Actualitat: Ensenyament demanarà una revisió de l'Informe Pisa de Catalunya

Fa unes hores hem sabut que Ensenyament demanarà que es revisi l'enfocament i els resultats de l'informe Pisa del 2009 a Catalunya. La consellera Irene Rigau ho demanarà al Consell Superior d'Educació perquè, segons va denunciar ahir el catedràtic d'Educació Comparada de la Universitat Autònoma de Barcelona, Ferran Ferrer, l'informe del 2009 no va incloure 150 alumnes repetidors, immigrants i de tercer d'ESO que s'haurien d'haver examinat. Si això fos així, els resultats no haurien millorat tant respecte el 2006 com es va creure en un principi. 

El catedràtic Ferran Ferrer va presentar ahir en roda de premsa una avaluació de les desigualtats educatives a Catalunya, basant-se en l'Informe Pisa 2009, de la Fundació Bofill. L'Informe Pisa del 2009 constatava una millora en els coneixements adquirits pels alumnes de 15 anys respecte els dels informes del 2006 i 2003, especialment pel que fa a la comprensió lectora. Però, segons l'estudi de la Fundació Bofill, si bé l'any 2006 els alumnes immigrants representaven el 9,5% de la mostra, ja que eren l'11,9% del conjunt del sistema educatiu, el 2009 es va limitar a l1,2% aquesta mostra, mentre que eren un 17,5% del total. A més, dins de la mostra hi havia més alumnes de quart d'ESO que no pas de tercer, i cal tenir en compte que, tot i que tots tenen igualment 15 anys, els del darrer curs acostumen a tenir més coneixements adquirits. 

Rigau ha dit avui a la clausura del seminari "Pirineus Formació Professiona" que el seu departament està "molt més a favor de publicar les grans oportunitats" que aporta el sistema educatiu català als nouvinguts "que en assenyalar les desigualtats". 

L’entrevista: Eulàlia Ferràndiz, professora de llengua catalana a població immigrant adulta

L’Eulàlia és tècnica lingüística del Consorci per a la Normalització Lingüística. És llicenciada en traducció i interpretació de francès i de rus, i estudia quart d’Àrab a l’Escola Oficial d’Idiomes de Terrassa.

P. D’on et ve l’interès per les llengües? 

R. Sempre m’han interessat molt les estructures lingüístiques diverses i diferents a la nostra. Per això vaig estudiar aquesta carrera.

P. Actualment fas cursos de català. On els fas, quins són els objectius i de quines comunitats lingüístiques són els teus alumnes? 

R.Faig cursos a diferents punts de la ciutat de Sabadell, però també i sobretot, a les AMPA de barris amb alts índex d’immigració, sobretot marroquina i africana. L’objectiu d’aquests cursos és que la comunitat educativa entengui la família, i a l’inrevés, ja que les mares sovint no surten de casa, no tenen formació i no hi ha cap codi lingüístic compartit. L’horari dels cursos acostuma a coincidir amb l’entrada al matí o a la tarda a l’escola.

P. Amb quina llengua fas les classes?

R. Dono molta importància a la llengua materna dels alumnes. De fet, a les primeres sessions acostumo a preguntar quines llengües parlen, i quina és la seva llengua materna. Com que veig que els alumnes provenen de comunitats molt diverses i, per tant, les seves llengües maternes són molt diferents i sovint, com hem comentat, una part de l’alumnat no ha pogut formar-se, intento fer les classes, des del primer dia, en català però sovint haig de recórrer a les llengües maternes dels alumnes per a fer algun aclariment. Cal dir que el professor que ensenya aquests alumnes ha d’utilitzar molta teatralitat; parlar molt a poc a poc i exagerar la gesticulació.

P.Si, com dius, hi ha molts alumnes que no han anat a l’escola, quins llibres feu servir?

R.Com que es tracta de sessions de comprensió i expressió oral, no han de llegir ni escriure. Normalment utilitzo unes làmines molt visuals, que fomenten la participació oral dels alumnes.

P. De ben segur que, amb aquesta varietat, tens alguna anècdota que ens podries explicar

R. Sí. Sovint passa que, si comptem totes les llengües que coneixen i parlen els alumnes, i les seves llengües maternes, hi ha més llengües que alumnes a l'aula. Sobretot si una part dels alumnes provenen de l’Àfrica Subsahariana, ja que, com se sap, un africà normalment parla entre 6 i 8 llengües diferents.