"L’educació en el lleure és un complement a l’educació acadèmica que els nens reben a l’escola perquè es desenvolupin com a persones compromeses i crítiques amb el seu entorn"
"Ofereix als nanos la possibilitat de reflexionar, de descobrir i d’aprendre jugant"
En què consisteix l'educació en el lleure?
L’educació en el lleure, també anomenada educació no formal, és aquella que té com a objectiu principal la formació de l’individu com a persona, en la seva vessant espiritual i social. L’educació en el lleure és un complement a l’educació acadèmica que els nens reben a l’escola perquè es desenvolupin com a persones compromeses i crítiques amb el seu entorn. Hi ha moltes entitats que treballen a partir de l’educació en el lleure. En el meu cas, estic involucrat en l’escoltisme i el guiatge.
Què aporta aquest tipus d’educació a la formació dels nens?
L’educació no formal aporta moltes coses en la formació dels nens. Un dels principis de l’escoltisme és que el nen sigui el vertader protagonista del seu creixement, és a dir, que no rebi solucions prefabricades ni antídots miraculosos, sinó que descobreixi el món per ell mateix, l’avaluï i tingui capacitat crítica davant de les situacions que viu en el dia a dia. L’educació en el lleure ofereix als nanos la possibilitat de reflexionar, de descobrir i d’aprendre jugant.
Quin tipus d'activitats hi feu al cau?
Al cau hi fem molts tipus d’activitats, que sempre van estrictament relacionades amb l’edat dels nens i nenes i, sobretot, amb l’objectiu pedagògic que persegueixen. L’eina principal de la nostra proposta educativa és el joc democràtic, a partir del qual s’intenten treballar els valors. Al cau també hi tenen cabuda els debats, les xerrades, els tallers i altres activitats de naturalesa variada. Totes aquestes activitats s’engloben en els eixos d’animació, que són històries basades en la realitat o ficció que ofereixen un marc de relat i un fil conductor de les aventures que vivim al cau.
Valoreu o premieu d’alguna manera la bona conducta dels nens i nenes del cau? Quin seguiment en feu?
Una de les activitats més importants del cau és el compromís. Es tracta d’una gran activitat de reflexió, individual i col·lectiva, que serveix per revisar quines són les mancances i virtuts del grup. Els caps (monitors) plantegen una dinàmica i tan sols exerceixen de guies en l’activitat, de manera que són els nanos els responsables de la reflexió i la crítica. Solen ser moments molt bonics, molt autèntics, ja que conviden els nens i nenes a expressar allò que senten i a realitzar crítiques constructives del grup.
Quina estructura té un cau? Com s’organitzen els educadors o caps del cau?
Pel que fa als nens, hi ha cinc grups dividits per edat que contemplen tres generacions, de manera que, cada tres anys, els nanos fan el salt a la següent unitat. En referència als caps, l’estructura és totalment horitzontal. Més enllà de ser caps d’unitat, és a dir, d’un grup concret de nens, els educadors assumim un càrrec de funcionament dins del cau, com pot ser l’economista, el secretari, el cap d’agrupament, l’encarregat de material, el responsable pedagògic, etc. D’aquesta manera, realitzem la feina entre tots.
Tots els que formeu part del cau sou voluntaris?
Absolutament. Els caps i aquel·les del cau compaginem els nostres estudis i feina amb la tasca a l’agrupament escolta, que és totalment voluntària. Els caus són entitats sense ànim de lucre, de manera que les quotes que paguen els pares i mares serveixen per subvencionar el material, els allotjaments, el transport i totes aquelles despeses de les activitats. De fet, si hi hagués diners o salaris pel mig, el cau perdria tot el seu sentit.
Què porta a una persona a dedicar part del seu temps a la formació dels nens sense compensació econòmica?
A mi, personalment, i suposo que en la majoria de casos, el que em va portar a fer de cap és el fet de tornar a altres nens tot allò que havia rebut dels meus caps. Cal tenir en compte que les persones que arriben a fer de cap, solen portar una llarga trajectòria d’anys el cau i valoren molt la tasca dels caps. Per altra banda, també em va incitar la curiositat de saber què hi havia darrere de tot plegat. Quan ets cap descobreixes moltes coses que abans no coneixies i que encara et fan sentir més orgullós de pertànyer al cau.
A grans trets, quines són les principals diferències entre un cau i un esplai?
La principal diferència entre els caus i els esplais és l’estructura a què pertanyen. Els caus de Catalunya formen part del moviment escolta, d’una entitat centenària que té una gran organització i que cuida molt la proposta educativa i la metodologia pedagògica als agrupaments. Així doncs, els esplais van més per lliure i els objectius que persegueixen solen ser més inestables, mentre que els caus tenen un treball més constant, més metòdic i amb una càrrega pedagògica més elevada.
Tant alguns caus com esplais s’han coordinat en molts casos a partir de l’Església Catòlica. Quin tipus de relacions hi manteniu? Influeix en algun sentit?
En el cas del meu agrupament, l’AEiG Joan Maragall, estem emparats per la Parròquia de Sant Ildefons, que és l’entitat que ens cedeix els locals perquè puguem fer-hi les activitats. La seva aportació es queda aquí. La proposta educativa del cau és totalment laica, la Parròquia n’és conscient i els pares i mares que duen els seus fills al cau també. És possible que alguns valors del cristianisme es corresponguin amb alguns principis de l’escoltisme, però en les nostres pràctiques quotidianes no hi ha cap influència directa de l’església ni de la religió.
Si haguessis de resumir els beneficis de l’educació en el lleure que feu als caus….
El cau és una cosa increïble. Jo fa setze anys que el vaig descobrir i encara en segueixo enamorat. El cau et brinda la possibilitat de descobrir que un altre món és possible, et proposa una manera de viure, d’entendre les coses, que cadascú digereix i canalitza en funció de la seva manera de ser.
El cau els ofereix als nens i nenes molts beneficis en la seva formació, amb un model que et convida a confiar en els altres i que t’obliga a merèixer la seva confiança. El cau ofereix llibertats als nanos que no tenen ni a casa ni a l’escola, et porta a viure situacions en què l’única sortida és el treball en equip i la solidaritat, et convida a mirar dins teu per descobrir el perquè del teu comportament, et cedeix una responsabilitat que et fa fort i et brinda unes amistats que difícilment deixaran de ser-ho.
Des de l’escoltisme, continuarem posant el nostre gra de sorra per deixar el món una mica millor de com l’hem trobat.
