lunes, 16 de enero de 2012

Entrevista: Fèlix Elbaile, creador d'El blog del Pedagog

"L'educació s’ha convertit en un magnífic camp de batalla política on cap dels nostres partits polítics s’ha pogut resistir a la temptació de ficar les urpes per tal de poder transformar la societat a la seva imatge i semblança"

El pedagog Fèlix Elbaile



Per començar quan i per què decideixes crear El blog del Pedagog?

El blog del Pedagog comença un 21 de maig de l’any 2006 i el per què és la suma de diverses coses: posar en pràctica el que havia llegit sobre els  blogs, saber si seria capaç de fer un blog mínimament atractiu, ser un punt de trobada per la gent del món de l’educació, tenir un espai públic on poder dir la meva, etc.

Quins objectius persegueix aquest bloc?

L’objectiu inicial del blog queda recollit en el subtítol inicial que és “Opinions lliures, però respectuoses, sobre temes d’educació, política i de caire social”. Posteriorment, vaig introduir d’altres com és recollir i enllaçar allò que considero important pels professionals de l’ensenyament i del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC); un altre propòsit és recollir els punts més destacats referits a l’educació dels programes electorals dels partits polítics quan s’apropen unes eleccions i, per últim, facilitar un lloc on qui vulgui pugui publicar coses referents a l’educació.

Quins continguts en matèria educativa hi has anat tocant, des de la teva perspectiva pedagògica, durant la teva experiència com a blogger?

He anat tocant de tot, no crec que es pugui dir que sóc monotemàtic ni molt menys. Ara bé, els temes que toco sempre són temes dels quals estic ben informat i sóc prou coneixedor per la meva experiència professional. Intento defugir de les reflexions immediates i poc meditades com sovint veiem que fan els mitjans de comunicació, per exemple, en temes com l’informe Pisa o d’altres on s’informa i es debat a cop de titular.

A la capçalera de la pàgina escrius “opinions lliures, però respectuoses, sobre temes d’educació, política i de caire social”. A partir de què decideixes publicar? Quines fonts d’informació prioritzes?

Decideixo publicar a partir de veure que les notícies sobre l’educació i l’ensenyament en els mitjans de comunicació sempre són males notícies i que s’agafen per la vessant escandalosa i espectacular. Sé que sóc un gra de sorra en aquesta platja de mitjans de comunicació però no per això volia deixar de contribuir a donar un altre, un més, punt de vista diferent sobre el tema educatiu. Prioritzo les fonts originals com són el DOGC, els estudis, els informes, els professionals de l’educació, l’experiència que et dóna la teva professió, ..... poques vegades els titulars dels mitjans de comunicació.

Amb més de cinc anys i mig d’experiència en el món dels blocs, quins consells oferiries als joves interessats en educació que vulguin entrar en aquest àmbit de la comunicació sobre l’àmbit educatiu?

Jo els hi diria que fer un bloc sobre qualsevol tema és un molt bon exercici per a ells mateixos ja que des de posar el títol d’aquest a escriure una entrada rere una altra implica tot un procés que va des de la informació sobre el tema, passant per la comprensió d’aquest i arribant a l’elaboració simple de l’escrit que vols publicar. Si ets un estudiant fer un bloc és un magnífic exercici de classe.

Ja fa temps que aportes les teves opinions sobre l’educació. Penses que en la societat d’avui en dia hi ha prou reflexió al voltant d’aquest tema?

No, i cada vegada menys. Ja he dit abans que ens informen a cops de titulars espectaculars. A mi em sorprèn molt quan es fan públics informes com el Pisa i als pocs minuts ja s’està dogmatitzant i pontificant sobre els seus resultats. M’ha passat diverses vegades que quan jo me l’he acabat de llegir i d’entendre’l ja havien passat uns quants dies i allò ja no era notícia i que les conclusions eren diferents a les dels titulars dels mitjans de comunicació.

I no només no n’hi ha prou reflexió sinó que l’educació s’ha convertit en un magnífic camp de batalla política on cap dels nostres partits polítics s’ha pogut resistir a la temptació de ficar les urpes per tal de poder transformar la societat a la seva imatge i semblança.

A nivell genèric, com veus el panorama educatiu actual? I cap a on creus que s’està caminant?

El veig molt desorientat i polititzat. No és de rebut tenir noves lleis cada dos per tres. Fa temps que dic que l’educació li serveix al poder per tenir entretinguts i distrets d’altres problemes més greus a la gent, hem arribat a la versió moderna de  l’antic “panem et circenses” dels romans i mentre ens barallem pels temes educatius ens esclaten al nostre voltant les bombolles immobiliàries, el sistema bancari, el sistema sanitari, el teixit industrial i de serveis, etc.

Crec que ens encaminem cap un ensenyament menys sofisticat des del punt de vista de voler fer moltes coses i cap a una professionalització més gran per tal que l’ensenyament, sobretot el secundari, deixi de ser un refugi de gent rebotada d’altres sectors. A nivell directiu cal la incorporació de gent preparada per aquestes tasques i anar substituint a aquells que moltes vegades fan una direcció insulsa i que no afegeix cap valor a la dinàmica del dia a dia.

Penses que el canvi de govern generarà grans canvis en el món educatiu? S’està parlant del batxillerat de tres anys, la llibertat en l’elecció del centre educatiu, potenciar bilingüisme castellà – anglès (trilingüisme en les Comunitats Autònomes amb llengua pròpia), canviar el sistema d’oposicions per als professors, etc. 

N’estic convençut que el govern del Partit Popular voldrà fer i farà grans canvis en el món educatiu, és més, estic d’acord en que s’han de fer grans canvis però... si aquests no són consensuats amb la resta dels partits polítics a la que hi hagi un canvi de partit en el govern tornaran a desfer el que s’hagi fet. Així portem més de trenta anys. El món educatiu i de l’ensenyament necessita d’un marc legal bàsic i estable el temps.

Aquests són els canvis que sembla que impulsarà el govern. Personalment, què creus que s’hauria de treballar per ser un país educativament més eficient?

A banda d’un marc legal bàsic i estable en el temps, la professionalització de les direccions escolars és fonamental i urgent així com la formació i selecció dels nous docents. Un altre aspecte a tenir en compte és decidir d’una vegada per totes quins són els continguts i les competències bàsiques que han d’adquirir els nostres alumnes i deixar de banda tanta parafernàlia addicional que s’està fent avui dia. L’escola no pot ser el receptor i dispensador de totes aquelles necessitats que la societat i els pares són incapaços de fer per si mateixos. En els ensenyaments obligatoris s’haurien de treballar bàsicament els aprenentatges instrumentals.

Tot plegat en un context de retallades que també afecten aquest àmbit quan l’educació ha de ser la major inversió per a un futur millor...

És cert que l’educació ha de ser una de les més grans inversions per a un futur millor però ... compte! Hem d’invertir en funció del país que tenim i en funció de la seva realitat social i econòmica. No sempre per ficar-hi més diners tindrem més bons resultats, no tot sempre és una qüestió de diners. Moltes vegades es fa més i amb millors resultats quan es treballa de forma coordinada i per objectius concrets i mesurables. Ens hem perdut moltes vegades en grans objectius poc mesurables i que comportaven unes grans despeses econòmiques.

Captura de pantalla de la pàgina El blog del Pedagog

4 comentarios:

  1. Una entrevista molt interessant! Té molta raó amb això de que l'educació està massa polititzada... una llàstima!

    ResponderEliminar
  2. Moltes gràcies Robert. Doncs sí, un país no pot ser eficient educativament parlant si cada canvi de color a l'executiu comporta una reforma de la llei educativa. S'hauria de treballar en favor a un acord global per a un model més rigorós i estable.

    ResponderEliminar
  3. Tota l'entrevista, molt interessant, la seva publicació molt encertada, i felicito en Fèlix pel seu interessant bloc.

    En l'aparat de l'entrevista en què parla dels futurs canvis legals que ens esperen, subscric plenament la seva afirmació de que "el món educatiu i de l’ensenyament necessita d’un marc legal bàsic i estable el temps"; però jo hi afegiria amb la intervenció i guiatge per part dels pedagogs, intervenció de la que, des de la "Llei Moyano" de 1857 (des de llavors se n'han promulgat fins a vuit, inclosa la LEC), les nostres lleis n'estan molt mancades. Sense voler polemitzar, hi ha un excés de normativització, i massa ingredients, mal entesos, de psicologisme.

    Cal que els pedagogs fem sentir d'una vegada amb força la nostra veu, basada en la ciència pedagògica i en l'experiència pedagògica, les dues.

    ResponderEliminar
  4. Moltes gràcies per la teva aportació, Xavier. Sempre és interessant escoltar les veus expertes, i més en el camp de les polítiques educatives, on sovint no es tenen prou en compte...

    ResponderEliminar