Mostrando entradas con la etiqueta pares. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta pares. Mostrar todas las entradas

viernes, 11 de noviembre de 2011

Família: Llibres per educar en familia (I)

L'estrés de cada dia i els conflictes quotidians comencen essent petits problemes pels pares però es poden acabar convertint en un veritable mal de cap. A vegades el que cal és tan sols aturar-nos i reflexionar per reorientar la situació i d'altres vegades el que necessitem és consell. Avui a La Pissarra 2.0 us recomanem un parell de llibres que aconsellen els pares sobre com actuar en aquestes situacions i, sobretot, us aportaran aquell moment de reflexió tan necessari quan el caos es comença a apoderar del nostre dia a dia. 





La primera recomanació literària que us fem és "Guia per a pares desbordats i sense energia", de Francine Ferland. Aquest llibre pretén aportar eines als pares perquè siguin capaços de conciliar la vida laboral, familiar i personal i recuperin les ganes de ser pares. Així mateix, presta atenció a l'organització familiar i a la importància de cuidar la vida en parella. El podeu aconseguir per 15,80 € a l'editorial Graó.








Una altra proposta interessant és "Com abordar els petits i els grans problemes familiars", de Miguel C. Martínez López. És un llibre especialment útil per a aquells que volen ser pares i ho volen fer bé des d'un principi, així com per aquells que tenen algun problema de comportament amb els seus fills. Tot i així, els problemes quotidians estan presents a totes les famílies, així que llegir-lo us serà útil a tots els pares. Cal dir que el llibre uneix teoria i pràctica: per una banda es basa en les investigacions relacionades amb la intel·ligència emocional i, per altra banda, en l'experiència en el contacte amb els nens. També està publicat a l'editorial Graó i té un preu de 17,40 €.


Seguirem recomanant-vos més llibres en properes actualitzacions! 

viernes, 7 de octubre de 2011

Família: La importància de jugar amb els fills

                            Font:  http://revista.consumer.es/web/ca/20050101/miscelanea1/69474.php

Jugar és una manera divertida d'aprendre i de relacionar-se amb els altres; és una oportunitat de compartir i de viure experiències diverses. És una forma de comunicació rica, una font d'aprenentatge i de plaer tant per a petits com per grans. Però no sempre és fàcil trobar el lloc i el moment per jugar. El joc ajuda als infants a desenvolupar-se i té un valor educatiu àmpliament reconegut. Fins i tot Freud considerava que el joc era el mitjà que permet al nen arribar a les seves primeres fites culturals i psicològiques. Per això, avui us volem recomanar un article molt interessant de l'Ara Criatures, titulat  "10 recomanacions per jugar amb els nens": 


  • Entra al seu món imaginari i jugueu plegats. Deixa'l liderar l'activitat i segueix les seves instruccions, tret de quan vulgui fer coses perilloses o negatives.
  • Deixa'l que decideixi on vol seure i a què vol jugar. Resisteix l'impuls d'explicar-li quina és la manera de fer les coses. 
  • Permet-li portar el pes de la conversa quan en comenceu alguna. No li facis preguntes condicionants del tipus"Què estàs fent ara?" o "Pintaràs això?".
  • No corregeixis les seves accions. Anima'l a explorar el seu entorn a través del joc, la solució de problemes i la tècnica de la prova-error.
  • Mostra't emocionat, entusiasta i, fins i tot, babau. No tinguis por de comportar-te com un nen.
  • Felicita'l quan es porti bé. Si aproves les seves accions sovint, l'ajudaràs a programar comportaments positius. 
  • Tingue-hi contacte físic freqüentment. Fes-li petons, abraçades, toca-li els cabells, la cara, el clatell, ... Demostra-li que l'estimes i que aproves el que fa.
  • Descriu verbalment el seu comportament per captar la seva atenció. Aquesta tàctica pot tenir un efecte sedant sobre la criatura. 
  • Imita'l quan s'estigui portant bé per demostrar-li que ho aproves. Aquestes imitacions també poden ajudar-lo a aprendre a compartir. 
  • Repeteix les paraules que digui. Millorarà la seva dicció i les seves capacitats lingüístiques. 




                                Font: Gencat