Mostrando entradas con la etiqueta sistema educatiu. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta sistema educatiu. Mostrar todas las entradas

jueves, 12 de enero de 2012

Obstacles: Nascuts a finals d'any


Tots sabem que variables com la classe social dels alumnes, la professió dels pares o la situació familiar afecten acostumen a condicionar l'exit escolar dels estudiants. Però, en canvi, no tots som conscients que l'època de l'any en què naixem influeix en les notes. Així ho demostren diversos estudis realitzats arreu del món, que indiquen que els alumnes que neixen a finals d'any arrosseguen un dèficit evolutiu que és molt evident en els primers cursos de primària i que es va disminuint a mesura que avancen els anys. 

L'Informe PISA mostra que a la majoria de països hi ha una diferència notable en els resultats obtinguts pels alumnes de principis d'any i els que han nascut cap a finals d'any. Per exemple, a l'Estat Espanyol s'aprecia una diferència de 18 punts entre els extrems de l'any.  El motiu és que a l'Estat Espanyol el sistema educatiu es regeix per l'edat cronològica no per l'evolutiva. Al nostre país, quan comença el curs estan obligats a matricular-se a primer de primària tots els alumnes que compleixen els 6 anys en aquell any natural (cosa que significa que hi ha alumnes que comencen primer amb 5 anys). En canvi, a altres països com Àustria, Suïssa o Irlanda es matriculen només aquells que ja han complert els 6 anys, de manera que cada generació queda partida en dues parts. 

El problema és que els alumnes de finals d'any avancen més lentament i això afecta la seva autoestima, de manera que la situació es converteix en un peix que es mossega la cua. Alguns experts recomanen fer un seguiment més personalitzat dels alumnes per poder detectar les mancances a temps. D'altres, opten per separar els cursos en grups segons l'època de l'any en què hagin nascut els alumnes. També hi ha qui recomana que siguin els pares els que des de casa treballin amb més insistència l'estimulació d'aquests nens perquè el dèficit evolutiu sigui menor en comparació amb els altres nens. 

Sigui com sigui, cal treballar perquè l'època de l'any en què neix cadascú no sigui un obstacle per assolir l'èxit escolar. 

lunes, 21 de noviembre de 2011

Entrevista: Eulàlia Sànchez, directora de l'Escola de Música Creu Alta de Sabadell



"L'ensenyament musical té un tractament absolutament atípic dins del sistema educatiu"



L'Eulàlia Sànchez és professora superior de pedagogia musical, professora superior de solfeig i teoria de la música, professora de piano i Diplomada en pedagogia musical "Edgar Willems". Des de molt jove va tenir clar que es volia dedicar a la música, però d'una manera altruista: donant-la a conèixer als més petits i formant els més grans. A partir d'aquestes inquietuds va néixer l'escola que dirigeix actualment, que després de 27 anys s'ha convertit en una de les escoles de música privades més grans de Sabadell.


Quants anys fa que et dediques a la pedagogia musical?

Vaig començar als 14-15 anys fent d'auxiliar a una escola de música. En aquella època vaig començar a compaginar els estudis amb l'ensenyament als més petits i fins ara, és a dir 30 anys... en tinc 45!


Actualment dirigeixes l'Escola de Música Creu Alta de Sabadell. Per què vas decidir començar un projecte propi?

Perquè em permetia desenvolupar un projecte pedagògic personal i fer-ho a la meva manera. Vaig començar fent classes particulars a casa meva. Poc a poc aquest projecte va anar creixent d'una manera natural fins a convertir-se en l'escola. 

Quina importància té la música en el procés educatiu dels infants?

La música és un llenguatge, és una forma de comunicació. És important per als infants i per a tothom en la mesura que quan ens expressem musicalment desenvolupem una gran quantitat d'aspectes musicals (ritme, afinació, oïda...), però també personals: sensibilitat, concentració, agilitat de lectura, memòria, coordinació motora... També desenvolupem aspectes socials, com pot ser el treball en equip. 

A la vostra escola els nens poden començar a fer música des dels tres anys. Com s'introdueix la música, que implica conceptes força abstractes, a nens tan petits?

A aquesta edat la música l'iniciem a través del moviment, del joc, un joc adreçat a treballar els fonaments musicals bàsics (ritme, oïda, afinació...). Els nens no són conscients dels conceptes musicals que estan aprenent, però els estan interioritzant. Quan són més grans, posem noms a aquests conceptes, els teoritzem.

També feu classes per adults. Què aporta a la gent gran l'aprenentatge musical?

En el cas dels adults, es tracta d'una activitat que els aporta una nova forma de poder expressar-se i de compartir aquesta experiència amb altres persones. Evidentment, igual que els petits, també treballen aspectes musicals i motrius, encara que a un altre ritme. 

Què en penses de la formació musical que es dóna a les escoles? És suficient?

Si l'ensenyament en general ja pateix unes mancances evidents, la música és la "nena pobre", és a dir, no hi ha una planificació clara, concreta i estable de les habilitats musicals que els alumnes han d'assolir (cada mestre fa la guerra pel seu compte), falta formació dels docents, falten mitjans... segueixo?

Durant la teva llarga experiència en l'educació musical, quina són els canvis més grans que has pogut observar?

Destacaria, com en la resta d'ensenyaments, una menor capacitat de treball i d'esforç dels actuals alumnes que, a més, es veu agreujada en molts casos per un excés d'activitats extra-escolars que fa que observem nens i nenes estressats des de ben petits. Això comporta que cada vegada apareguin més patologies, com ara el TDA-H (Trastorn del Dèficit d'Atenció, lligat sovint a la hiperactivitat). 

Actualment, creus que el fet d'estudiar i de dedicar-se a la música gaudeix del reconeixement que li correspon?

Crec que no. Sota el meu punt de vista, la manca de regulació existent fa que l'ensenyament musical tingui un tractament absolutament atípic dins del sistema educatiu. 






martes, 25 de octubre de 2011

Un pas endavant: educant per la felicitat, l'escola Summerhill


"No hi ha llibertat si els infants no se senten completament lliures per a governar la seva pròpia vida social". Aquest és un dels principis bàsics de l'escola demòcrata Summerhill, fundada el 1921 per l'educador progressista Alexander Sutherland Neil. Està ubicada al cosat de Londres i, des de fa més de 80 anys, es dedica a formar infants seguint un sistema educatiu molt particular, basat en uns principis molt clars:

  • La felicitat com la màxima aspiració de l'educació
  • La ferma convicció de la bondad natural dels éssers humans
  • L'amor i el respecte com a bases de la convivència
  • La importància de la corporalitat i la sexualitat

Els nens i les nenes poden estudiar a Summerhill entre els 5 i els 16 anys. Les classes són d'assistència lliure i, en molts moments, els estudiants fan el que volen. El gran esdeveniment de la casa és l'assemblea general dels dissabtes on, amb igualtat de vot alumnes i professors, es prenen decisions importants per la bona convivència. Aquesta assemblea finalitza amb un ball.

L'escola de la felicitat no ofereix cap tipus de qualificació a l'alumne: no hi ha notes, premis ni distincions perquè poden desviar el desenvolupament de la personalitat dels infants. Neill creu que l'infant és bo, just, assenyat i realista per naturalesa. I, sobretot, creu que les interferències dels adults no són positives. 


                        L'escola Summerhill. Font: http://www.summerhillschool.co.uk