El Lluís (Sabadell, 1959) és mestre d’Educació Física, llicenciat en Filologia Catalana, i Traductor i Intèrpret en anglès i alemany. Exerceix de professor d’Educació Física des de fa quasi 30 anys i, actualment, a més, ensenya una assignatura optativa de bàdminton en anglès.
Per què vas decidir ensenyar en anglès?
Principalment perquè, a més d’educació física, sóc professor d’anglès. Em vaig adonar que en aquest país no s’ha ensenyat prou bé l’anglès, ja que sobretot hi ha un dèficit terrible en llengua parlada. Els alumnes no saben expressar-se amb els mínims que estudien a l’escola.
Com funciona aquesta assignatura?
Abans de tot, no es tracta d’una assignatura en anglès, sinó que uneixo l’anglès i l’assignatura. Tota la classe és en aquesta llengua, malgrat que el 40% és teoria en una aula i, l’altre 60% pràctica al gimnàs. Es tracta d’una temàtica relativament senzilla, fet transcendental perquè d’aquesta manera resulta més senzill expressar-se en anglès. A més, és optativa i hi ha pocs alumnes, per això puc estar més per ells. A les classes no ensenyo gramàtica específica, parlem de tot sobre la marxa. Per exemple, treballem les estructures de la passiva quan parlem de la història d’aquest esport.
Quina resposta tens dels alumnes?
La resposta és bona en general. Com amb tot, em trobo amb alumnes que preferirien fer-la en català o castellà, però la majoria entenen la necessitat de practicar l’anglès fora de l’assignatura i més enllà de la gramàtica. És una manera de veure la utilitat d’aquesta llengua. Tot i així, també hi ha alumnes d’aula oberta, d’altres que han estat poc escolaritzats, però malgrat tot, sempre els podem ajudar perquè són pocs. Sovint em trobo amb alumnes que no destaquen en llengua però que sí que ho fan en esport.
I realment l’aprenen l’anglès?
Sí, la majoria d’alumnes venen conscienciats i aprenen força. Però és un granet de sorra perquè és només una assignatura optativa. Personalment crec que s’hauria de sistematitzar a la majoria de nivells educatius. Penso que hi hauria d’haver professors més ben preparats en aquest sentit, que es decidissin a afegir l’anglès a la seva assignatura.
Quina trajectòria has hagut de seguir per arribar a ensenyar aquesta assignatura?
Durant aquests últims anys, la Generalitat ha promogut l’ús de l’anglès mitjançant la convocatòria de beques a l’estranger, a canvi de publicar uns treballs fets per professors. A més, ha subvencionat molts cursos a l’estranger per a professors, i també ha posat a l’abast que molts docents d’institut poguessin estudiar llengües estrangeres en una escola oficial, tan en cursos intensius com en extensius. L’ institut on treballo, l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell, es va apuntar a un pla de llengües estrangeres del Departament d’Ensenyament, que en el nostre cas potencia l’anglès i el francès. En el meu cas, vaig fer unes proves de nivell, i vaig fer un projecte d’un treball pel Departament d’Educació amb una beca durant tres mesos en una universitat de Nothingam. Allà vaig entrar en contacte amb la metodologia que s’empra, la CLIL (Content and Language Integrated Learning). Es tracta d’una de les teories més avançades per l’aprenentatge d’una llengua. Barreja el contingut i el llenguatge, o dit d’una altra manera, es tracta de treballar una llengua a través d’una assignatura. Aquest pla de llengües també es basa en l’anomenat scaffolding, que és un mètode en què els alumnes construeixen mica en mica el seu propi ensenyament.
Per què vas escollir bàdminton?
Perquè és una assignatura que pots fer en un gimnàs, perquè és una assignatura agraïda, que no és agressiva i que, d’alguna manera, pots combinar la teoria i la pràctica.
Tens pensat estendre aquesta iniciativa fins a fer l’Educació Física en anglès.
Bé, ara és una època difícil econòmicament. Però si el departament estigués interessat a estendre l’anglès a les assignatures comunes, si es fes d’una manera oficial, jo faria l’Educació Física en anglès de bon grat. A més, a dia d’avui tinc la sensació d’estar molt sol en aquest sentit, ja que al centre on treballo ara ja sóc l’únic que ho he posat en marxa.
