"Hem d'exigir universitat pública i de qualitat dia a dia, en cada classe, en cada feina que fem"
Avui s'ha celebrat a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB una xerrada a càrrec de Laura Bergés, professora d'aquesta facultat, i de Maria Garcia, estudiant de la UAB i membre de l'Assemblea de la Facultat de Polítiques i Sociologia, sobre l'aplicació de Bolonya. Les dues ponents defensen que Bolonya ens afecta negativament a tots i a La Pissarra 2.0 hem volgut parlar amb Laura Bergés per saber els per quès.
La xerrada d'avui l'heu titulat "EU2015 i l'aplicació de Bolonya, una gran ESTAFA!". Per què és una estafa Bolonya?
És una estafa en el sentit que el model Bolonya (o, si més no, el que es deia de Bolonya) és un sistema basat en el treball de l'alumne i en itineraris formatius flexibles. Això requereix un model pedagògic amb pocs estudiants per professor, on es passa del professor-orador en classes magistrals, al professor-tutor , que guia el treball de l'estudiant. També implica una major oferta d'optativitat i models de matriculació flexibles. En canvi, les retallades fan que s'hagi d'augmentar el nombre d'alumnes per professor, que es rebaixin els recursos dedicats a recerca (base de la docència universitària de qualitat), i es limita l'optativitat. I a sobre es fa pagar més a l'estudiant. Per tant, s'aplica Bolonia, ja no a cost zero, sinó a cost -15% (de moment), però apujant les taxes que paguen els estudiants. En definitiva, s'ofereix menys per més.
Com afecta Bolonya als estudiants?
El nivell dels estudis passa a dependre en major mesura de l'actitud de l'estudiant. Això podria ser positiu si hi ha un treball de tutoria adequat per part del professorat. Però, si aquestes tutories o seguiment del treball de l'alumne no es poden realitzar adequadament, acaba repercutint en un baixada del nivell dels estudis. Dit d'una altra manera, hi ha menys hores de classe, però el treball de l'alumne que havia de substituir aquestes hores de docència, és un treball poc tutoritzat, donada la ratio professor-alumne que s'estableix. En part per les mateixes raons, gran part del treball dels estudiants acaba sent treball en grup, que dificulta l'avaluació real del nivell assolit individualment. En canvi, penso que l'estudiant no s'està beneficiant d'una major mobilitat entre països i entre disciplines que suposadament havia de promoure l'aplicació del Pla Bolonya. L'aplicació de Bolonya reforça també la tendència a allargar els estudis universitaris amb post-graus o màsters, ja que hi ha una certa davaluació del títol de grau. Un altre efecte de Bolonya és una major dificultat per combinar els estudis universitaris amb la vida laboral.
I als professors?
Han de canviar el model docent, proporcionant eines a l'estudiant per a que assoleixi els coneixements que abans potser es transmetien durant les hores de classe. Implica més feina de seguiment dels estudiants, que en alguns casos resulta complicada de fer per l'elevat nombre d'estudiants. Hi ha una major exigència en la tasca de planificació que, tot i que en general s'ha de valorar positivament, tal com s'està aplicant suposa una certa burocratització, establint una relació contractual professor-alumne que deixa menys flexibilitat al professor per anar adaptant la planificació a la marxa del curs. Bolonya també requereix una major coodinació entre professors de les mateixes assignatures i matèries, cosa que pot atorgar més coherència als estudis, però que, per contra, limita la llibertat de càtedra i la diversitat de plantejament d'una mateixa matèria.
Més enllà de Bolonya, el que està passant ara amb la retallada de Bolonya, implica una reducció de la plantilla de professorat, que afecta sobretot al professorat amb contractes laborals i, més particularment, als associats (cosa que contradiu els objectius de mantenir la proximitat de la universitat amb el món laboral). Implica també una major càrrega docent per als que es quedin, amb la conseqüent reducció del temps disponible per a recerca. Això perjudica, a més de la qualitat de la docència i recerca universitària, la carrera acadèmica dels professors, ja que la recerca és l'aspecte més valorat en les diferents avaluacions a què se sotmet al professorat (per accedir a millors places, per obtenir trams de recerca...). A més, la carrera dels professors més joves també es veu compromesa per la congelació i/o alentiment en la convocatòria de places.
Ara que s'ha començat a aplicar, Bolonya és el que ens van dir que seria?
Com comentava abans, penso que no, per les raons que ja he anat apuntant. A més, tampoc ha acabat de servir per a una convergència amb els models educatius europeus, on predomina una organització dels estudis en un grau de 3 anys més màsters de 2 anys, enfront el model 4+1 (o +2) implantat a Espanya.
S'ha parlat molt dels aspectes negatius dels Graus de Bolonya. Però quins són els seus punts positius?
Alguns dels que ja he apuntat, i sempre segons el model d'aplicació real. Dotar de major autonomia i responsabilitat a l'estudiant és positiu, sempre que se li ofereixin els recursos per treure'n profit (la guia o tutoria per part del professor/a com a expert en la matèria; un feed-back personalitzat i àgil; recursos bibliogràfics i equipaments necessaris per desenvolupar aquest treball autònom...). L'exigència de major coordinació i col·laboració entre professors també és un aspecte positiu, sempre que es deixi espai també per a la diversitat de plantejaments. El model Bolonya també pot ser positu en la mesura que faciliti la convalidació de títols a nivell europeu.
Hi ha hagut moltes mobilitzacions, però des de dalt mai no se n'ha fet cas. Què ha fallat?
Difícil de dir. En part, perquè Bolonya es va vendre amb un discurs que sonava molt bé (tot i que s'hagi manifestat irreal). Comptava amb un ampli suport entre el professorat i, sobretot, entre els càrrecs amb capacitat de decisió. També perquè era un pla decidit i aprovat molt abans que comencessin les mobilitzacions, un pla que s'ha anat imposant de dalt a baix. De fet, el punt de partida estaria en l'Acord de liberalització dels serveis (GATTS), signat al 1995 en el marc de les negociacions de l'Organització Mundial del Comerç, i que s'incorpora després a la legislació europea i dels estats membres. O sigui que, quan comencen a sorgir mobilitzacions des de baix, el Pla Bolonya ja havia recorregut un llarg camí. També s'ha de remarcar la important tasca de lobby de sectors empresarials, especialment grans multinacionals que, agrupades en la Taula Rodona d'Empresaris Europeus (ERT-European Round Table of Industrialists), ja havien presentat un document en línia de Bolonya, tres anys abans de la declaració de Bolonya. Sense oblidar, és clar, altres errors o mancances internes dels grups oposats a aquest nou model.
Què hem de fer els estudiants i els professors a partir d'ara per tenir una veritable universitat pública de qualitat?
Suposo que moltes coses, i hi ha molta gent fent-se la mateixa pregunta davant la dificultat de capgirar les tendències de privatització, liberalització i retallades. Penso que cal valorar realment què és, què esperem de la universitat pública, i discutir-ho amb la societat (però no només amb comitès experts que s'autoproclamen representants de la societat, i que sovint només representen les societats mercantils). Sobretot, hem d'exigir universitat pública i de quailitat dia a dia, en cada classe, en cada feina que fem, sense conformar-nos amb les petites pèrdues de qualitat que anem deixant passar quotidianament. Assumir responsabilitats, més enllà de l'oposició a determinades postures o l'adhesió a determinats slogans, proposant alternatives i col·laborant a dur-les endavant (no esperar que sigui un altre el qui farà el nosaltres volem). Connectar-nos amb altres lluites en defensa del servei públic, en defensa d'activitats que no poden quedar reduïdes a la seva dimensió econòmica i més utilitarista.
