Entrevista: Eulàlia Sànchez, directora de l'Escola de Música Creu Alta de Sabadell

"L'ensenyament musical té un tractament absolutament atípic dins del sistema educatiu"

L'Eulàlia Sànchez és professora superior de pedagogia musical, professora superior de solfeig i teoria de la música, professora de piano i Diplomada en pedagogia musical "Edgar Willems". Des de molt jove va tenir clar que es volia dedicar a la música, però d'una manera altruista: donant-la a conèixer als més petits i formant els més grans. A partir d'aquestes inquietuds va néixer l'escola que dirigeix actualment, que després de 27 anys s'ha convertit en una de les escoles de música privades més grans de Sabadell.

Quants anys fa que et dediques a la pedagogia musical?

Vaig començar als 14-15 anys fent d'auxiliar a una escola de música. En aquella època vaig començar a compaginar els estudis amb l'ensenyament als més petits i fins ara, és a dir 30 anys... en tinc 45!

Actualment dirigeixes l'Escola de Música Creu Alta de Sabadell. Per què vas decidir començar un projecte propi?

Perquè em permetia desenvolupar un projecte pedagògic personal i fer-ho a la meva manera. Vaig començar fent classes particulars a casa meva. Poc a poc aquest projecte va anar creixent d'una manera natural fins a convertir-se en l'escola. 

Quina importància té la música en el procés educatiu dels infants?

La música és un llenguatge, és una forma de comunicació. És important per als infants i per a tothom en la mesura que quan ens expressem musicalment desenvolupem una gran quantitat d'aspectes musicals (ritme, afinació, oïda...), però també personals: sensibilitat, concentració, agilitat de lectura, memòria, coordinació motora... També desenvolupem aspectes socials, com pot ser el treball en equip. 

A la vostra escola els nens poden començar a fer música des dels tres anys. Com s'introdueix la música, que implica conceptes força abstractes, a nens tan petits?

A aquesta edat la música l'iniciem a través del moviment, del joc, un joc adreçat a treballar els fonaments musicals bàsics (ritme, oïda, afinació...). Els nens no són conscients dels conceptes musicals que estan aprenent, però els estan interioritzant. Quan són més grans, posem noms a aquests conceptes, els teoritzem.

També feu classes per adults. Què aporta a la gent gran l'aprenentatge musical?

En el cas dels adults, es tracta d'una activitat que els aporta una nova forma de poder expressar-se i de compartir aquesta experiència amb altres persones. Evidentment, igual que els petits, també treballen aspectes musicals i motrius, encara que a un altre ritme. 

Què en penses de la formació musical que es dóna a les escoles? És suficient?

Si l'ensenyament en general ja pateix unes mancances evidents, la música és la "nena pobre", és a dir, no hi ha una planificació clara, concreta i estable de les habilitats musicals que els alumnes han d'assolir (cada mestre fa la guerra pel seu compte), falta formació dels docents, falten mitjans... segueixo?

Durant la teva llarga experiència en l'educació musical, quina són els canvis més grans que has pogut observar?

Destacaria, com en la resta d'ensenyaments, una menor capacitat de treball i d'esforç dels actuals alumnes que, a més, es veu agreujada en molts casos per un excés d'activitats extra-escolars que fa que observem nens i nenes estressats des de ben petits. Això comporta que cada vegada apareguin més patologies, com ara el TDA-H (Trastorn del Dèficit d'Atenció, lligat sovint a la hiperactivitat). 

Actualment, creus que el fet d'estudiar i de dedicar-se a la música gaudeix del reconeixement que li correspon?

Crec que no. Sota el meu punt de vista, la manca de regulació existent fa que l'ensenyament musical tingui un tractament absolutament atípic dins del sistema educatiu. 

Família: Concerts familiars al Palau

El Palau de la Música Catalana inaugura aquest diumenge 20 de novembre una nova temporada del cicle 'Concerts familiars al Palau'. Sota aquest nom s'amaga una sèrie de concerts per facilitar l'experiència musical compartida entre pares, fills, avis, nets i germans. En definitiva, un conjunt d'espectacles que amb l'aixopluc de la música permeten que la família gaudeixi d'una lúdica i educativa experiència. 

Organitzat per la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, la seva directora, Mariona Carulla, destaca que els espectacles d'enguany han estat pensats perquè la música interaccioni amb altres formes d'expressió artística com la dansa, el teatre, la poesia o les arts plàstiques amb l'objectiu de potenciar la curiositat, la sensibilitat, la imaginació i la creativitat dels petits i grans. 

Obre la temporada aquest diumenge l'espectacle 'La volta al món amb 80 instruments de percussió', destinat als nens a partir de 4 anys. Amb tot, els més petits de la casa també tindran la seva part del pastís amb altres funcions classificades per a nadons de 0 a 12 mesos, nens d'1 a 2 anys, i a partir de 2 anys i 3 anys. Tot per completar una bonica experiència familiar amb la música com a centre vertebrador. 

Obstacles: 17-N, vaga i manifestacions estudiantils

                 

Aquesta tarda milers d’universitaris catalans s’han manifestat pels carrers del centre de Barcelona en protesta per les retallades del govern de la Generalitat. Els joves s'han concentrat a la plaça Universitat i després de recórrer el carrer Pelai, han baixat per la Rambla per enfilar fins a la plaça Sant Jaume, abans de pujar Via Laietana i acabar a la plaça de Catalunya. La manifestació ha estat presidida per una pancarta amb el lema L'educació és el futur. Defensem-la. Durant la protesta els estudiants han cantat consignes contra les retallades i han denunciat que el govern vol augmentar les taxes i dur a terme acomiadaments amb l’objectiu de “privatitzar” les universitats.

La manifestació ha estat el punt final de la jornada de vaga d’estudiants, treballadors, personal administratiu i professors d’aquest dijous a les universitats de catalanes. Aquesta ha estat convocada per la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP), coincidint amb el Dia Mundial de l’Estudiant. Ha estat seguida de manera desigual entre la comunitat educativa, amb menys afluència d’estudiants del que és habitual, però amb la majoria de les facultats obertes. 

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha estat el centre que més ha seguit la vaga, ja que pràcticament no hi ha hagut activitat a les principals facultats. En canvi, a la Pompeu Fabra (UPF) hi ha hagut una normalitat gairebé absoluta al llarg del matí. Durant tot el dia, a més, els estudiants han tallat la circulació en diversos punts estratègics com l’Avinguda Diagonal, la plaça Francesc Macià, el carrer Balmes, la Gran Via o els Ferrocarrils de la Generalitat (FGC).  

Actualitat: Eleccions 2011

Donat que aquest diumenge se celebren les Eleccions Generals, avui a la Pissarra 2.0 us oferim un breu resum de les línies bàsiques dels projectes educatius dels principals partits a Catalunya:

PSC

• Compromís d'invertir més i millor en educació. Proposen presentar al parlament els objectius educatius per la pròxima dècada en el marc de l'Estratègia Europa 2020, juntament amb una memòria econòmica pel seu compliment. 
• Extensió de l'oferta educativa a les diferents etapes de la vida. 
• Els millors professors en un continu procés de millora. Millorar la formació dels professors i establir un sistema per accedir a la docència semblant al MIR.
• Tots els centres que depenen de fons públics, els públics i els privats concertats, han de tenir els mateixos drets i les mateixes obligacions, per la qual cosa han de garantir una escolarització equilibrada de tot l'alumnat amb especials dificultats d'aprenentatge, assegurar el principi de gratuïtat efectiva per les famílies i dur a terme una gestió transparent i controlable socialment.
• Impuls definitiu de l'anglès
• Ampli sistema de beques per garantir l'estudi a tots els nivells
• Reorganitzar el mapa universitari espanyol i millorar la interacció i els fluxos de coneixement. 

PP

• Recolzar més els professors i potenciar el seu reconeixement, prestigi i autoritat
• Sistema educatiu que ha de comptar amb les famílies
• Llibertat d'elecció de la llengua vehicular, en català o castellà
• Els continguts de les matèries no ha de respondre a projectes ideologitzadors
• La formación profesional s'ha de convertir en un poderes instrument per l'ocupació del joves i, per tan, cal que sigui concebida com un camí cap a l'èxit. 
• Educació secundària de qualitat que incentivi també la qualitat de les universitats. 
• Les universitats han de ser autentiques fabriques de coneixement per a la societat espanyola. Per això cal potenciar la mobilitat i l'evaluació de resultats.

CIU

• Defensar un model educatiu d'interès públic i de qualitat que permeti continuar el desplegament de la Llei d'educació de Catalunya, basat en els valors de la cultura de l'esforç, el respecte i la qualitat docent, que respecti l'autonomia dels centres i recuperi l'autoritat del mestre.
• Avançar cap a una formació d'alt nivell i d'excel·lència
• Seguir defensant el model d'immersió lingüística en català i augmentar les competències en altres llengües, especialment l'anglès
• Garantir el dret a l'educació i a la llibertat d'elecció de centre, d'acord amb el seu ideari i projecte educatiu
• Defensar, amb el Pacte Fiscal, un finançament que ens permeti avançar cap a l'objectiu de destinar el 6% del PIB a despesa educativa. 
• Exigir el traspàs a la Generalitat del ple exercici de les competències de gestió de les beques i ajuts concedits amb càrrec als Pressupostos Generals de l'Estat
• Impulsar la internacionalització del sistema universitari català i potenciar la coordinació

ERC

• Educació, igualtat d'oportunitats i construcció nacional
• Recerca de l'equitat educativa, superant les desigualtats per nivell socioeconòmic
• Tenir competències exclusives per tal de poder desenvolupar polítiques pròpies en educació
• Potenciar i consolidar la llengua catalana com a llengua vehicular al sistema educatiu de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears com a factor de cohesió social en un marc plurilingüe
• Laïcitat: convivència i respecte a la llibertat de consciència

Un pas endavant: Edificis per l'educació

Avui a La Pissarra 2.0 encetem una sèrie sota el nom 'edificis per l'educació' que tindrà continuïtat durant les properes setmanes. A partir d'aquesta col·lecció, hem trobat interessant mostrar-vos algunes de les construccions arreu del món relacionades amb el món de l'educació i l'ensenyament. Construccions que destaquen no només per la seva espectacularitat estètica, sinó també per adoptar enginyoses solucions davant les diverses particularitats que ha de tenir un centre d'estudi. I és que l'arquitectura d'un espai té influència anímica en l'activitat que s'hi reprodueix en l'interior de l'edifici. Per això, us portem aquesta sèrie que avui inaugurem:

Escola de secundària d'Orestad (Copenhague, Dinamarca)

Aquest espectacular edifici d'educació secundària situat a Copenhague destaca per la filosofía amb què va ser projectat: una comunió d'espais d'estudi oberts en què es promogui la comunicació entre els estudiants.

Dissenyat per 3 x Nielsen i conclòs l'any 2007, aquest centre educatiu en forma de cub també és interessant pels diferents espais de relax presents a l'interior, així com la tan anhelada lluminositat als països nòrdics que en aquest cas garanteixen els grans ventalls de colors que cobreixen l'estructura externa del recinte. 

L'Entrevista: Annabel Becerro, llicenciada en MEF

"Finalitzo els tres anys de magisteri amb una preocupant manca de coneixements" 

Annabel Becerro, 30 anys,  és llicenciada en Mestre d’Educació Física (MEF) per la Universitat Autònoma de Barcelona (2011). És entrenadora de bàsquet, amant de l’esport en general i estima la seva professió malgrat que costi accedir-hi

Explica’ns com és l’experiència de començar els estudis universitaris superats els 25 anys

Estudiar superats els 25 anys et fa, almenys personalment, veure la carrera amb uns altres ulls. Malgrat tot, valoro positivament l’experiència, tot i que m’ha deixat una mica de mal sabor de boca al no complir totes les meves expectatives. Crec que l’edat et fa encarar els estudis d’una manera més “responsable” i “organitzada”, aprofitant al màxim el poc temps lliure, però evidentment això dependrà de cada persona. El que sí que tinc clar, després d’haver cursat aquests tres anys, és que em penedeixo de no haver començat la carrera en l’edat que tocava, però més val tard que mai.

Va ser molt dur accedir-hi?

En el meu cas puc dir que sí. Jo no tenia el C.O.U. aprovat, així que després de 10 anys vaig haver de tornar a estudiar per poder presentar-me a les proves d’accés als estudis universitaris per a majors de 25 anys. Aquestes proves són molt semblants a una selectivitat i per poder-les superar vaig assistir a una acadèmia, durant un any, per poder preparar el temari.

Quines eren les teves expectatives abans de començar la carrera? En què han variat durant aquests tres anys?

Un cop finalitzada la carrera puc dir que les meves expectatives al començar-la eren massa altes. Evidentment he après coses, però finalitzo els tres anys de magisteri amb molta manca de recursos.  Sé que el meu aprenentatge ha de continuar al llarg de la meva vida, però considero que la carrera hauria d’aprofundir molt més en temes que es passen per sobre, per tal de poder acompanyar a tots els infants en el seu procés d’aprenentatge i fer-ho de la millor manera possible.

Tu has format part de l’última fornada d’alumnes de MEF abans que s’implantés el Pla Bolonya, que ofereix un pla d’estudi més genèric i en què l’Educació Física és només una especialització de l’últim curs. Creus que els alumnes que es graduïn a partir d’ara sortiran amb els mateixos coneixements i habilitats?

No puc afirmar-ho amb tota seguretat, ja que encara no ha sortit cap fornada amb aquest nou pla d’estudis i no conec amb exactitud el temari i les matèries que es tracten, però crec que un any d’especialització és molt poc temps. Amb l’antic pla, tot i que el tercer any estava molt més enfocat a l’Educació Física, permetia treballar aquesta àrea des del inici de la carrera.

Què creus que pot aportar una mestra acabada de llicenciar respecte un docent experimentat?

Tot i sortir molt verds de la carrera, considero que les noves promocions podem aportar aire fresc. A la universitat s’intenten transmetre les noves metodologies, molt  més actives i centrades en el nen/a, i això és el que ens pot diferenciar d’alguns docents experimentats que s’hagin estancat (per comoditat, falta de renovació...) en metodologies unidireccionals on el mestre és el director d’un grup d’alumnes que no poden interactuar en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Malgrat tot, i des del meu punt de vista, un docent experimentat sempre ens podrà aportar moltes més coses, ens agradin o no. A partir d’aquí caldrà decidir amb que ens quedem per nodrir-nos com a docents.

Ets mestra per vocació?

A mi aquesta feina m’agrada, aprenc amb cada sessió, gaudeixo treballant i aprenent amb els nens/es. Ets un referent per un grup d’alumnes, el guia en el seu descobriment, així que és necessari que t’agradi i que estiguis disposat a renovar-te i a seguir aprenent. És per això que considero que és una feina purament vocacional i després de la meva escassa experiència puc dir que he trobat la feina que m’agradaria exercir d’ara en endavant.

El mercat laboral està molt complicat i saturat, especialment en el teu terreny. Com veus el futur professional?

Considero que ara mateix cal tenir molta paciència. Personalment m’he pres aquest any com un any de formació, on estic realitzant diferents cursos a distància i aprofitant les oportunitats que m’estan sortint per a exercir com a docent en escoles concertades. És un futur professional incert, però ara per ara no n’hi ha cap altre. Les retallades i aquesta situació tan precària no durarà sempre, així que cal preparar-se per quan arribi el moment. 

Família: Llibres per educar en familia (I)

L'estrés de cada dia i els conflictes quotidians comencen essent petits problemes pels pares però es poden acabar convertint en un veritable mal de cap. A vegades el que cal és tan sols aturar-nos i reflexionar per reorientar la situació i d'altres vegades el que necessitem és consell. Avui a La Pissarra 2.0 us recomanem un parell de llibres que aconsellen els pares sobre com actuar en aquestes situacions i, sobretot, us aportaran aquell moment de reflexió tan necessari quan el caos es comença a apoderar del nostre dia a dia. 

La primera recomanació literària que us fem és "Guia per a pares desbordats i sense energia", de Francine Ferland. Aquest llibre pretén aportar eines als pares perquè siguin capaços de conciliar la vida laboral, familiar i personal i recuperin les ganes de ser pares. Així mateix, presta atenció a l'organització familiar i a la importància de cuidar la vida en parella. El podeu aconseguir per 15,80 € a l'editorial Graó.

Una altra proposta interessant és "Com abordar els petits i els grans problemes familiars", de Miguel C. Martínez López. És un llibre especialment útil per a aquells que volen ser pares i ho volen fer bé des d'un principi, així com per aquells que tenen algun problema de comportament amb els seus fills. Tot i així, els problemes quotidians estan presents a totes les famílies, així que llegir-lo us serà útil a tots els pares. Cal dir que el llibre uneix teoria i pràctica: per una banda es basa en les investigacions relacionades amb la intel·ligència emocional i, per altra banda, en l'experiència en el contacte amb els nens. També està publicat a l'editorial Graó i té un preu de 17,40 €.

Seguirem recomanant-vos més llibres en properes actualitzacions!