'esperit emprenedor

Les escoles catalanes introduiran dues noves assignatures a quart d'ESO i Formació Professional a partir de l'any que ve per fomentar l'esperit emprenedor dels alumnes. Aquesta mesura s'inclou dins del programa "Catalunya, escola d'emprenedors" que va aprovar ahir el Govern. 

El programa pretén inculcar una cultura emprenedora des de Infantil i Primària, a partir de la introducció a conceptes econòmics bàsics, fet que a Secundària i Formació Professional es convertirà en una assignatura optativa: "Orientació professional i iniciativa emprenedora". Així mateix, durant tota l'etapa obligatòria, diverses entitats com Cecot, Femcat o Pimec col·laboraran amb els escoles. També es promouran xerrades d'emprenedors que serveixin com a exemples als alumnes. 

En el cas de la Formació Professional, el programa "Catalunya, escola d'emprenedors" també preveu posar en marxa el programa pilot "L'empresa a prop" per incentivar els alumnes a iniciar nous projectes. Els millors projectes realitzats pels alumnes seran guardonats amb microcrèdits per tal que es puguin materialitzar. 

La Consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va dir ahir en roda de premsa que l'esperit emprenedor "és una actitud i una aptitud". La consellera va explicar que aquesta iniciativa, a més de beneficiar l'economia catalana a llarg termini, també beneficiarà els alumnes en el pla personal: "L'esperit emprenedor també resulta útil en l'experiència quotidiana, a nivell personal i social", va assegurar Irene Rigau. 

Un pas endavant: la Bressola, un nou sistema d'immersió lingüística

La Bressola és una associació cultural creada a Perpinyà l’any 1976 per a promoure una xarxa d’escoles que practiquin la immersió lingüística en català a la Catalunya del Nord, una zona en què el català és quasi bé testimonial. Amb aquest objectiu, el primer centre que es va obrir va ser a Sant Galdric (Perpinyà) el setembre del 197, seguit d’altres al Vernet, Nils, Prada, El Soler, etc. Es tractava de le sprimeres escoles catalanes dels temps moderns a la Catalunya del Nord. Aquest creixement en el nombre d’escoles de La Bressola es va produir després que el 1995, any clau per aquesta associació cultural, se signés un conveni amb l’estat que acceptava el català com a llengua vehicular. 

Totes aquestes escoles estan inspirades en les SEASKA (escoles d’Iparralde, del País Basc), i difonen un sistema educatiu actiu i vertical, en què en una mateixa classe hi ha alumnes de diferents edats, amb l’objectiu que s’enriqueixin culturalment els uns amb els altres. Aquesta associació concep el català com una llengua socialitzadora, que cal aprendre i aplicar a la vegada. Des del 1976, doncs, les escoles de la Bressola han lluitat per la immersió lingüística, han aconseguit demostrar, als seus alumnes, que aprendre el català a la Catalunya Nord és necessari, que la seva no és una llengua estrangera. 

Entrevista: Gloria Dorado, mestra d'Educació Primària

Gloria Dorado, 28 anys. Mestra especialitzada en educació primaria. Cap d'estudis de l'Escola Teresa Claramunt de Sabadell.

Quan et sorgeix la convicció de ser professora? Per tu, l’ensenyament és una vocació?

Sempre m'han agradat molt els nens. De fet, tinc 6 nebots i el paper que desplego com a tieta va ser un gran punt a favor a l'hora de reflexionar sobre cap a on volia orientar la meva formació. En un altre sentit, també és cert que les necessitats que exigeix la societat actual, sobretot pel que fa a l'educació i els valors humans, va ser un aspecte determinant a l'hora de decantar-me per l'àmbit de l'educació. Per a mi és una gran satisfacció contribuir directament en el creixement del nen com a persona i tenir un paper tan important en el seu desenvolupament. En resum, considero que l'educació és quelcom vocacional, però també cal una formació adequada.

Quin camí has seguit, i com ha anat, per arribar on ets ara?

Vaig ser molt afortunada, ja que vaig començar a treballar al poc temps d'acabar la carrera. Vaig cobrir una substitució, com a tutora, durant tot un curs escolar a una mateixa escola. Aquell mateix any vaig preparar-me les oposicions i el resultat va ser immillorable: vaig aprovar i directament vaig entrar a treballar amb una plaça provisional durant 2 anys en una altre centre de la ciutat. I fa 2 anys, quan estava a punt d'acceptar la incorporació a l'escola on tinc la meva plaça definitiva, es va presentar l'oportunitat d'ocupar el càrrec de cap d'estudis a la primera escola on havia treballat. I, sense rumiar-ho gaire, vaig llençar-me a la piscina, fins al dia d'avui.

 

En els anys que portes de professora, has notat canvis d’algun tipus en els alumnes? I a nivell d’administració de les escoles?

Només porto 6 anys treballant en la docència, però és evident que, amb el pas del temps, la conducta dels nens ha patit un canvi notable. Sovint, els mestres amb més anys d'experiència consideren que, actualment, hi ha més casos d'indisciplina i falta de respecte de l'alumnat envers la figura del mestre/a. Personalment, no puc explicar les causes d'aquest fet, però crec que aquí juga un paper molt important la visió i opinió que té la família envers l'escola. En general, penso que la nostra societat no només està patint una crisi econòmica, sinó també, i el que és més preocupant, una crisi de valors.
 

Actualment ets cap d’estudis del teu centre. Com valores aquesta experiència i que implica aquest càrrec?

Valoro  molt positivament aquesta experiència, sobretot perquè m'ha aportat una visió més global del funcionament i l'organització d'una escola d'infantil i primària, visió que les quatre parets de l'aula difícilment et dóna. Per aquest motiu, penso que tothom hauria de formar part de l'Equip Directiu, com a mínim una vegada al llarg de la seva vida professional. És cert que aquest càrrec implica un nivell molt important de responsabilitat, maldecaps i preocupacions, així com un increment de feina i temps per dur-lo a terme, però amb ganes i il·lusió tot és possible.

En definitiva i si haig de triar, em quedo amb la part positiva, amb l'enriquiment personal i professional que ha significat aquesta experiència per a mi.

A mig-llarg termini hi ha algun projecte en concret que et plantegis?

Sí, el proper curs m'agradaria fer un màster en Pedagogia Terapèutica i, en un futur, si és possible, treballar com a educadora en una aula hospitalària.

L’educació és una de les matèries que s’està veient afectada per la crisi. Com estàs vivint el context actual de retallades? Què en penses?

En general, algunes de les mesures que el govern ha anat adoptant al llarg dels darrers anys, únicament han generat indignació entre el col·lectiu de mestres: retallada de plantilles i, en contrapartida, augment de ràtios, increment de les hores docents, retallada pel que fa a la dotació en despeses de funcionament, canvis en el calendari escolar, supressió de subvencions, la incorporació i posterior supressió de la sisena hora a Primària, baixes no cobertes des del primer dia...

És a dir, hem viscut un seguit de canvis continus que no estan aportant estabilitat al nostre sistema d'educació actual. Esperem que vinguin temps millors.

Un dels ajustos que està perjudicant als professors és la reducció de professionals. Es convoquen menys places a les oposicions i els docents han de fer més hores. Personalment ho estàs patint? Penses que es necessitarien més professors?

Aquest curs escolar, amb la retallada de plantilles i la supressió de la sisena hora, molts mestres substituts i interins estan tenint moltes dificultats per trobar feina a les escoles. Per compensar aquesta manca, el Departament ha incrementat en una el nombre d'hores docents respecte el curs passat: en el nostre cas, ara fem 24 hores lectives i 6 de permanència al centre (no docents) per a la realització de reunions de coordinació, etc. Fins ara, fèiem 23 hores lectives i 7 no docents.

D'altra banda, cal dir que amb més mestres es podrien fer més desdoblaments, els alumnes amb més dificultats podrien estar millor atesos i, en definitiva, la resposta a les necessitats dels infants podria ser de millor qualitat, però, actualment, no ens queda més remei que adaptar-nos a aquesta situació i, no per això, hem de perdre les ganes i la il·lusió per la nostra feina.

Família: cinema familiar sobre els drets humans

Aquest cap de setmana comença el Cicle de Cinema sobre els Drets Humans 2011-2012 als Cinemes Alexandra de Barcelona. Es tracta d’una proposta educativa adreçada als centres escolars, que va engegar l’any 2000 l’Institut d’Educació i la Regidoria de Dona i Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona. Per segon any, a més, aquest projecte també s’obre a les famílies i les convida a participar en una proposta que pretén potenciar, a partir del visionat de diferents pel·lícules, la reflexió al voltant dels drets individuals i col·lectius dels infants.

Abans de cada projecció hi haurà una petita presentació sobre el film i els drets dels infants que hi seran presents. Aquest dissabte i el següent, a les 11 hores es podrà veure Viatge Màgic a Àfrica, una pel·lícula de Jordi Llompart recomanada per a nens i nenes a partir de 6 anys. El llargmetratge tracta del viatge màgic que viu una nena de deu anys, la Jana, per l’Àfrica, de com la marcarà per sempre. Parla de la imaginació, l’amistat, l’amor, la passió i la natura.

I els diumenges 6 i 12 de novembre, al mateix cinema Alexandre es projectarà la pel·lícula japonesa El meu veí Totoro.

Obstacles: La dislèxia

Si ahir a La Pissarra 2.0 vam explicar el nou protocol que ha presentat Ensenyament per detectar la dislèxia, avui toca aprofundir amb més detall en aquesta problemàtica. I es que segons estudis recents, entre un 4% i un 10% dels alumnes de Catalunya pateix aquest trastorn. Una dislèxia que s'ha convertit en un dels principals obstacles d'aprenentatge que trobem a les aules.

A grans trets, entenem per dislèxia aquell problema a l'hora d'aprendre a llegir que pateixen alguns nens i nenes. És a dir, aquell trastorn que afecta a l'aprenentatge de la lectura i conseqüentment a l'habilitat en l'escriptura. Una afecció que implica alumnes que tenen un coeficient intel·lectual, i una situació física i psíquica ordinària i normal.

Des del moment que assumim la comprensió lectora i la capacitat escriptora com a vehiculitzadors fonamentals de l'ensenyament, ens adonem del greu perjudici que suposa patir dislèxia per aconseguir un eficient desenvolupament educatiu. A més, a les dificultats d'aprenentatge cal sumar-hi altres conseqüències de caràcter social i relacional. Així doncs, en molts casos els nens i nenes dislèctics despleguen un tarannà característic fomentat pels seus mals resultats escolars. Aquí ens trobem amb conductes com parlar molt a l'aula, barallar-se o no atendre a classe.

En aquest darrer punt, precisament, cal fer esment en la importància de localitzar els casos de dislèxia per tal d'evitar situacions en què es pugui titllar a l'alumne de poc treballador sense ser conscient del seu trastorn. Argument que es suma a la transcendència de la detecció precoç com a garant d'un millor futur acadèmic i social.

Aquí rau el valor de protocols de detecció de dislèxia com el que ha engegat recentment la Conselleria d'Ensenyament, de la mateixa manera que altres iniciatives com la implantació d'exàmens especials a la selectivitat. Ajudes, en definitiva, que han de dirigir-se a una major comprensió del trastorn de la dislèxia.

Actualitat: Protocol per detectar la dislèxia a les aules

Ensenyament va presentar la setmana passada un protocol de detecció de la dislèxia per als professors catalans. Es tracta d'un document elaborat juntament amb el Col·legi de Logopedes de Catalunya que té com a objectiu la detenció precoç de la dislèxia entre els alumnes des dels sis anys fins a Batxillerat i Formació Professional.  Així mateix, aquest protocol, que s'emmarca dins del pla de lluita contra el fracàs escolar, té com a objectiu la promoció de l'atenció als alumnes amb dislèxia. 

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va recalcar aquest divendres que sovint la gravetat de les dificultats amb què es troben els alumnes dislèxics depèn de la qualitat i la precocitat amb què s'hagi tractat l'alumne. És per això que la detecció precoç és clau per evitar el fracàs escolar. 

La dislèxia és un trastorn de l'aprenentatge i aquells que la pateixen tenen problemes en la lectura i l'escriptura. Les primeres manifestacions de la dislèxia acostumen a presentar-se als dos anys associades a trastorns fonològics, que es mostren amb una mala vocalització. Segons alguns estudis, aquest trastorn de l'aprenentatge afecta actualment entre el 4% i el 10% de l'alumnat. 

Demà, a la nostra secció "Obstacles", tractarem la dislèxia a fons.