Mostrando entradas con la etiqueta educar. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta educar. Mostrar todas las entradas

martes, 17 de enero de 2012

Un pas endavant? El preu de ser els més efectius



Avui volem parlar del sistema educatiu de Corea del Sud, que darrerament ha obtingut la màxima puntuació en l'estudi de referència mundial sobre l'educació, l'informe Pisa, fet per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Aquest informe reconeix que el país asiàtic té un dels millors i més efectius sistemes educatius el món, ja que actualment, 8 de cada 10 estudiants coreans van a la Universitat.
En les darreres dècades, el país asiàtic ha fet una forta inversió en educació, ja que considera que estudiar és una garantia essencial del seu futur econòmic. De fet, el 1945, quan la península coreana es va alliberar després de 40 anys de colonialisme japonès, tan sols el 22% de la població sabia llegir i escriure. Als anys 1960, la riquesa mitjana de Corea del Sud es podia comparar a la d’Afganistan.

Però per aconseguir una posició de privilegi en l’educació mundial, Corea del Sud ha hagut de lluitar molt. Ho ha fet des del camí de la disciplina i l’esforç. Per a poder anar a la Universitat, els i les sub-coreans han de pagar un preu molt alt: el seu nivell d’estrès és el més gran de la OCDE, alhora que són els menys feliços, ja que estudien, de mitjana, 49,9 hores a la setmana i l’índex de felicitat és de 65,1 sobre 100. A més, el resultat d’aquest sistema educatiu tan exigent i competitiu es trasllada també en un gran nombre de suïcidis entre els estudiants de Primària, Secundària i Batxillerat, amb xifres al voltant dels 200 suïcidis anuals.

Amb aquestes xifres tan escandaloses ens hem de preguntar, val la pena pagar aquest preu per a tenir el sistema educatiu més efectiu? Corea del Sud crea estudiants qualificats o robots infeliços? Obrim el debat tot recordant que diumenge passat, TV3 va emetre un interessant 30 minuts titulat "El preu de se els primers", que us recomanem. 


viernes, 28 de octubre de 2011

Família: Qui els va parir!



“Qui els va parir” és un programa educatiu de televisió que es va poder veure a TV3 els diumenges durant l’any 2008. Era un programa del Departament de Documentals Educatius i Nous Formats, una producció de TV3 i Anar Fent. El director del diari Ara, Carles Capdevila, n’era el presentador i director. Durant 50 minuts i en clau d’humor, “Qui els va parir!” parlava de la canalla, de com fer-la créixer de bon humor, i sobretot tractava de la difícil tasca dels seus progenitors, qui els va parir. Era, per tant, un espai per formar i informar els pares i les mares de Catalunya en la seva tasca d’educar els nens.

El programa estava basat en l’espai radiofònic  “Eduqueu les criatures”, de Catalunya Ràdio, que també presentava Capdevila. L’equip de “Qui els va parir!” era el següent: Mireia Segú s’encarregava de visitar cases i conviure amb les famílies durant una jornada. Des del plató, Carles Capdevila, pare experimentat, dirigia un programa basat en entrevistes i reportatge amb mares i pares així com experts en temes educatius. Paral·lelament, Lluís Gavaldà, defensava el punt de vista del pare primerenc, mentre que el Consell de Pares, compost per diferents famílies, s’asseien cada setmana al sofà del programa per aportar també el seu gra de sorra amb la seva experiència com a patriarques de família. 

viernes, 7 de octubre de 2011

Família: La importància de jugar amb els fills

                            Font:  http://revista.consumer.es/web/ca/20050101/miscelanea1/69474.php

Jugar és una manera divertida d'aprendre i de relacionar-se amb els altres; és una oportunitat de compartir i de viure experiències diverses. És una forma de comunicació rica, una font d'aprenentatge i de plaer tant per a petits com per grans. Però no sempre és fàcil trobar el lloc i el moment per jugar. El joc ajuda als infants a desenvolupar-se i té un valor educatiu àmpliament reconegut. Fins i tot Freud considerava que el joc era el mitjà que permet al nen arribar a les seves primeres fites culturals i psicològiques. Per això, avui us volem recomanar un article molt interessant de l'Ara Criatures, titulat  "10 recomanacions per jugar amb els nens": 


  • Entra al seu món imaginari i jugueu plegats. Deixa'l liderar l'activitat i segueix les seves instruccions, tret de quan vulgui fer coses perilloses o negatives.
  • Deixa'l que decideixi on vol seure i a què vol jugar. Resisteix l'impuls d'explicar-li quina és la manera de fer les coses. 
  • Permet-li portar el pes de la conversa quan en comenceu alguna. No li facis preguntes condicionants del tipus"Què estàs fent ara?" o "Pintaràs això?".
  • No corregeixis les seves accions. Anima'l a explorar el seu entorn a través del joc, la solució de problemes i la tècnica de la prova-error.
  • Mostra't emocionat, entusiasta i, fins i tot, babau. No tinguis por de comportar-te com un nen.
  • Felicita'l quan es porti bé. Si aproves les seves accions sovint, l'ajudaràs a programar comportaments positius. 
  • Tingue-hi contacte físic freqüentment. Fes-li petons, abraçades, toca-li els cabells, la cara, el clatell, ... Demostra-li que l'estimes i que aproves el que fa.
  • Descriu verbalment el seu comportament per captar la seva atenció. Aquesta tàctica pot tenir un efecte sedant sobre la criatura. 
  • Imita'l quan s'estigui portant bé per demostrar-li que ho aproves. Aquestes imitacions també poden ajudar-lo a aprendre a compartir. 
  • Repeteix les paraules que digui. Millorarà la seva dicció i les seves capacitats lingüístiques. 




                                Font: Gencat