Obstacles: 17-N, vaga i manifestacions estudiantils

                 

Aquesta tarda milers d’universitaris catalans s’han manifestat pels carrers del centre de Barcelona en protesta per les retallades del govern de la Generalitat. Els joves s'han concentrat a la plaça Universitat i després de recórrer el carrer Pelai, han baixat per la Rambla per enfilar fins a la plaça Sant Jaume, abans de pujar Via Laietana i acabar a la plaça de Catalunya. La manifestació ha estat presidida per una pancarta amb el lema L'educació és el futur. Defensem-la. Durant la protesta els estudiants han cantat consignes contra les retallades i han denunciat que el govern vol augmentar les taxes i dur a terme acomiadaments amb l’objectiu de “privatitzar” les universitats.

La manifestació ha estat el punt final de la jornada de vaga d’estudiants, treballadors, personal administratiu i professors d’aquest dijous a les universitats de catalanes. Aquesta ha estat convocada per la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP), coincidint amb el Dia Mundial de l’Estudiant. Ha estat seguida de manera desigual entre la comunitat educativa, amb menys afluència d’estudiants del que és habitual, però amb la majoria de les facultats obertes. 

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha estat el centre que més ha seguit la vaga, ja que pràcticament no hi ha hagut activitat a les principals facultats. En canvi, a la Pompeu Fabra (UPF) hi ha hagut una normalitat gairebé absoluta al llarg del matí. Durant tot el dia, a més, els estudiants han tallat la circulació en diversos punts estratègics com l’Avinguda Diagonal, la plaça Francesc Macià, el carrer Balmes, la Gran Via o els Ferrocarrils de la Generalitat (FGC).  

Obstacles: Educació treu les tisores

Les protestes s'han succeït des de la implantació de les retallades

Algunes ciutats catalanes s’han sumat avui a l’enèsima manifestació popular en contra de les retallades en educació, en una vaga estudiantil que ha estat convocada pel Sindicat d’Estudiants a tot l’estat espanyol. Afectats per la tisorada del Departament d’Educació com a conseqüència de la greu crisi econòmica, els alumnes s’han queixat “dels barracons, la paralització en la construcció de nous centres i l’augment d’estudiants per aula” segons ha explicat el secretari general del Sindicat d’Estudiants de Catalunya, Daniel Martínez. (http://www.ara.cat/societat/Milers-destudiants-retallades-Barcelona-Tarragona_0_567543371.html).

Endinsats al pou sense fi en el que sembla que s’ha convertit la crisi actual, ensenyament no ha estat l’excepció, i com altres matèries, ha patit un reajustament econòmic per adaptar-se al marc d’austeritat present. Així doncs, l’anunciada retallada del Departament d’Educació en la partida pressupostària (reducció del 7,4% del pressupost)   ha comportat determinats retrocessos en matèria d’ensenyament. Quant al professorat, com dèiem ahir (http://lapissarra20.blogspot.com/2011/10/actualitat-la-tornada-lescola.html) s’ha reduït la incorporació de docents i només s’han cobert el 50% de les baixes per jubilació, fet que sumat a l’increment de 17.000 alumnes a les aules per aquest curs, no només fa que els professors imparteixin una hora més a la setmana, sinó que necessàriament s’ha augmentat la presència d’alumnes per classe.

Aquest, però, no ha estat l’únic perjudici de la tisorada, sinó que la menor inversió agreuja el procés de construcció de nous centres i la utilització de barracons. A més, la manca de liquiditat s’ha emportat per endavant alguns projectes com el pla EduCat 1x1, per la qual cosa s’ha congelat la implantació d’ordinadors portàtils a les aules.

En definitiva, la crisi econòmica està afectant de ple a un dels recursos més importants de qualsevol societat: l’educació. La compromesa situació de les arques de l’administració ha provocat unes retallades que compliquen el progrés educatiu. No hem d’oblidar que un dels motors bàsics que garanteix el creixement social és l’educació, de manera que faríem bé d’invertir a les escoles. No hipotequem el futur. Apostem per la qualitat a les aules com a garant de progrés social a llarg termini.